Els autònoms exigeixen que s'allarguin les ajudes estatals el temps que calgui fins que recuperin una facturació mínima

Miró assegura que la situació és «insostenible» perquè ha hagut de tancar el negoci dos mesos, sense cap possibilitat de treballar. Durant aquest temps, no ha facturat ni un cèntim però sí que ha hagut de pagar el lloguer del local, els subministraments bàsics i el manteniment de les màquines. Aquesta setmana ha pogut reobrir el negoci, «però no hi ha feina», diu, ja que s'han aturat molts projectes i encàrrecs de cara a l'estiu arran de la crisi de la covid-19.

És per això que reclama que l'estat espanyol aprovi una pròrroga de les ajudes als treballadors autònoms, «com a mínim fins que es puguin assolir uns nivells de facturació suficients». Aquest empresari critica que els sindicats, les patronals i el govern central hagin arribat a un acord per allargar les mesures excepcionals dels ERTO fins al 30 de juny però, en canvi, no hi hagi una mesura similar per als autònoms.

En la mateixa situació es troba la Maria Dolors López, que té una ferreteria al barri del Poble Sec de Barcelona des del 2009. Va poder tornar a obrir el 4 de maig després de dos mesos sense ingressos i esgotant les reserves que guarda per l'estiu, quan baixa molt la demanda. «Tot el petit comerç necessitaria que les ajudes s'allarguessin. Parar-ho a finals de maig és molt perjudicial per a nosaltres», explica la Maria Dolors, que reclama que es faci el possible per salvar el teixit «de barri» que «humanitza» les ciutats.

Ara mateix es troba sola la botiga perquè l'altra persona no treballa i està inclosa en un ERTO. Per ella, la feina ara és «més complicada» i «més lenta» cosa que fa «molt difícil» omplir el calaix, i més encara en un negoci on el preu mitjà de la compra no és molt elevat. Aquesta originaria del Poble Sec i vinculada a l'associació de comerciants de la zona diu que encara que treballi a l'agost no podrà recuperar el que ha perdut i que només ha aconseguit la moratòria d'un mes del lloguer de la botiga. Per aquest motiu, s'està plantejant endeutar-se a través d'un préstec avalat per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).

«Aquest any no tinc la tranquil·litat de saber que tinc reserves per si les vendes no van bé. Tinc una incertesa i una inseguretat molt gran i visc en un barri obrer, i no sé quina serà la capacitat adquisitiva dels meus veïns», reflexiona.

Hi ha autònoms que podrien tornar a obrir en algunes de les fases del confinament però que no ho fan perquè no els és viable complir amb les mesures higienicosanitàries i les restriccions d'aforament. És el cas del club de pàdel Vila Sport Club de Vilassar de Dalt podria obrir en fase 1 però que, de moment, no ho farà perquè no els surten els números, ja que només estaria permès fer entrenaments amb un monitor i un alumne i partits 1x1. «Aixecar la persiana pot ser pitjor que tenir tancat. Si obro hauré d'assumir més despesa perquè el cost d'engegar la maquinària és elevadíssim», explica l'Anna Garcia, que dirigeix el centre, i té com a únic ingrés la prestació extraordinària. Si la normativa es relaxa i es permeten els partits de quatre persones, es pensarà tornar a obrir portes. El club no cobra les quotes als socis des de l'inici de l'estat d'alarma.

D'altres no tenen ni tan sols perspectives de quan podran tornar a treballar perquè es dediquen a activitats que acostumen a ajuntar molta gent i ara mateix no estan permeses. Per exemple, l'Imma Puignou es dedica a vendre joieria i bijuteria en fires artesanes i no sap quan podrà tornar a fer-ho. Totes les reserves que tenia s'han cancel·lat fins a l'octubre i ara mateix la seva única font d'ingressos és l'ajuda per cessament d'activitat estatal. L'Imma està intentant posar en marxa una pàgina web per vendre els seus productes però assegura que «no és fàcil» fer-ho sense diners i només amb el suport de la família. «Si l'ajuda no s'allarga, no sé com m'ho faré a partir del maig. Estem molt desprotegits», ha lamentat en una conversa amb l'ACN.

A dia 8 de maig, havien rebut la prestació extraordinària per cessament d'activitat 203.000 catalans, és a dir, el 37% dels treballadors per compte propi del país. La mesura implica l'exoneració de les quotes a la Seguretat Social, tot i que algunes vegades s'ha cobrat igualment per un error del sistema, com és el cas de l'Abel Miró, que va rebre una ajuda mensual de 680 euros, però al mateix temps, li van cobrar la quota, de 300 euros. «Als autònoms ens han estat saquejant molts anys cada trimestre i, quan hem necessitat una ajuda, ens han deixat venuts», assegura. El Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ja ha començat a tornar les cotitzacions que s'havien d'haver rebut al març i farà el pagament de la d'abril «en les pròximes setmanes».

Pròrroga d'ajuts

Les tres organitzacions estatals més representatives ATA, UPTA i UATAE van reclamar aquest dimarts al govern espanyol que allargués la prestació extraordinària per cessament d'activitat com a mínim fins al 30 de juny i proteccions pels sectors més afectats a partir de llavors. El govern espanyol està estudiant la proposta i espera tenir una resposta aviat. El ministre José Luís Escrivà va assegurar que estaven oberts a «adaptar» l'ajuda a les fases del desconfinament.

Les associacions es posen d'acord en reclamar que la prestació per cessament d'activitat s'ha d'allargar com a mínim fins a finals de juny però algunes com la patronal Pimec creuen que hauria de durar com a mínim tres mesos per tothom i prorrogar-se fins a finals d'any pels sectors més afectats, com el turisme. «Hem parat la producció prop de 60 dies i necessitem que els ajuts siguin en conseqüència a això i que no es quedi ningú pel camí», assegura el president d'Autònoms Pimec, Miquel Camps en una conversa amb l'ACN. Per part de CCOO, les ajudes no s'haurien de lligar ni a activitats concretes ni a un espai temporal, diu el secretari de Política Sectorial i Sostenibilitat, Carlos del Barrio.

Altres representants del col·lectiu consideren que no s'han de posar tots els autònoms en un mateix grup a l'hora de retirar les ajudes. La responsable de Som Autònoms de la Intersindical-CSC, Carme Teixidor, assegura que els treballadors per compte propi que encara no poden reiniciar l'activitat han de rebre les ajudes fins que puguin obrir.

Pels que estan treballant, proposa que per decidir qui rep i qui no la prestació s'hagi de presentar una declaració jurada i els llibres de comptabilitat per demostrar els ingressos que rep l'autònom. L'ajuda es podria retirar si el treballador per compte propi ja ha recuperat un 75% dels seus ingressos abans de la pandèmia, apunta.

A més, assegura que hi ha persones que no poden oferir els seus productes perquè els seus clients no poden treballar, en aquests casos, creu que tampoc tindria «cap sentit» retirar la prestació.

Reforma de la cotització

Els representants dels autònoms creuen que la crisi de la covid-19 ha demostrat la «feblesa» del teixit, que no té capacitat financera per fer front la pèrdua de l'activitat. En paraules de la Maria Dolors, els autònoms són els «jornalers d'aquest segle» que obren el seu negoci cada dia «sense saber si tindran un bon dia o no». Per aquest motiu, els sindicats volen aprofitar aquesta crisi per reobrir el debat sobre el canvi del sistema de cotització per fer-lo més just i que tingui en compte els ingressos reals que percep l'autònom. «El treball autònom no pot ser un espai de fugida del dret del treball i un espai sense drets», resumeix Del Barrio.