L'Audiència de Madrid confirma que Pilar Abel no és filla de Salvador Dalí i la condemna a pagar les costes

El recorregut judicial de la demanda de paternitat que Pilar Abel va interposar assegurant ser filla de Salvador Dalí ha escrit un nou capítol que podria ser l'últim. La secció 22 de l'Audiència de Madrid ha tombat el recurs de la figuerenca contra la decisió del jutjat de primera instància 11 de Madrid que, l'octubre del 2017, va desestimar la demanda de paternitat. Ja aleshores, el jutjat va imposar les despeses judicials a la demandant per la «temeritat» d'anar a judici tot i saber que les proves d'ADN havien confirmat que no tenen parentiu.

La Fundació Gala-Salvador Dalí informa que l'Audiència ha confirmat així la sentència de primera instància i condemna Pilar Abel a pagar les costes de tot el procediment. Fonts de la fundació subratllen que les costes inclouen també les despeses de l'exhumació de les restes de Dalí per fer les proves d'ADN.

La Fundació recorda que Pilar Abel va interposar la demanda de paternitat l'any 2015. Aquest procediment judicial va obligar, fins i tot, a exhumar el cos de Salvador Dalí enterrat sota la cúpula geodèsica del Teatre-Museu Dalí de Figueres. Una actuació que va produir-se el 20 de juliol de 2017 i que va generar una gran expectació mediàtica i amb la ferma oposició de la Fundació Salvador Dalí.

Després de fer les proves d'ADN, al març, la Fundació Salvador Dalí anunciava que s'havien restituït les restes extretes per fer les proves. Tot i que les proves van confirmar que no era filla de Dalí, Pilar Abel va tirar endavant amb el procediment i i el cas va arribar a judici.

I no només això, sinó que va recórrer a l'Audiència de Madrid la resolució del jutjat de primera instància que tombava la demanda de paternitat posant en dubte la cadena de custòdia de les proves i «l'objectivitat» dels forenses i de l'Institut Nacional de Toxicologia que van extreure i comparar les mostres d'ADN.

En un comunicat, la Fundació Dalí informa que l'Audiència ha desestimat el recurs i manifesta la seva satisfacció perquè «s'honora la memòria de Salvador Dalí». Amb aquesta sentència, la Fundació «dona per tancat aquest trist episodi», que va comportar l'exhumació de les restes mortals de Salvador Dalí.

La sentència, però, no és ferma i es pot recórrer. Durant la tramitació del procediment, Pilar Abel va declarar públicament que és insolvent i que no podrà assumir les despeses judicials.

Resultats «taxatius» i actuant amb «temeritat»

A l'hora de desestimar el recurs interposat per Pilar Abel, la sentència de l'Audiència de Madrid apunta que la prova biològica és «absolutament taxativa i inqüestionable» i critica que la recurrent vulgui sembrar dubtes i qüestionar l'actuació «d'un institut públic de reconegut prestigi» apuntant a una «manipulació intencionada» de les mostres o dels resultats. A més, recorda que la representació d'Abel mai va impugnar que fossin els laboratoris que analitzessin les mostres: «Tots van estar conformes sobre que era el més idoni per elaborar l'informe amb plenes garanties d'objectivitat i capacitat».

»Ara és gratuït, injustificat i mancat de raó dubtar de la cadena de custòdia en un laboratori contrastat amb absolutes garanties d'objectivitat i imparcialitat», argumenta la sentència a la qual ha tingut accés l'ACN. El tribunal argüeix que aquestes crítiques arriben un cop l'informe «no resulta favorable» als seus interessos.

A més, l'Audiència de Madrid també esvaeix qualsevol ombra de dubte i remarca que «consta l'enviament i la recepció de les mostres de les restes compatibles amb les extretes al cos de Salvador Dalí» certificats per la lletrada de l'administració de justícia del jutjat. Una anàlisi de mostres que, recorda l'Audiència, s'han analitzat doblement a Madrid i Barcelona «obtenint el mateix perfil genètic que excloïa la paternitat biològica».

L'Audiència també avala el criteri del jutjat de primera instància a l'hora de condemnar Abel a pagar les costes judicials per actuar amb «temeritat» processal. «La condemna és correcta d'acord amb el supòsit que qui es veu obligat a litigar o a respondre a qualsevol pretensió infundada no hagi de carregar amb les despeses que comporta». En aquest sentit, hi afegeix, a més, les costes del recurs.

»L'apreciació de temeritat és modulada, tenint en compte el comportament processal i extraprocessal de la demandant, i sobretot quan va sostenir de manera infundada la pretensió després de conèixer el resultat rotund de la prova pericial biològica, qüestionant després la prova practicada amb l'excusa d'un hipotètic trencament de la cadena de custòdia».

Unes despeses «considerables» que, segons l'Audiència, s'han provocat «amb l'absència de tota justificació legítima».