L'educació que ve: Un model híbrid i més tecnològic

El director del Centro de Educación y Nuevas Tecnologías de la Universitat Jaume I de Castelló, Jordi Adell, considera que l'actual crisi del coronavirus comportarà canvis substancials en la manera d'ensenyar, amb la irrupció -forçada- de les eines en línia, i potser també en l'escolarització, que podria dirigir-se cap a un model híbrid presencial-en línia en el qual la major part dels continguts s'estudiarien des de casa.

«Les aules dels nostres col·legis no reuneixen les condicions per a garantir la separació dels alumnes, i baixar les ràtios no és senzill, en absolut», explica aquest professor de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) a EFE, convençut que «les conseqüències de la pandèmia es faran patents també el curs vinent».

«S'ha dit que aquest virus afecta menys als nens, però no sembla una bona idea un desconfinament sense distància física entre ells. En aquests moments hi ha molta incertesa sobre aquest tema», apunta Adell, qui subratlla que «el contacte amb el professor és imprescindible als nivells obligatoris, i potser només al final del Batxillerat l'alumne té suficient maduresa com per a estudiar pel seu compte i acompanyat del professor».

Al seu judici, el retorn hauria de ser progressiu. «Potser haurien de tornar primer a les aules els qui no han tingut condicions per a estudiar a casa seva», planteja Adell, encara que insisteix que les condicions per a aquest retorn són competència de les autoritats sanitàries.

La situació en la qual ha quedat l'educació a Espanya «no és ensenyament en línia, sinó més aviat educació a distància d'emergència, i és evident que tant els docents -que al seu judici estan ‘donant el do de pit’- com els estudiants hem de millorar la nostra competència digital».

«Aquestes últimes setmanes s'ha donat un fenomen curiós. Molts docents que no tenen formació 'online' han intentat traslladar la món digital el que fan en classe, i hem assistit al 'megaboom' de les aplicacions de videoconferència. Però això no funciona, suposo que aviat s'han adonat».

Per a aquest professor universitari i especialista en tecnologies educatives, «l'ensenyament a distància requereix una altra manera de planificar el curs, altres activitats, altres exigències per als estudiants i una altra manera d'avaluar, i en això és en el que cal treballar».

Adverteix sobre la denominada «bretxa digital»: «si a casa no hi ha ordinador o tauleta i un bon accés a internet difícilment es podrà si més no veure el que envia el professor. Cal tenir els mitjans i les condicions per a utilitzar-los amb llibertat, i això en una casa amb dos pares teletreballant i altres germans pot ser complicat».

En moltes ocasions, aquesta bretxa digital sobre la qual posa l'atenció Adell va associada al que denomina «bretxa d'actituds», i és que «a les cases on hi ha certa pressió, interès o seguiment dels fills és molt possible que el confinament tingui menys efectes negatius. En resum, qui ho està passant pitjor són els de sempre».

En la seva opinió, la teleeducació, igual que el teletreball, «arriba per quedar-se», encara que confessa: «certes coses d'aquest sistema m'agradaria que duressin el menys possible, com el fet d'haver d'estar tancats a casa».

«La competència digital és clau per estudiar i per tot el que ve després, i la lliçó per la qual estem travessant ens ha d'ajudar a dirigir inversions i polítiques».

Respecte a les decisions polítiques més immediates en matèria educativa, aquest catedràtic de Castelló es qüestiona sobre quin ha de ser el paper de l'Administració central, si el de donar instruccions genèriques i «deixar que les comunitats autònomes polititzin cada assumpte» o adoptar decisions més concretes.

«És un problema endimoniat. Faci el que faci el Govern serà objecte de crítiques. És el típic problema sobre el qual ni tan sols ens posem d'acord en la seva definició».

Amb tot, destaca la proposta llançada pel secretari autonòmic d'Educació de la Generalitat Valenciana, Miguel Soler -va anar també director del Centre de Desenvolupament Curricular del Ministeri d'Educació entre 1992 i 1996-, d'agrupar totes les assignatures en dues a primer de l'ESO, una cientificotècnica i una altra lingüístic-social, una opció que s'aplica des de mitjan 90 a alumnes amb dificultats i que, en la seva opinió, «ha anat bé».

«A mi em sembla que això és agafar el toro per les banyes i proposar mesures de tall pedagògic i curricular per a pal·liar els efectes de la crisi», sentència Adell.