La gran banca ha concedit almenys 26.000 MEUR en crèdits al marge de les línies avalades per l'ICO a l'Estat

Al Banco Santander, la situació és molt similar. Fins al 22 d'abril, el banc d'origen càntabre va concedir al voltant de 176.000 crèdits fora les línies ICO per valor de 12.000 MEUR. De fet, durant la presentació de resultats del primer trimestre, la presidenta del banc, Ana Botín, va remarcar que el Santander havia concedit més de 1.100 MEUR diaris a pimes i empreses durant les primeres setmanes d'abril. Dins les línies avalades pel govern espanyol, en canvi, el Santander ha concedit 9.600 MEUR en 60.000 operacions, segons les últimes dades actualitzades al 22 d'abril.

La resta de les grans entitats de l'Estat no han especificat l'import dels crèdits que han concedit fora les línies ICO. No obstant això, els experts consultats per l'ACN asseguren que el valor dels crèdits concedits sense l'aval de l'Estat supera amb escreix l'import dels crèdits avalats per l'ICO. A més, els bancs han impulsat grans iniciatives per seguir finançant empreses i autònoms sense tenir en compte els trams que el govern central ha anat aprovant. El BBVA n'és un bon exemple. L'entitat amb seu al País Basc va llençar una línia de finançament de 25.000 MEUR per a pimes i autònoms a mitjans de març. Alhora, va ser un dels primers bancs a repartir la seva part dins el primer tram de crèdits avalats per l'ICO –va esgotar-se en dos dies- . Finalment, entre gener i març, el grup va incrementar en 10.000 MEUR la concessió de finançament a empreses a tot el món (Espanya representa aproximadament un 20% dels seus ingressos).

El Sabadell, per la seva banda, ha gestionat almenys 61.036 operacions per un import de 5.384 MEUR, mentre que Bankia ha rebut sol·licituds per un valor de 7.320 MEUR. Tot i que Bankia no ha especificat el nombre de crèdits concedits fora les línies ICO, l'entitat va assenyalar durant l'última presentació de resultats que havia posat en marxa una línia de crèdits pont per totes aquelles empreses que encara no havien pogut aconseguir l'aval de l'ICO (sense concretar-ne la quantitat). Finalment, Bankinter ha gestionat crèdits per 3.284 MEUR i la seva cartera creditícia durant el primer trimestre s'ha incrementat en 700 MEUR.

Uns avals que es queden curts

Segons les últimes dades presentades pel Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, l'ICO ha registrat 371.070 operacions fins aquest dimecres 13 de maig, amb avals per un import de 36.291 MEUR i un flux de crèdit canalitzat de 47.751 MEUR. Malgrat tot, els experts apunten que aquestes xifres no són suficients per atendre totes les peticions de finançament de les empreses. «La demanda de préstecs avalats supera per un ampli marge la disponibilitat d'avals», comenta Benja Anglès, professor dels estudis de Dret Financer i Tributari de la Universitat Oberta de Catalunya. Per Anglès, «les necessitats de liquiditat són molt elevades», i és per això que els bancs ofereixen alternatives fora les línies ICO.

Per altra banda, aquest professor apunta que «la concessió d'avals s'està allargant», sigui per motius burocràtics o perquè es produeix un coll d'ampolla difícil d'assumir. En un acte telemàtic organitzat aquest divendres al Círculo Ecuestre, el conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, posava xifres a la situació actual: «les operacions de crèdits que abans fèiem en mig any, ara les fem en un mes», va dir. Finalment, cal destacar la rellevància que han pres els crèdits pont, una fórmula que permet a les empreses rebre finançament de forma immediata mentre esperen rebre el vistiplau de l'ICO.

La prudència dels bancs

Durant els últims dies, la incertesa sobre la situació econòmica no ha fet més que incrementar-se. Davant aquesta situació, però, els bancs continuen donant crèdit i exposant-se a riscos. Pel professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, Xavier Freixas, «els bancs sovint mantenen una relació a llarg termini amb les empreses que no volen malmetre, i segurament ara faran préstecs que no farien a un nouvingut». Malgrat tot, els experts creuen que els bancs han après les lliçons de l'anterior crisi i són conscients que oferir crèdits ara és millor que negar-s'hi. «El que estan intentant és mantenir l'activitat a les empreses perquè tot torni a la normalitat; fer el contrari significaria que aquests problemes obligarien molts negocis a tancar i els bancs no tindrien a ningú», comenta Anglès.

Davant la incertesa actual, però, és lògic que els bancs imposin uns interessos més elevats. Veient que l'Estat ofereix grans avals i que les entitats poden carregar uns tipus d'interès més alts per protegir-se davant la incertesa, algunes veus podrien plantejar-se la següent pregunta: la crisi és bona pels bancs? Per Anglès, l'augment de la concessió de crèdit no és suficient per compensar les preocupacions del sector. «El context no permet a ningú estar tranquil, perquè l'escenari és d'inseguretat total».

L'èxit de l'estratègia adoptada pels bancs es veurà a partir del pròxim any, quan l'exempció de pagament dels crèdits avalats per l'ICO acabi. A partir de llavors, els bancs hauran d'estar atents a l'evolució de la seva ràtio de morositat, una ràtio que les entitats han aconseguit situar per sota del 5% després d'una crisi financera que la va catapultar fins al 13,5%. Pel professor de la UPF, Xavier Freixas, «un increment de la morositat inferior al 2% no seria un problema, però un increment a partir del 3% ja sí». Que els crèdits finalment es puguin retornar, segons Freixas, dependrà en gran part de la demanda. «Al final no sabem quines empreses sobreviuran perquè el nostre comportament com a consumidors canviarà», apunta.