Els riscos que corren els adolescents per casos de ciberassetjament durant el confinament

Els Mossos d’Esquadra alerten dels perills que corren els adolescents des de l’inici de l’estat d’alarma davant l’acció delictiva de ciberassetjadors, depredadors sexuals virtuals i assetjadors de jocs en línia que han vist l’oportunitat d’actuar en aquest context. L’actual situació de pandèmia per la Covid-19 i les actuals mesures de confinament han comportat que les comunicacions que els joves mantenen es facin principalment a través de les xarxes socials i que s’hagi incrementat notablement el temps que passen connectats a internet.

L’actual situació de distància social està incrementant les relacions virtuals entre els joves que des de l’inici del confinament han deixat de veure's. En el marc d’aquests contactes virtuals cal tenir present que si els adolescents realitzen sèxting, és a dir, fan enviaments d’imatges i vídeos de caràcter sexual, s’assegurin que aquestes imatges no es difondran i quedaran en l’àmbit privat de la relació. De fet, intercanviar aquest tipus de material suposa perdre’n el control i, per tant, creix el risc que s’acabin compartint sense consentiment a les xarxes socials. En aquest cas els mossos alerten que és un delicte difondre, revelar o cedir imatges i vídeos íntims sense el consentiment personal quan lesionin greument la seva intimitat personal.

Sovint el ciberassetjament o la sextorsió s’inicia en el moment que es trenca l’acord de no difondre imatges de caire sexual amb l’objectiu d’amenaçar o assetjar a la víctima amb la finalitat de ridiculitzar-la, humiliar-la, vexar-la o coaccionar-la. Davant d’aquesta situació els Mossos d’Esquadra demanen que la víctima ho posi ràpidament en coneixement d’un adult o ho denunciï a una comissaria i eviti d’aquesta manera entrar en el joc de l’assetjador i cedir davant del xantatge. Així mateix recorden que les persones que contribueixen a la redistribució d’aquestes imatges per perjudicar la víctima són còmplices també d’un delicte de sextorsió. En aquest sentit, recorden que en cas de conèixer a la persona que n’està sent víctima, cal explicar-li i posar-ho en coneixement d’un adult per aturar al més aviat possible la situació de ciberassetjament.

Jugadors infiltrats

Un altre dels perills detectat a internet és l’acció d’assetjadors en jocs en línia o el que es coneix com a griefing. Durant el confinament el consum de vídeojocs en línia ha augmentat notablement, fet que ha comportat també un increment dels riscos que corren els joves per l’acció dels ciberassetjadors.

El griefing té per objectiu molestar deliberadament la resta de jugadors dins d’una partida de videojoc en línia. Qui fa aquesta acció s’anomena griefer i s’encarrega de molestar un jugador per protegir o garantir l’èxit en la partida dels altres jugadors. Sovint aquestes situacions poden acabar en casos de ciberassetjament, amb l’impediment que el jugador accedeixi a recompenses, premis i recursos necessaris del joc, insultant-lo, vexant-lo i humiliant-lo pel xat del propi videojoc (en text o àudio).

El griefing pot derivar en coaccions a les víctimes per obtenir credencials i contrasenyes per suplantar identitats o robar diners de comptes vinculats a la videoconsola o, fins i tot, en situacions de revelació de secrets. Les coaccions també poden estar relacionades en què l’assetjador demana directament imatges de contingut sexual per no molestar o humiliar la víctima davant la resta de companys que estan jugant la partida.

En cas de ser víctima d’aquesta actuació la recomanació consisteix en, primer de tot, ignorar l’assetjador. Si és possible, es poden fer captures de pantalla, guardar partides o fer vídeos de la situació. Seran elements útils en cas que s’acabi denunciant davant la policia o el propi administrador.

En el cas que la víctima sigui menor d’edat, cal que ho comuniqui a una persona adulta, que es denunciï el jugador o perfil de jugador a través del propi helpcenter del videojoc o bé de la web o APP.

Finalment, si la situació no s’atura i existeix un perjudici real per a la víctima (patrimonial o físic/emocional), s’ha de denunciar de manera presencial a comissaria si es donen les circumstàncies d’alguna tipologia delictiva.

Depredadors sexuals que es colen a les xarxes

L’actuació de depredadors sexuals o childgrooming que actuen a les xarxes i que busquen assetjar sexualment nens o nenes mitjançant l’ús d’internet és un altre dels riscos que cal prevenir. En aquest cas, l’autor és sempre un adult que sol generar perfils falsos a les xarxes socials, en un xat, fòrum o altres, fent-se passar per un adolescent i iniciant una relació d’amistat i confiança amb el nen o nena que vol assetjar.

Per evitar que es produeixin aquestes situacions els Mossos recomanen que les famílies aprofitin aquestes situacions de confinament per ensenyar hàbits cibersaludables als seus fills en les seves relacions amb internet. L’objectiu és que s’eviti caure en aquests enganys i, per això, no han d’iniciar cap tipus de relació amb persones que no són del seu entorn o que no coneixen.