Amnistia Internacional demana que Sànchez i Cuixart siguin posats en llibertat
Ha enviat un informe a les parts judicials on torna a qüestionar la sentència del Suprem
La fiscalia demana fer una vista al Suprem per decidir si cal prorrogar la presó provisional dels 'Jordis'
Amnistia Internacional (AI) considera que els líders de les entitats sobiranistes condemnats per sedició, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han de ser posats en llibertat, i ha presentat un informe en el qual s'indica que la sentència vulnera el dret a la llibertat d'expressió i de reunió.
Amnistia Internacional s'ha tornat a posicionar, en un comunicat donat a conèixer aquest dimecres, a favor de la posada en llibertat dels 'Jordis', Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i ha fet arribar a les parts judicials -fiscalia, advocacia de l'Estat, defenses i acusació particular- un 'informe tècnic' en el qual argumenta el seu criteri.
Aquest informe ha estat emès per Amnistia Internacional en relació amb el recurs d'empara que els 'Jordis' han presentat davant el Tribunal Constitucional (TC), i en ell es recullen preceptes del dret internacional per a qüestionar el delicte de sedició pel qual tots dos van ser condemnats a 9 anys de presó.
Segons Amnistia Internacional, la sentència del Tribunal Suprem «vulnera el dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica de tots dos» condemnats, raó per la qual demana que «siguin posats en llibertat de manera immediata».
Aquesta demanda, així com el seu informe tècnic, han estat traslladats per Amnistia Internacional no sols a les diferents parts del procediment judicial, sinó també a diversos organismes internacionals de drets humans per a donar-los a conèixer el seu «posicionament i preocupacions per aquest cas».
Segons Amnistia Internacional, la definició i interpretació que realitza el Tribunal Suprem del delicte de sedició en la sentència del 14 d'octubre de 2019 resulta «contrària al principi de legalitat», així com «una restricció desproporcionada» dels drets dels condemnats «a la llibertat d'expressió i reunió pacífica».
Recalca, en aquest punt, que la sentència «no compleix amb els requisits que els organismes internacionals de drets humans» estableixen «per a imposar restriccions» a l'exercici de l'esmentat dret.
Cita, en concret, l'article 21 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, així com l'article 11.2 del Conveni Europeu de Drets Humans.
El director d'Amnistia Internacional España, Esteban Beltrán, considera, en aquest sentit, que «ha de ser revisada substancialment la definició del tipus penal de sedició per a garantir que no criminalitza indegudament l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica, ni imposa penes desproporcionades a actes de desobediència civil pacífica».
En el mateix sentit, la coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya, Adriana Ribas, es mostra partidària que el Parlament espanyol impulsi una reforma del Codi Penal per al delicte de sedició, ja que entén que «la seva vaguetat» en la definició ha comportat «una sentència que criminalitza uns actes de protesta legítims».