El Govern admet que no es pot assegurar la tornada a l'escola al setembre

La ministra d'Educació, IsabelCelaá, ha admès aquest dijous que, de moment, de cara a setembre no es pot dir «res amb seguretat» sobre la tornada als centres educatius en desconèixer-se l'evolució de la pandèmia, però que s'haurà de procurarel major nombred'alumnes en les classes presencials.

Ho ha dit durant la seva compareixença al Congrés per informar sobre l'actuació del seu Departament durant la crisi del coronavirus, en una Comissió d'Educació on s'han viscut diversos moments de tensió dialèctica, principalment entre els portaveus de PP,UnidasPodemos i PSOE.

Celaáha recordat que s'ha format un grup de treball en el si de la Conferència Sectorial amb les comunitats perquè abans de les vacances hi hagi un pla per a latornadaa les classes el pròxim curs, però ha reconegut que s'ha de comprovar com evoluciona el virus aquest estiu i tenir en compte totes les variables.

Ha recordat que és Sanitat qui dicta les pautes sanitàries i no ells, per la qual cosa també serà el departament de Salvador Illa el que decideixi si s'han de fer tests als docents i als alumnes abans de poder tornar a classe.

A més, ha especificat que es pretén que, si els grups per classe són de més de 15 alumnes, es fraccionin per tal de respondre a les condicions marcades de distància social de 2 metres.

Per a això, ha instat que s'aprofitin «tots els espais físics dels centres», com biblioteques, gimnasos o sales d'actes.

No hi haurà aprovat general

Un altre dels temes que s'ha tractat ha estat el de si hi haurà aprovat general aquest curs.

La ministra ha negat que hi hagi «barra lliure»: seran els professionals educatius, i la junta d'avaluació, els que decideixin si un alumne amb algun suspens pot passar de curs i,si s'escau, aconsegueix la titulació en una etapa educativa.

«No es pot fer una altra cosa», ha emfatitzat la ministra, que ha recalcat que en altres països per la COVID-19sí ques'ha establert l'aprovat general.

D'altra banda, ha defensat que s'ha de garantir una educació en valors cívics, perquè «la responsabilitat cívica demostrada per la ciutadania espanyola, entre la qual estan els estudiants, ha estat la clau en la resposta a la pandèmia».

Alhora, ha urgit a abordar diverses reformes, entre elles, intensificar l'aposta per la digitalització per a garantir la formació en les competències que els estudiants necessiten desenvolupar, reformar el currículum i modernitzar la professió docent.

I no ha renunciat al fet que segueixi el seu curs parlamentari -està en fase de presentació d'esmenes parcials- laLomloe, malgrat les crítiques de Ciutadans, la portaveu dels quals, MartaMartín, li ha dit que «no és el moment».

Els grups nacionalistes (ERC,Bilduo PNB) han acusat el Govern d'utilitzar l'estat d'alarma per a envair competències, iCelaáha recordat que les comunitats «són autònomes, però no independents».

«El ministeri segueix el model vigent, que no és un altre que el constitucional, sense cap nostàlgia d'estats unitaris de molt trist record en aquest país», ha assegurat.

La diputada d'EHBilduIsabelPozuetaha acusat d'imposar un «155 educatiu encobert», perquè «les decisions estructurals les ha pres un comandament únic» i les comunitats «són unes meres gestores del que a Madrid es decideix».

El representant del PP,ÓscarClavell, ha manifestat queCelaá«ha renunciat a liderar qualsevol iniciativa» i ha criticat que no s'hagi «consensuat res amb la comunitat educativa per a la desescalada».

Segons el parer de Clavell, «no existeix cap protocol ferm ni criteris homogenis» sobre la finalització del curs actual i l'inici delcurs vinental setembre i ha retret aCelaáque hagi anunciat l'augment de quantia destinada a beques sense els pressupostos aprovats.

MartaMartín(Ciutadans) ha criticat moltes de les mesures adoptades sobre la fi de curs escolar, amb especial esment al fet que es prioritzi la promoció sense tenir en compte les matèries no aprovades. «Estan retorçant la normativa i ficaran en problemes jurídics a centres, alumnes i famílies», ha advertit.

JoaquínRobles(Vox) ha lamentat queCelaámiri «a un altre costat» mentre cada comunitat «va pel seu compte», i ha acusat l'Executiu de concebre l'«educació com un mitjà per a adoctrinar».