Diari Més

Salut

Una reducció dels espais verds augmenta el risc cardiometabòlic

Les dones pateixen més l'impacte de la pèrdua de zones verdes a la seva salut

És una de les primeres recerques d'aquest tipus en un país de renda mitja i baixa.

Una reducció dels espais verds augmenta el risc cardiometabòlicPixabay

Publicat per
ACN

Creat:

Actualitzat:

Un estudi d'ISGlobal a l'Índia mostra que una reducció dels espais verds augmenta el risc cardiometabòlic. La recerca s'ha fet amb dades de més de 6.000 persones d'Hyderabad i conclou que el desenvolupament urbanístic pot incrementar la hipertensió, l'obesitat o la hipoglucèmia, entre altres. La majoria d'estudis previs s'han realitzat en països de renda alta i s'han centrat en l'espai verd urbà (per exemple, parcs, boscos urbans o jardins), però això pot tenir una aplicabilitat limitada en països de renda mitja i baixa amb entorns on l'espai verd representa en gran mesura terres de cultiu i espais oberts.
L'equip del projecte es va proposar analitzar l'associació entre els canvis en l'ús de la terra –zones amb espais verds que passaven a ser edificades– i els factors de risc cardiometabòlic en una àrea urbanitzada periurbana del sud de Hyderabad (Índia). També va explorar el possible paper mediador de la contaminació de l'aire, l'activitat física i l'estrès en aquestes associacions.

Es van analitzar les dades de més de 6.000 persones adultes i els canvis urbans de l'ús de terra durant 14 anys en una àrea de 700 km2, amb mètodes de classificació basats en dades per satèl·lit. Així mateix, es van estimar els nivells de contaminació atmosfèrica (partícules en suspensió de menys de 2,5 micres, PM2,5). Es va mesurar als participants la pressió sanguínia, els triglicèrids, el colesterol o la glucosa en dejú, a més de realitzar una enquesta amb informació d'estil de vida i indicadors d'estrès.

Els resultats, publicats a la revista 'Environmental Health Perspectives', van mostrar que el desenvolupament urbanístic al voltant de 300 metres del domicili augmentava els factors de risc metabòlic. En comparació amb les persones on els seus barris no van patir canvis, aquelles que vivien un desenvolupament urbanístic més ràpid al voltant del seu habitatge tenien un pressió sanguínia més alta, una major circumferència de cintura i una major glucosa en dejú.

L'anàlisi per sexes va evidenciar que les dones patien més l'impacte de la pèrdua de zones verdes a la seva salut. Una possible explicació pot ser les diferències en els patrons de mobilitat de la població, perquè el temps que passaven durant el dia prop de l'habitatge era substancialment més gran en les dones (74%) que en els homes (52%).

tracking