Salut
Xips sensors dintre dels òvuls per mesurar les primeres fases de desenvolupament d'un embrió
Tenen una longitud tres cops més petita que el diàmetre d'un cabell humà i un gruix tres vegades menor que el d'un virus
Imatge d'una dona embarassada.
Amb el xip a dintre, han pogut mesurar les forces que reorganitzen l'interior de l'òvul, és a dir, el seu citoplasma, des que s'introdueix l'espermatozoide fins que es divideix en dues cèl·lules.
La investigació és innovadora perquè la detecció d'aquestes forces s'ha realitzat de manera directa, és a dir, des de l'interior de l'embrió i al llarg de tot el procés inicial de fertilització.
Així, els científics han fet una mesura preliminar de les forces que s'obtenen en la reprogramació de l'ADN de l'espermatozoide, cosa que passa just després de la injecció de l'espermatozoide.
També han observat que l'efecte de la membrana de l'embrió, que és més rígida que el seu interior, és la responsable que els pronuclis (nuclis que transporten el material genètic de la femella i de el mascle) convergeixin al centre de l'embrió per fusionar-se. Durant la fusió, no han detectat forces. Això podria ser així, diuen els científics, perquè d'aquesta manera es facilita la reorganització dels cromosomes.
La següent etapa és la divisió de la primera cèl·lula en dos. Aquí, els científics han vist canvis en la rigidesa del citoplasma. Aquesta elongació és necessària per a la posterior divisió en dues cèl·lules. Després, en el moment en què la cèl·lula es divideix en dos, el citoplasma és menys rígid, possiblement per facilitar la divisió.
Aquest treball de recerca bàsica és un treball conceptual que demostra la viabilitat d'aquest sensor mecànic a l'interior d'una cèl·lula. Se sap que les forces mecàniques que es donen en la cèl·lula tenen importants implicacions biològiques, però fins ara no s’havia pogut mesurar durant tot el procés inicial de fertilització fins a la data i de forma detallada.
S'ha comprovat en aquest treball que la mecànica de l'embrió de ratolí en la seva fase inicial és similar a la mecànica dels embrions humans. Per tant, aquest treball pot tenir interès futur per a medicina de fertilització, però també per a l'estudi de malalties relacionades amb algun problema de malformació en els processos inicials de formació de l'embrió.
En l'estudi també han participat el Departament d'Electrònica i Tecnologia de Computadores de la Universitat de Granada i el Departament de Mecànica de Fluids de la Universitat Politècnica de Catalunya.