Salut
La contaminació de l'aire provoca danys cerebrals relacionats amb l'Alzheimer
Una major exposició a zones verdes genera més resiliència a la malaltia
Els experts aconsellen fomentar l'hàbit de la lectura entre les persones amb Alzheimer
En aquest treball també hi ha participat el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES), el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN).
La recollida de dades del treball es va portar a terme entre el 2013 i el 2014 sobre 958 participants cognitivament sans de l’Estudi Alfa del BBRC, residents durant almenys tres anys al mateix domicili a la ciutat de Barcelona.
Per calcular el nivell d’exposició dels participants als gasos i partícules contaminants, l’equip d’investigadors d’ISGlobal va utilitzar les dades recollides a Barcelona en el marc del projecte europeu ESCAPE, durant tres estacions diferents de l’any, i les va creuar amb les adreces dels participants. El període de recollida de dades no és determinant en aquest estudi, ja que la distribució espacial de la contaminació de l’aire a Barcelona ha estat força consistent durant els darrers 20 anys.
Paral·lelament, gràcies a les extenses proves que es van fer un subgrup de participants de l’Estudi Alfa a la ressonància magnètica, els investigadors del BBRC van analitzar les àrees cerebrals que més es veuen afectades en la malaltia d’Alzheimer i les van comparar amb l’exposició a la contaminació ambiental. És en aquest punt on van detectar com els barcelonins més exposats a la pol·lució de l’aire presentaven un gruix cortical inferior i una major atròfia cerebral respecte els participants menys exposats.
Per contra, els investigadors van observar que els participants més exposats a zones verdes tenien un major gruix en el còrtex de determinades àrees cerebrals. Per tant, aquestes persones presentaven una major resiliència a la malaltia d’Alzheimer que els participants més exposats als contaminants NO2 i PM10, que provenen principalment de la combustió de carburants dels vehicles i de les plantes industrials. En aquest cas, els investigadors apunten que no es tracta d’un benefici directe dels espais verds, sinó que més aviat d’una menor exposició a la pol·lució.
A banda de mesurar l’impacte de la contaminació de l’aire i les zones verdes en l’estructura cerebral, els investigadors també van analitzar l’impacte d’aquests dos factors i del soroll en el rendiment cognitiu, i no van trobar resultats significatius.