La pandèmia evidencia la falta de recursos del sistema sanitari català

En l'àmbit concret del sistema sanitari català, el Consell constata «deficiències en l’anàlisi i la previsió de la importància de la pandèmia amb poca coordinació entre els serveis de protecció de la salut, la capacitat de resposta de la xarxa territorial i municipal de salut pública i el sistema assistencial de salut».

A més ha detectat una «manca de previsió de l’afectació de la covid-19 en el sistema de residències de gent gran i de persones amb discapacitat, a fi de prevenir contagis i dotar aquests centres de recursos per fer-hi front».

A banda, subratlla que l'impacte de la crisi en el sistema de salut pública «ha obligat a bolcar tots els esforços» en el control de la pandèmia. Això ha endarrerit el tractament de pràcticament la resta de malalties, fet que comportarà en un futur pròxim «un empitjorament de l’estat de salut i, possiblement, de les condicions de vida de les persones que han vist demorada la seva atenció».

Altres mancances detectades són l'absència de protocols i pautes rigoroses, com també de consens, sobretot supraterritorialment, per fer front a la priorització de recursos, «quan aquests són limitats i haurien d’arribar de manera equitativa a tothom que ho necessités», i a l'atenció al procés de final de la vida.

També ha detectat mancances «importants» per a la salut pública, com la manca de disponibilitat de les proves per diagnosticar la malaltia i dels equips de protecció individual (EPI).

En la seva anàlisi el Consell considera, però, que la crisi també ha posat de manifest la «bondat» d’un sistema sanitari d’accés universal i «la importància de la intervenció pública de la gestió de recursos del conjunt del sistema».

També considera fortaleses la capacitat d’adaptació i flexibilització del sistema davant les crisis, en concret la reorganització dels centres sanitaris de tot el territori per fer front a la pandèmia, l’increment de llits per a cures intensives o la transformació d’equipaments diversos en hospitals de campanya.

Una altra qüestió que analitza el Consell Assessor és la resposta del sistema al procés de final de vida, que la pandèmia també ha posat sobre la taula. En aquest sentit, opina que ha estat «necessari i útil escriure i dissenyar criteris de priorització», atès que en multitud d'ocasions ha calgut decidir «qui podria tenir més opcions de sobreviure i qui no, per dur que sembli». En tot cas, el Consell subratlla que «a la pràctica aquestes decisions han estat minoritàries, segurament pel fet d’haver-se procurat recursos suficients per suportar els pics de la crisi».

Amb tot, també opina que «s’ha generat una inquietud innecessària» a la ciutadania davant del possible plantejament d’establir determinats criteris «gairebé com a prioritaris, com podria ser l’edat de la persona». Aquests plantejaments «han generat una alarma social, totalment evitable, entre la població gran i més vulnerable».

Finalment, l'informe del Consell Assessor de Salut també té un record per als professionals sanitaris. «És un deure ètic i de responsabilitat la gratitud vers els professionals, fent un retorn del seu esforç de la forma més eficient també pel sistema», afirma.