L'inici de la desescalada i l'estat de l'alarma qüestionat

La fase 0 o de preparació de la desescalada ha començat a Espanya amb la pròrroga de l'estat d'alarma en l'aire, suspesa en el fragor d'un tens debat polític, en el qual pressiona el PP, que considera que ja no té «cap sentit», pressionen ERC i el PNB, pendents del seu autogovern, i pressiona l'Executiu apel·lant a l'estat de necessitat i al «caos» sanitari i econòmic.

La imatge que es deriva d'aquest pols ha restat una mica de protagonisme a l'obertura, sota cita prèvia, dels primers petits establiments no alimentaris, representats com cap altre per les perruqueries, i alguns «nous» passos que s'han pogut veure a les illes de la Gomera, El Hierro i La Graciosa, a Canàries, i a la de Formentera, a Balears, avançades a la fase 1, prevista per a la resta d'Espanya pel dia 11.

Aquestes obertures segueixen el camí de la relaxació de les restriccions amb la sortida dels nens el 26 d'abril i la d'adults i grans des de dissabte passat, davant les quals epidemiòlegs i autoritats sanitàries reiteren la la prudència quan comenten l'evolució de l'epidèmia, que aquest dilluns ha marcat un altre punt d'inflexió en el seu ritme decreixent, malgrat que pugui haver-hi infranotificacions pel pont de maig.

L'evolució de l'epidèmia

Per segon dia consecutiu, les morts s'han situat per sota de les 200, en concret en les 164, les mateixes que diumenge, amb una tendència sostinguda, que té el seu reflex en la xifra de pacients, cada vegada menor, ingressats a l'UCI, 21 en les últimes 24 hores. En qualsevol cas, les defuncions acumulades (25.428) no deixen de ser un llast i això que no inclouen les de milers de persones que van morir amb símptomes de la COVID-19.

Especialment significatiu ha estat aquest dilluns el nombre de contagis, que ha arribat al seu punt més baix, amb 356 (0,16%), encara que en aquest cas hi ha, com ja és habitual des de fa 20 dies amb aquest paràmetre, «desordre estadístic», ja que Madrid, que continua reajustant el seu sistema, només n'ha comunicat 1, encara que n'ha registrat 190.

Amb tan baixa xifra d'infeccions criden encara més l'atenció -i subratllen la difícil interpretació de les dades- els 1.214 professionals sanitaris notificats avui com a positius, que eleven el total a 43.325, la qual cosa suposa el 19,8%.

En l'inici de la vuitena setmana de confinament no s'han registrat per primera vegada casos de coronavirus en tres comunitats: València, Múrcia i Balears, ni tampoc a Ceuta. Altres deu autonomies han informat de menys de 10 hospitalitzats. El total de contagiats diagnosticats per proves PCR ascendeix a 218.011.

La taxa d'infectats acumulada en els últims 14 dies per cada 100.000 habitants, que serveix per mesurar la difusió de la pandèmia (amb 28, dos positius diaris com a objectiu), és ara inferior a 18 en set comunitats i a Ceuta i Melilla. La mitjana a Espanya ha baixat fins a 50,99, encara que Catalunya i Castella i Lleó segueixen per sobre dels 100, ha descendit Madrid a l'espera de concretar els seus ajustaments.

Aquest serà un dels marcadors epidemiològics a tenir en compte durant la desescalada, però només des del punt de vista qualitatiu, ja que Sanitat ha avançat que els dos únics paràmetres quantitatius seran els de disposar o poder disposar en un termini de cinc dies d'entre 1,5 i 2 llits de vigilància intensiva i entre 37 i 49 hospitalàries per a malalts aguts per cada 10.000 habitants.

Test i rastrejos

Que a la desescalada a Espanya hi haurà rebrots de l'epidèmia és algo que pràcticament sostenen tots els experts, que al·ludeixen a la importància d'aplicar de manera escrupolosa la regla epidemiològica de les tres «t», «test, track and trace»: fer test, localitzar a les persones contagiades i rastrejar els seus moviments per a aïllar als qui van estar en contacte amb elles.

Aquesta estratègia, que ja s'ha vist com va funcionar a Corea del Sud i la Xina -que ja l'havien provat amb el SARS i el MERS - i en la qual insisteix l'OMS, remet al sistema de vigilància epidemiològic per a ser capaces de tallar les cadenes de contacte, i aquest sistema a Espanya, segons subratllen experts en sanitat pública, és un sistema «precari», ques'hauria de redimensionar i aquest és un treball complex per a desenvolupar-lo immediatament.

El reforç de l'atenció primària, que es farà càrrec d'aquesta difícil i complexa tasca, és una de les premisses, però també el de dotar de recursos i tecnologia als sistemes d'informació perquè els rastrejos puguin ser efectius i compleixin la seva funció de contenir de manera precoç les fonts de contagi.

El director del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias, Fernando Simón, ha dit avui que un dels objectius en la desescalada és que les comunitats autònomes tornin a fer les identificacions de casos com al principi de l'epidèmia, amb el seguiment de contactes a través de crides o aplicacions, de tal manera que es redueixi el temps a un màxim 48 hores, en lloc de 10 o 15 dies com ara.

Estat d'alarma

A dos dies que el Congrés debati una nova pròrroga de l'estat d'alarma, es redobla la pressió sobre el Govern, que encara no té garantits els suports per a tirar-la endavant. El líder del PP, Pablo Casado, ha assegurat aquest dilluns que la renovació de l'estat d'alarma «no té sentit» i ha avançat que, «avui dia», el seu partit «no pot secundar-la».

Casado, que després de fer aquestes declaracions a Onda Cero ha mantingut una conversa de prop d'una hora amb el president del Govern, Pedro Sánchez, considera que l'Executiu actua de manera unilateral i sense informar ni negociar.

Aquesta crítica també la sostenen alguns dels aliats de l'Executiu, com a ERC i el PNB, que reclamen més autogovern i més participació de les autonomies en el procés de desescalada. ERC ha anunciat que votarà no. El PNB encara no ha definit el sentit del seu vot.

El Govern, conscient de les greus dificultats que li ocasionaria perdre aquesta votació, insisteix a cridar a la responsabilitat del PP, al qual adverteix que sense estat d'alarma l'alternativa és el «caos»: «Millor no fer experiments que ens poden portar al caos», ha dit el ministre Illa. «No donar suport a la pròrroga de l'estat d'alarma ens pot portar a Espanya a un caos sanitari i econòmic», ha afirmat el ministre Ábalos.