El govern aprova l'ingrés mínim vital de 462 euros al mes per persona sola

Podran sol·licitar l’ingrés mínim vital les persones soles d’entre 23 i 65 anys que portin almenys tres anys constituïts com a llar. Ho podran fer dels 18 si tenen menors a càrrec i només hauran de portar un any constituïts com a llar. Caldrà acreditar un any ininterromput de residència legal i efectiva a l’Estat espanyol, a excepció de situacions de violència de gènere o explotació sexual.

Es reconeixerà d’ofici a aquelles persones que estiguin percebent la prestació per fill a càrrec i a aquells que hagin de fer la sol·licitud, se’ls concedirà amb efectes retroactius a l’1 de juny si l’han demanada en els tres primers mesos. La sol·licitud serà multicanal, es podrà presentar a través de la seu electrònica de la Seguretat Social o enviant la documentació per correu ordinari.

Ingressos inferiors a la renda

Per tenir dret a l’ingrés mínim vital, caldrà acreditar que es té uns ingressos totals inferiors a la renda garantida per al seu tipus d’unitat de convivència (5.538 euros anuals per a llars unipersonals i el màxim de 12.184). S’exigirà tenir un patrimoni (descomptant l’habitatge habitual) inferior a tres cops la renda garantida. Iglesias ha destacat que les llars podran acreditar que compleixen les condicions tant amb els ingressos anuals de l’any anterior com amb els d’aquest any per atendre situacions derivades de la crisi del coronavirus.

Compatible amb la feina

Iglesias ha explicat que la renda completarà els ingressos de la llar perquè arribin a l’import de la renda mínima vital. Així, per exemple, una persona sola que compti amb ingressos de 200 euros ja sigui per una feina o una altra prestació, rebran de l’Estat els 262 euros que faran que arribi als 462 de la renda mínima.

El govern espanyol «fomentarà» la incorporació al mercat laboral amb incentius. Quan el titular no tingui feina i la trobi, part del seu salari quedarà exempt transitòriament del càlcul de la prestació. Quan el seu salari s’incrementi, la quantia de la prestació es reduirà en una quantitat inferior a la de l’increment salaria. Si el beneficiari de l’ingrés no té feina s’exigirà que s’inscrigui com a demandant de feina.

Col·laboració de les administracions

El ministre d’Integració, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha afirmat que l’aplicació de la prestació necessitarà de la col·laboració de totes les administracions. «Volem crear més enllà d’una prestació un conjunt de polítiques al seu entorn», ha dit, però «la governança compartida» serà fonamental perquè aquest sistema «triomfi».

Les CCAA i els ajuntaments tindran un paper també en una comissió de seguiment de l’aplicació de l’ingrés mínim vital amb l’objectiu de «millorar-ne» l’aplicació. Tot plegat, segons Escrivá, anirà acompanyat d’altres avaluacions per part d’institucions i investigadors de centres privats.

Aquesta, segons Escrivá, no és una prestació «més», sinó que «marcarà un abans i un després» sobre «com es fan polítiques públiques a Espanya». «si ho fem tots bé i treballem amb totes les administracions, pot ser un exemple de coordinació i de cooperació», ha dit.

3.000 MEUR de despesa

Escrivá ha recordat que des del 2014 el Consell Europeu ha advertit sobre el problema de la desigualtat i les rendes mínimes a l’Estat. El ministre ha recordat que l’ajuda arribarà a 850.000 beneficiaris a uns 2,3 milions de persones i costarà aproximadament 3.000 MEUR a les arques de l’Estat.

80% de reducció de la pobresa extrema

Segons ha apuntat, amb aquesta prestació de l’Estat podrà arribar a més d’un milió de persones en situació de pobresa extrema, fet que implica reduir en un 80% la pobresa extrema, mentre que ho farà a 550.000 persones més en situació de pobresa «alta». En el cas de les llars monoparentals (90% dones) la reducció de la pobresa extrema serà del 90%.

«Segell social»

El ministre ha recordat que la prestació va acompanyada d’un «segell social» per a les empreses que ajudin els beneficiaris i els permetin, per exemple, ajudes en les compres. Serà «un reconeixement a la tasca que estan fent en aquest punt». També hi haurà incentius a la contractació als beneficiaris per part de la Seguretat Social.

El País Basc i Navarra el gestionaran

L’ingrés mínim vital el gestionarà la Seguretat Social a excepció del País Basc i Navarra. El PNB ha pactat amb el govern espanyol la transferència de la gestió de la prestació i la incorporació en el decret d’aquest acord. Així doncs, els serveis corresponents a la Seguretat Social els assumiran les comunitats autònomes basca i navarresa.

Sánchez celebra l’aprovació

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha celebrat a Twitter l’aprovació i l’ha considerat «una mesura històrica en la democràcia» espanyola i «un nou pilar de l’Estat del benestar». «Una política de garantia de rendes que empara aquells que ho estan passant pitjor, combat la pobresa i contribueix a la recuperació econòmica», ha dit.

Pols entre Iglesias i Escrivá

La data d’aprovació de l’ingrés mínim vital ha generat polèmica els mesos de confinament per la voluntat d’Iglesias d’accelerar la implementació de la mesura per la crisi del coronavirus mentre que el ministre encarregat del seu disseny, Escrivá, ha rebutjat les presses adduint la necessitat de garantir-ne l’eficàcia. Iglesias va plantejar fer un ingrés mínim «pont» però finalment l’opció d’Escrivá d’aprovar directament la mesura permanent ha prevalgut.

La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha remarcat que el compromís d’implementar-la estava a l’acord de govern entre PSOE i Unides Podem amb l’objectiu de desenvolupar-lo al llarg de la legislatura. La crisi del coronavirus ha estat el que ha fet que considerin «oportú accelerar els ritmes» per «protegir els col·lectius més vulnerables».