Els esports de platja, en sorres movedisses pel coronavirus

Els esports que utilitzen la sorra com a superfície per a sustentar-se oscil·len entre la incertesa i la resignació, conscients que aquesta època estival no serà igual que les altres.

És el cas per exemple de l'handbol platja, que ha renunciat al gruix de la temporada i s'aferra a la possibilitat de poder celebrar algun esdeveniment aïllat com a vàlvula de fuita per a no acabar el 2020 en blanc.

«Es valora en el moment en el qual les circumstàncies sanitàries ens donin totalment la tranquil·litat i puguem estar lluny de qualsevol mena de contagi. És cert que ens plantegem d'aquí a final d'any intentar fer alguna prova per a mantenir la il·lusió dels nostres esportistes», explica Francisco Blázquez, president de la Real Federació Espanyola d'Handbol (RFEBM), a EFE.

«Les circumstàncies sanitàries que ens han sobrevingut i el cop que hem rebut a nivell mundial amb aquesta pandèmia fan que la responsabilitat sigui màxima i que sigui en el que hem de pensar en aquests moments», aclareix.

En qualsevol cas, sobren els arguments per a ser previnguts: «És un cop molt dur a l'objectiu que ens havíem marcat respecte al futur amb l'handbol platja. Però també cal ser conscients de la realitat en la qual vivim. L'handbol platja és un esdeveniment multitudinari en el qual s'ajunten tots els esportistes amb els afeccionats, és una gran festa de l'handbol».

«Tenint en compte la situació en la qual estem actualment el millor era posposar-ho, crear un parèntesi en aquest creixement, perquè el primordial és la salut no solament dels esportistes sinó dels ciutadans», afegeix.

Sí que hi haurà, per contra, futbol platja encara que el calendari sofrirà una important modificació en començar la temporada al setembre i anar-se fins a gener o febrer del 2021. Per sort, tot apunta al fet que els internacionals espanyols podran adaptar-se tal com indica Christian Méndez, seleccionador de la vigent campiona del món femenina.

«Els jugadors que estan en l'absoluta espanyola es dediquen exclusivament al futbol platja i tenen treballs els quals sí que els permeten això. Ja amb antelació ho tenen dit. Són treballs flexibles, de familiars i amics», argumenta.

«Quant a les noies, totes juguen en Primera i Segona. Quan elles descansen és quan estan amb la Selecció i si hi ha algun esdeveniment a mig fer, solen tenir permís en els seus contractes per a comptar amb aquesta llibertat. Al final és una crida de la RFEF, de les seleccions nacionals, i els clubs professionals no es poden negar a això», completa.

Ell mateix sap el que és compaginar tots dos mons ja que barreja la pissarra amb la seva labor com a policia local, en la qual s'ha bolcat aquests dies: «M'ha ajudat molt com a persona, sóc un privilegiat de poder haver estat ajudant a la gent en aquest moment. Com a entrenador també m'ha ajudat molt perquè al final tractem amb persones i som persones. En els moments dolents cal mirar el positiu, pensar que passarà i que som aquí per a gaudir».

Si l'exigència és màxima en el seu dia a dia com a agent, ara ho és també en l'esport on entrena: «En estar en el cim cal treballar més, crear noves il·lusions, generar noves tasques i nous compromisos. Tothom ens voldrà guanyar. S'ha aconseguit una cosa molt important però el difícil, que és mantenir-se, ve ara».

Méndez no s'imagina el seu hàbitat natural amb restriccions: «Al final és un paradís natural, és llibertat. La mar, la sorra, tranquil·litat, relaxació... veure aquí a la gent tancada en caixes o en plàstics, que hi hagi un amb gel o un control, no me l'imagino. Però si això servirà perquè es pugui extingir la pandèmia i que no hi hagi més contagis, cal tirar cap endavant».

Un panorama diferent en el paisatge espera també EliBaquerizo, internacional de voleibol de platja que ha vist com s'han hagut d'ajornar fins a l'any 2021 els Jocs Olímpics de Tòquio en els quals anava a participar.

«La gent ho està passant mal econòmicament i no sé fins a quin punt poden permetre's enguany anar a la platja. Haurà de tot però és una pena. A l'estiu la gent la gaudeix, jo inclosa. M'encanta anar a prendre el sol i no fer res», comenta.

Hi ha a més preocupació per les conseqüències econòmiques per al seu esport: «Pot ser un problema seriós. han caigut totes les proves del circuit nacional de Madison i a nivell delWorldTour també, no tenim ara mateix cap competició fins no sabem quan».

«Per a aquests promotors que inverteixen i que sofriran la crisi com tots pot ser una volta enrere. Esperem que no, que s'agarrin al voleibol de platja. Que aguantin perquè puguem tenir circuit l'any que ve», agrega.

Així les coses, als esportistes no els queda més remei que conviure amb el que hi ha i esperar el seu moment: «Han estat comprensius. La situació que estem travessant és prou important com perquè els nostres esportistes, que són potser als quals més mal entre cometes els pot fer aquesta situació, siguin conscients del que estem vivint».

«Em sento molt orgullós de tots ells perquè han vist la importància que és que l'handbol sigui també un punt de trobada i sobretot de respecte cap a les normes bàsiques. No queda una altra que aguantar en aquests moments, començar a mirar cap al futur i intentar fer-lo tan bé com sigui possible», conclou Blázquez.