Quan els aplaudiments no són suficients: la petjada psicològica del virus en els sanitaris

Sotmesos a un estrès sense precedents, molts sanitaris hauran de fer front a la petjada psicològica que els deixarà una pandèmia a la qual han combatut no sempre amb els mitjans i la protecció suficients, obligats a prendre decisions molt difícils i amb un alt nivell de contagis entre els seus companys.

Diversos estudis alerten de l'impacte psicològic que la crisi del coronavirus deixarà en els professionals sanitaris després d'haver-se enfrontat a situacions extremes en les setmanes més dures de la pandèmia i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) situa a aquest col·lectiu entre els grups en major risc de patir problemes de salut mental.

Experts com el cap de servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Eduard Vieta, avisa de la possible aparició de trastorns com la síndrome de l'estrès posttraumàtic o el 'burnout' o desgast professional que els poden afectar de manera heterogènia, en funció del seu nivell d'exposició.

El també director científic del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) explica que els sanitaris han estat sotmesos a un «estat de tensió que s'aguanta bé uns dies, però que quan es prolonga en el temps deixa petjada».

Segons un estudi publicat en la revista mèdica JAMA, realitzat a partir d'una enquesta a 1.257 sanitaris de 34 hospitals de la Xina entre els últims dies de gener i els primers de febrer, el 50,4% va reportar símptomes de depressió; el 71,5%, d'angoixa; el 44,6%, ansietat; i el 34%, insomni.

En els moments més crítics de la pandèmia, destaca Vieta, els professionals s'han enfrontat a dilemes ètics davant la falta de llits o respiradors i han exercit un doble paper en haver de tendir la mà a molts pacients sols en el final de la seva vida.

Una protecció insuficient, més de 50.000 companys infectats i el temor a una crisi econòmica que retorni els fantasmes de les retallades són factors que, explica, s'uneixen al «desbordament» viscut.

També la por a un rebrot, que produiria «un fenomen d'indefensió i frustració», amb uns sanitaris «molt vulnerables a nivell psicològic»: «Si ve una altra onada de COVID serà molt frustrant. Pensar que ho teníem i se'ns va escapar».

Encara que professionalment podrien afrontar-la, Mónica Pereira, psicòloga experta en emergències que va atendre víctimes dels atemptats del 11M, adverteix que «no serien capaços de tornar-se a enfrontar a la falta de protecció i recursos assistencials, al 'em posaré en risc per a res'».

Des de l'altre costat del telèfon d'atenció obert pel Col·legi de Psicòlegs de Madrid, Pereira ha escoltat en les últimes setmanes la veu d'uns sanitaris «molt molt afectats», treballant en plena «medicina de guerra», culpables, deien, per no poder atendre a tots els pacients.

Alguns van arribar a sentir-se «estigmatitzats», alerta aquesta psicòloga, que va escoltar com un pacient no entenia que la seva veïna, després d'aplaudir-los des de la seva finestra, s'allunyés d'ell en el supermercat, deixant-li una «sensació d'empestat».

El sanitari, explica Pereira, és un sector poc inclinat a demanar ajuda, amb gran capacitat per a concentrar-se en el seu treball. El problema, diu, arriba quan es treu la bata i no pot dormir, té malsons o conductes obsessives, per exemple en els rituals de neteja en arribar a casa.

Del 'burnout' a l'estrès posttraumàtic

A més de síndromes comunes a la resta de la societat com el duel patològic per perdre a un ser estimat sense poder vetllar-li, Vieta alerta d'uns altres que podrien afectar els sanitaris, com el 'burnout' o desgast professional.

Es tracta d'un quadre depressiu, marcat per l'apatia i la frustració, que té el seu origen en el treball; en aquest cas marcat per la falta de mitjans i amb la crisi econòmica com a possible accelerador: «Les retallades són una font de 'burnout' impressionant».

També augura estrès posttraumàtic, sobretot en sanitaris que han estat en primera línia o que han vist morir a persones a les quals no han pogut atendre com haguessin volgut.

Aquest trastorn, explica, es manifesta amb símptomes d'ansietat i 'flashbacks', imatges de la situació de màxim estrès viscuda que tornen encara que no vulguis.

Mónica Pereira va detectar a través del telèfon d'atenció psicològica l'aparició dels primers símptomes d'aquesta síndrome en les setmanes de major saturació, quan els sanitaris es trencaven i presentaven problemes per a desconnectar o imatges intrusives després de treballar en condicions molt complicades i sense els resultats desitjats, amb pacients que continuaven morint.

En les primeres trucades, apunta, no es parlava de la falta de mitjans, s'assumia que no n'hi havia; però segons avançaven els dies es notava l'«empipament» en sentir-se desemparats per les autoritats. Va crear-se un «efecte de descreguts: no es fiaven dels aplaudiments; ens feliciten però no ens cuiden».

Pereira destaca un estudi realitzat al Canadà després del brot del coronavirus *SARS en 2003, que va revelar que els sanitaris que havien estat més exposats mostraven, entre 13 i 26 mesos després, índexs sensiblement més alts de 'burnout', angoixa i estrès posttraumàtic que els seus col·legues.

Els experts recomanen buscar estratègies per a desconnectar, superar l'estigma que encara acompanya als trastorns mentals i sobretot demanar ajuda. «Han de saber que demanar ajuda els fa més humans», assenyala Pereira.

Si la petició la realitzen diversos professionals «entendrem que és un problema de tots» i «els centres posaran recursos», afegeix Vieta, qui no obstant això creu que «la millor manera» de cuidar de la seva salut mental «és que treballin en bones condicions».