Salut
El confinament empitjora la salut del 70% dels malalts per fibromiàlgia
Ha agreujat els seus quadres d'ansietat i depressió i els seus dolors físics per la falta de teràpies
Pacients i entitats dedicades a la fibromiàlgia i la fatiga crònica, patologies de les quals aquest dimarts es commemora el dia mundial, expliquen a Efe que el confinament ha agreujat els seus quadres d'ansietat i depressió i els seus dolors físics per la falta de teràpies, exercicis i contacte amb altres persones.
Aquestes són unes de les principals conclusions d'un estudi preliminar realitzat després de les primeres setmanes de confinament, que ha avançat a Efe la presidenta de laFundaciónde AfectadosdeFibromialgiaySíndrome de FatigaCrónica, EmíliaAltarribaAlberch.
«El confinament ha empitjorat la salut a més del 70% dels casos, un 40% ha augmentat la seva medicació i un 60% diu que s'han incrementat el nombre de dies en què no han pogut moure's del llit», ha assenyalat a EfeAltarribaAlberch.
Les seves habituals afectacions d'ansietat i depressió s'han vist agreujades per la falta d'exercici físic, contacte amb altres persones, la falta de teràpies presencials, la caiguda de la qualitat de la son i per l'augment de la càrrega de les tasques domèstiques.
En aquest sentit, tant la fundació que presideixAltarribaAlberchcom altres regionals comAfibrocat(Associació d'Ajuda a la Fibromiàlgia de Catalunya) han augmentat els seus serveis de suport psicològic a través del telèfon.
Marta, una secretària de baixa de57anys de Barcelona i que pateix dolors crònics «des de petita», ha explicat a Efe que durant aquest confinament han augmentat els dies en què no s'ha sentit amb forces per sortir del llit i li dóna «més tombs al cap a tot».
«En l'àmbit anímic el confinament m'està afectant molt. Ja de normal em dol tot, però ara somatitzo molt més», afirma.
Al mateix temps, ha assenyalat que la COVID ha fet que el seu entorn l'entengui millor.
«El meu marit, que ha tingut coronavirus i ha passat molts dolors, un dia em va dir: de debò pateixes això cada dia?», ha explicat. «Suposo que jo estic entrenada», ha afegit.
Malgrat els dolors, ha confessat que la principal seqüela és l'«emocional». «Faig psicoteràpies per telèfon i per sort la meva doctora està molt pendent de mi», ha explicat.
Per altra banda,Nicolasa, de Ciudad Real, de60anys, també fa59dies que està afectada per COVID-19, sense que els metges s'expliquin per què en el seu cas el virus triga tant a remetre.
En una conversa amb Efe, ha narrat que als seus dolors articulars habituals de cop se li va sumar la febre, calfreds, mal de cap i marejos, un quadre que va passar a ser pneumònia bilateral i que aviat es va confirmar com COVID, un virus que també ha afectat el seu marit.
«Estic acostumada als dolors, però aviat vaig veure que això era diferent. Se'm retorçaven els músculs, la febre no baixava mai i em costava respirar», recorda.
Encara que ja no té febre, les arrítmies i taquicàrdies i un fort dolor al costat persisteixen. «Tinc por a les seqüeles després del virus», explicaNicolasa.
«Una altra cosa que m'ha passat amb la COVID i que no marxa és la pèrdua de visió. Me n'he adonat perquè jo cuso, faig classes de punt de ganxo i punt de creu», compte.
Així mateix, ha assenyalat que un dels primers tractaments que va tenir, la hidroxicloroquina, li va fer sentir que els seus dolors de fibromiàlgia desapareixien, un efecte que després es va fer invisible. «És com que el virus va poder amb la fibromiàlgia, però després aquesta es va tornar a fer forta», lamenta.
Sobre el suport rebut, assenyala que ha necessitat més sessions amb la seva psicòloga, encara que des del sistema de salut no se li ha fet «cap seguiment especial» per tenir fibromiàlgia.
«La tristesa crec que provoca a més que em costi tant recuperar-me del tot», afegeix.
En el seu manifest per al dia mundial, que enguany es trasllada de les associacions a les xarxes socials, la Fundació d'Afectats de Fibromiàlgia ha demanat evidenciar «loallunyades» que segueixen encara d'aconseguir «la normalitat» aquestes malalties, així com potenciar la recerca i destinació de recursos i programes per tal de trobar millors tractaments i avançar en la seva prevenció, entre altres reclams.