Un expert en seguretat aquàtica apunta que reduir l'aforament de les platges «serà vital» aquest estiu

«Els socorristes no són agents cívics ni auxiliars de policia, no tenen aquesta autoritat», diu recordant que necessiten la Guàrdia Urbana per poder fer fora gent de l'aigua. A més, veu «conflictiu» barrejar funcions i apunta que a qui correspon és a les autoritats.

Menys assistències in situ

Diversos ajuntaments l'han contactat aquests dies per començar a dissenyar com adaptaran el servei, en la gran majoria de casos, externalitzat a empreses del sector.

Martí, que és assessor en serveis de vigilància i salvament, aconsella mesures en diferents àmbits. En l'informatiu, proposa plafons vistosos o banderes que recordin l'existència del coronavirus i fer un ús racionalitzat de la megafonia a les platges. També demana posar especial atenció a l'actuació amb dutxes, rentapeus o lavabos, punts on la gent s'acumula i són possibles focus d'infecció.

Pel que fa a les funcions pròpies dels socorristes, Martí afirma que un percentatge molt elevat de les assistències sanitàries que fan són lleus, com pot ser una picada o una ferida. Si era habitual tractar-les allà mateix, en les casetes o mòduls, l'expert indica que a partir d'ara cada cop que s'atengui una persona en un espai caldrà netejar-lo i desinfectar-lo. «Aquest estiu potser no tocaria atendre lesions menors per part dels socorristes», admet.

Com a proposta, planteja valorar-les a distància, recomanar algun tipus de cura i derivar-les. Sempre que siguin lesions menors, és a dir, que no suposin cap problema per a la vida.

Manca de protocols de rescat adaptats

Per altra banda, també aposta per reforçar els serveis de vigilància i salvament i oferir els equips de protecció adients. En el cas dels vigilants de terra, per exemple, l'ús de mascaretes, ulleres de sol o bates, si s'interacciona amb usuaris. Per als rescats o intervencions a l'aigua, recorda que no existeixen equips adaptats però suggereix l'ús d'una màscara de busseig i un tub. «És un mitjà de fortuna però ara mateix no disposem de cap altra cosa», assegura.

Martí recorda que un rescat aquàtic fet correctament implica un remolc de la persona ofegada en el qual hi ha un «contacte directe, pell amb pell» en què els dos cap estan molt pròxims. «Estàs al costat de la boca i el nas», diu.

Per això, alerta, un cop el socorrista surti de l'aigua amb l'ofegat, haurà de ser un altre professional qui s'encarregui d'iniciar maniobres de reanimació amb tot l'equipament de protecció necessari. «Qui haurà de fer-ho és un equip de reforç», comenta.

Ramsès, que ha treballat durant prop de vint anys de socorrista, recorda que són un col·lectiu «bastant oblidats en sou, en consideració social i en protecció laboral». De moment, diu, en algun cas s'ha fet formació però molt centrada en l'ús d'epis. «Manquen protocols per com fer els rescats utilitzant màscara i tub i protocols perquè tota intervenció a l'aigua tingui un reforç immediat de gent equipada», reivindica.

Avisa que es demorarà de l'assistència

A més, adverteix que la situació generada pel coronavirus i la necessitat d'adaptar els serveis de salvament a les noves circumstàncies «serà negat per als ofegats perquè es demorarà l'assistència».

D'altra banda, l'expert en seguretat aquàtica remarca que els socorristes estan preocupats «perquè ho viuran en la seva pròpia pell» i avisa que els ajuntaments tenen un desconeixement de la realitat tècnica i professional del que és la vigilància d'una platja», sobretot per l'externalització.

Per això, espera que les mesures es prenguin tenint en compte l'opinió dels experts i pensant tant en la protecció de les persones que vagin a la platja com d'aquells que hi treballin.