Detingudes 60 persones per estafar amb les «cartes nigerianes» des de València

La Guàrdia Civil ha detingut a 60 persones com a suposades integrants d'una organització criminal dedicada al blanqueig de capitals i a l'estafa pel procediment de les «cartes nigerianes» que operaven des de València.

En l'operació, segons ha informat la Comandància Provincial de la Guàrdia Civil, han estat intervinguts més d'un milió d'euros en bitllets simulats de dòlar, a més de 250.000 en bitllets de divers valor i s'han bloquejat 270.000 euros en comptes bancaris.

Han estat realitzats 9 registres en diferents localitats de la província de València en els quals ha estat intervinguda nombrosa documentació, telèfons mòbils, ordinadors, així com una caixa forta en la qual feien creure que es trobava l'herència el cobrament de la qual prometien als estafats.

Aquesta modalitat d'estafa consisteix a fer creure a les víctimes que són beneficiàries d'una herència inexistent, i persuadir-les de manera convincent mitjançant engany perquè realitzin pagaments per endavant com a única condició per a accedir a aquesta suposada fortuna.

La recerca es va iniciar al febrer de l'any 2018 arran d'una denúncia rebuda a través de la Conselleria d'Interior dels Estats Units en la qual una resident d'aquest país va posar en coneixement que s'havien posat en contacte amb ella per a indicar-li que podria ser l'hereva d'una persona que havia mort sense familiars pròxims d'una elevada quantitat de diners que es trobava dipositada a Espanya i que, per a poder recuperar-la, havia de fer una sèrie de transferències com a pagament dels impostos necessaris per a obtenir aquesta herència.

Els líders d'aquesta organització enviaven de manera massiva correus electrònics o faxos d'un advocat fictici, amb l'oferiment de la suposada herència de diversos milions d'euros en la qual feien creure que un familiar del receptor hauria mort a Espanya sense hereus i que en cas de voler percebre l'herència havia de fer-se càrrec d'unes despeses de gestió.

Quan algun perjudicat aconseguia ser enganyat, un altre membre de l'organització es feia passar pel director de l'empresa de seguretat o del banc on estaria dipositat els diners i aconseguien fer que es realitzessin transferències per a efectuar els «tràmits» per al cobrament d'aquesta.

Els membres d'aquesta banda preparaven tota una escenificació en la qual generalment una dona recollia en un taxi als perjudicats a l'hotel on s'allotjaven i els portava a la pròpia Delegació d'Hisenda on fingia tramitar uns documents.

D'aquí els traslladaven a un complex de trasters que simulaven ser una empresa de seguretat, on un altre membre de l'organització els mostrava la caixa de seguretat on estaria dipositada l'herència i els cobraven en efectiu parteix les «despeses de gestió».

Una vegada pagaven les «taxes els deien que l'advocat que portava el seu cas es trobava malalt i que es posaria en contacte amb ells per a continuar els tràmits.

Una vegada als seus països d'origen rebien novament comunicacions posant excuses pel retard del pagament per culpa dels organismes i jutjats espanyols, remetent-los documents falsificats suposadament estesos pel Tribunal Suprem o Agència Tributària entre altres i que havien de continuar fent pagaments per les despeses de gestió d'una herència que mai arribaria.

La majoria de les víctimes havien nascut entre els anys 40 i 50 i resideixen als Estats Units, Noruega, Suècia, Suïssa, Eslovènia, Corea del Sud, Austràlia, Alemanya, França i Xile entre altres.

La recerca, desenvolupada per agents de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil de València, s'ha tramitat a través dels mecanismes de cooperació policial internacional, com ara Europol, Interpol i comunicacions directes amb els cossos policials dels Estats d'origen, especialment amb l'H.S.I. (HomeSecurityInvestigations)dels Estats Units.