L'ús de mascaretes no provoca dèficit d'oxigen o intoxicació per CO2

L'ús de mascaretes no produeix hipòxia o dèficit d'oxigen en l'organisme humà, com asseguren missatges difosos per WhatsApp i xarxes socials en els quals s'afirma fins i tot que la seva utilització provoca «intoxicació per inhalació del mateixCO2».

«Jo no utilitzo morrió» és el títol d'un d'aquests missatges, basat en una creença que es va difondre per diversos països de parla hispana a partir de l'última setmana d'abril i que circula a Espanya durant els últims dies compartida en perfils de Twitter i Facebook, així com en converses de WhatsApp.

«L'ús prolongat de la mascareta produeix hipòxia», perquè obliga a inhalar el diòxid de carboni (CO₂) prèviament exhalat i això provoca «falta d'oxigen a la sang, marejos, malestar i molt cansament». Aquesta és la tesi d'algun dels missatges, que a vegades sumen a aquests símptomes també la «perduda de reflexos i del pensament conscient», així com «descomposició de la glucosa».

Les dades reals

Les mascaretes poden generar sensació d'ofec, però no hi ha cap evidència que el seu ús produeixi «hipòxia, acidificació de l'organisme o intoxicació per inhalació del mateixCO2». Així ho confirma, en declaracions a EFE, el doctorJaimeBarrio, del Consell Científic del Col·legi Oficial de Metges de Madrid (Icomem).

Les mascaretes «no estan tancades al pas d'aire», ja que el material de la qual estan fetes permet que «entri l'oxigen i s'elimini el diòxid de carboni», precisa aquest expert.

Respecte a l'afirmació que «practicar qualsevol activitat física amb mascareta potencia greument els seus efectes nocius», com asseguraundels advertiments difosos en aquests missatges, el doctorBarriosubratlla que el seu ús per a fer esport «no és obligatori, però poden utilitzar-se».

Puntualitza, de totes maneres, que, en estar tota la boca i nascobertes, sí que existeix «una limitació de l'entrada habitual d'aire, per la qual cosa en el moment de realitzar esport pot arribar a ser incòmode i reduir el rendiment durant l'exercici físic».

En el mateix sentit, la doctora Raquel Blasco, especialista en Medicina Interna i vicepresidenta segona del Col·legi de Metges de Valladolid, explica al seu compte de Twitter que en practicar esport és normal «tenir una major freqüència cardíaca» i, per això, recomana «no ser excessivament exigent en la fase d'adequació».

Blasco deixa clara la importància d'estar convenientment adaptat a l'esforç i a la mascareta, ja que, en aquest cas, «la mascareta no ha demostrat disminuir la freqüència ventilatòria durant la realització d'esforç».

En qualsevol cas, insisteix que la seva utilització «augmenta la sensació d'ofec, però no provoca hipòxia». I, en suport d'aquesta afirmació, cita les conclusions d'un estudi realitzat el 2017 per experts francesos i belgues sobre els efectes de l'ús de mascareta en una caminada de sis minuts: Es respira amb més dificultat, però no disminueix la distància recorreguda.

Sensació de dificultat sense manca d'oxigen

Antonio Blanes, director dels Serveis Tècnics del Consell General de Col·legis Farmacèutics, subratlla a més que aquesta institució no té coneixement que l'Organització Mundial de la Salut (OMS), els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units o les autoritats sanitàries espanyoles «hagin advertit d'aquest possible efecte advers en l'ús de mascaretes».

«L'aire pot circular a través del material de la mascareta; el que es filtra són determinades partícules segons la grandària dels porus», recalca Blanes, en declaracions a EFE.

Aquest expert farmacèutic argumenta que la sensació de dificultat respiratòria «pot deure's a la falta de costum, a l'ús durant moltes hores seguides, a la reutilització de les mascaretes sense tenir en compte les indicacions del fabricant o a la utilització de filtres o mascaretes que no compleixen les especificacions tècniques i/o legals».

També pot influir «la temperatura ambient i la sensació subjectiva de calor de l'usuari de la màscara».

Blanes esmenta així mateix un estudi de l'Institut Nacional per a la Salut i Seguretat Ocupacional (NIOSH) dels EUA, en el qual es conclou que dues hores d'ús continu d'una mascaretaautofiltrantamb un ritme de treball baix o moderat «no sembla causar un canvi en la temperatura corporal central ni un augment significatiu en la calor o la humitat de l'espai mort de la màscara després de la primera hora».

Cap autoritat sanitària desaconsella el seu ús

Alguns dels missatges contraris a l'ús de mascaretes que circulen per WhatsApp i xarxes afegeixen afirmacions com «Les autoritats sanitàries i l'OMS desaconsellen el seu ús comú» o «Les mascaretes no són útils per evitar el contagi» perquè el virus «no es transmet per l'aire».

Tampoc és cert aquest extrem. Com ja s'ha explicat, l'OMS no descarta l'ús de mascaretes per persones sanes en espais públics i remet als que aconsellin les autoritats sanitàries de cada país en funció de com evolucioni la pandèmia.

En el cas d'Espanya, les autoritats sanitàries han disposat l'ús obligatori de màscares des de dijous passat per als majors de sis anys en espais públics,sigui a l'aire lliure oen espais tancats, sempre que no es pugui mantenir una distància social de dos metres.

El doctorJaimeBarriorecorda en tot cas que «les mascaretes són només un mitjà complementari més de protecció» i recomana continuar complint la resta de mesures preventives aconsellades pel Ministeri de Sanitat.

Destaca per tant la necessitat de complementar l'ús de mascaretes amb mesures com l'aïllament domiciliari si es tenen símptomes, una correcta rentada de mans, mantenir la distància de dos metres entre persones, evitar tocar-se ulls, nas i boca, cobrir-se boca i nas amb el colze flexionat en tossir o esternudar i usar mocadors d'un sol ús.