Política
El govern espanyol preveu demanar al Congrés més pròrrogues de l'estat d'alarma
Calvo defensa que aquest mecanisme és “més democràtic” que aplicar les mesures a través de lleis ordinàries
La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo.
Pel camí ha perdut el suport del PP –que dimecres es va abstenir i ja ha advertit que no tornarà a votar a favor d’aquest mecanisme- i d’ERC, aliat clau de legislatura que hi va votar en contra molest per la manca de diàleg i la decisió de l’executiu de centralitzar les competències a Madrid.
Sánchez va trobar els suports necessaris per a la pròrroga d’aquest dimecres en el PNB i Cs. L’entesa amb aquesta última formació ha provocat recels del líder d’ERC, Oriol Junqueras, que aquest dijous ha advertit Sánchez que haurà de triar entre Arrimadas o els seus socis d’investidura.
Amb tot, l’executiu espanyol sosté que no preveu un canvi d’aliances al Congrés dels Diputats. «Som un govern progressista, ERC ens acompanya i nosaltres acompanyem ERC» ha afirmat la vicepresidenta del govern espanyol en resposta a les manifestacions de Junqueras.
D’altra banda, Calvo ha insistit que contràriament al que sosté el PP, l’estat d’alarma és un mecanisme «més democràtic» i amb «més garanties» que no pas les lleis ordinàries, perquè aquestes no permeten prohibir la mobilitat o el confinament. «L’alarma és la manera més garantista, democràtica i exigent per respectar drets, i per això està a la nostra Constitució», ha dit.
Calvo ha recordat que «qui de veritat decreta l’alarma cada quinze dies no és el govern espanyol, sinó el Congrés», fet que posa de manifest que l’espanyola és una democràcia «impol•luta i exigent». «No hi ha dreceres, només es pot decretar l’alarma per defensar la vida, i segurament necessitarem més temps».
La vicepresidenta ha negat taxativament que Sánchez no comparteixi informació amb els presidents autonòmics i amb l’oposició, i ha acusat Casado d’estar «desconnectat» de la gestió de la crisi. «Vaig trobar poca sintonia (del PP) amb el que de veritat està passant», i «si ara no ens posem d’acord amb el mínim, quan serà».