L'epidemiòleg Antoni Plasència preveu brots localitzats i no una nova onada

L'escenari més previsible, si es manté la detecció ràpida de casos i la població respecta les mesures, és que es produeixin brots localitzats i no un creixement exponencial dels contagis de coronavirus, explica l'epidemiòleg Antoni Plasència, un dels experts del comitè que va assessorar el Govern en el pla de desescalada. El virus circula i encara és un desconegut, destaca Plasència en una entrevista amb EFE, en la qual apunta que tornar a la situació de març «seria un fracàs col·lectiu inacceptable» i advoca per un model de mobilitat menys restrictiu que permeti reactivar el turisme, sempre que es mantingui la capacitat de detecció de focus i la resposta ràpida.

Director de l'Institut de Salut Global de Barcelona i mèdic consultor del departament de Salut Internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona, Plasència, que també va ser director general de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2011, creu que estem millor preparats per al futur però alerta que encara que l'incendi sembli controlat, pot reactivar-se si els ciutadans no són responsables i solidaris.

Estiu i tardor

Aquest especialista en epidemiologia recalca que són més les coses que no se saben del virus que no pas les que es coneixen, si bé considera «poc probable que la calor tingui un impacte decisiu» en la seva transmissió aquest estiu, ja que en països càlids hi ha hagut una alta transmissió.

Encara que la incidència de la temperatura i la humitat en l'epidèmia són aspectes que caldrà «seguir de prop», cal assegurar que «els comportaments socials» de l'estiu respectin les normes d'higiene i prevenció.

Sobre la possibilitat d'una nova onada de coronavirus a la tardor, sosté que fer una afirmació categòrica sobre aquest tema seria emetre una opinió perquè ningú ho sap.

«Sabem algunes coses del virus: que continua circulant, que pràcticament el 95% de la població espanyola no té immunitat en aquest moment (...) i per tant l'escenari és que continuarà circulant i la seva missió en la vida és buscar a gent susceptible que no tingui defenses, multiplicar-se i estendre's», apunta l'expert en medicina preventiva i salut pública.

«Què passa a la tardor i hivern que no passa ara?», continua Plasència, que la gent passa més temps tancada i això pot fer variar les mesures d'higiene i distanciament físic: «El prudent és pensar que pot haver-hi una recrudescència, no necessàriament una onada, i cal estar preparats per a poder respondre».

«Tornar a la situació de març seria un fracàs col·lectiu inacceptable»

L'expert explica que les infeccions es van reduint de manera lenta i que «l'incendi sembla controlat», però pot reactivar-se si no s'està molt damunt del manteniment del control i la prevenció.

Si aquest control es fa amb rapidesa i de manera sistemàtica, «més que un incendi massiu seran petits focus o petits incendis».

Plasència assegura que amb el coneixement i les lliçons apreses, «tornar a la situació de març seria un fracàs col·lectiu inacceptable», la qual cosa «no vol dir que col·lectivament no tornem a fracassar» però tots han de treballar perquè no succeeixi.

«Estem tots posant de la nostra part perquè no pugui passar, perquè no sigui una onada exponencial i de desbordament a tots els nivells, sinó més focalitzada», concedeix.

«Ara som tots, la idea és que posem tots de la nostra part, no sols els que estan en primera línia. Cal traslladar el concepte d'herois dels sanitaris a tots els ciutadans com a éssers responsables i solidaris amb els més vulnerables. Ja no és només el que diuen governs i administracions públiques, tècnics i científics, també el que fem o no fem tots cada dia», emfatitza.

Els joves

L'expert parla del «ball amb el virus», que es poden fer dos passos endavant i un enrere, i posa l'accent que cal seguir les mesures de seguretat rigorosament, en què es repassi cada dia la lliçó d'aquest aprenentatge col·lectiu.

El turisme

Preguntat per la pertinència que s'escurci el termini de dues setmanes per al canvi de fases de la desescalada, Plasència subratlla que «tota prudència és poca per a evitar passos enrere» i que qualsevol pas endavant en el temps ha d'estar condicionat per tenir assegurades les capacitats de prevenció i control epidemiològics i l'atenció sanitària.

Els moviments entre províncies i l'arribada de turistes estrangers, que previsiblement començarà l'1 de juliol, són un «repte fonamental» perquè la mobilitat és un vector de transmissió del virus.

Plasència aclareix que l'OMS no va recomanar el tancament de fronteres, que va ser «una resposta de salvi's qui pugui» dels estats, i ara arriba «el problema de reobrir-les»: és «un repte» reactivar i normalitzar la mobilitat i advoca per concertar polítiques entre països.

«Es tracta d'aplicar estratègies que donin nivells raonables de confiança i protecció compartides pels països de la UE, estratègies de garbellat de possibles casos i els seus contactes, tant en països d'origen com de destinació. I també anar facilitant la mobilitat entre països que tenen situacions de risc epidemiològic i capacitats assistencials similars», detalla.

Així, el turisme «tindrà aspectes diferents durant un temps, però ha d'anar més enllà del model restrictiu aplicat fins ara, sempre que es mantingui la capacitat de detecció de focus i la resposta ràpida».

Plasència insta el Govern central i a les comunitats autònomes a aprofitar els mesos anteriors a la «possible recrudescència» de la tardor i l'hivern per a identificar les lliçons apreses i corregir errors. Demana que per a això es compti amb la «tota l'objectivitat, la parsimònia i la independència» de comitès científics creats expressament per a ells.

Al seu judici, cal actualitzar el model de salut pública (la seva capacitat executiva, tècnica i humana) i potenciar sistemes d'intel·ligència epidemiològica en un context en el qual la salut i la malaltia no tenen fronteres.

«Ara ens les veiem ambun virus que no sabem molt bé d'on ha sortit. Hi ha prop de dos milions de virus en animals amb potencial per a saltar a humans, i de tant en tant un ho fa i troba les condicions per a multiplicar-se», alerta.

La vacuna

Plasència assegura que «mai abans en la nostra història hem estat millorpreparats científica, tècnica i fins i tot políticament per a poder obtenir una vacuna efectiva i segura» que sigui accessible per a tota la població mundial. No obstant això, precisa que no s'han de generar expectatives infundades.

«Ciència rima amb paciència i no amb presses. Es barregen les presses benintencionades dels investigadors per mostrar resultats amb les dels fons d'inversió per crear expectatives, que és legítim, però cal explicar molt bé que fer el salt de resultats preliminars a una vacuna disponible, segura i efectiva requereix un coneixement i una prudència que no tenim», diu.

A més, matisa que mentre no hi hagi una vacuna i el virus continuï circulant, continuarem vivint en el que s'ha anomenat «nova normalitat»: «Una cosa és tenir una vacuna i el segon és que doni la protecció que es necessita».

Plasència no descarta que la màscara hagi arribat per a quedar-se i que, després de la pandèmia, es converteixi en un element voluntari de protecció i respecte social en les èpoques de major risc d'infeccions respiratòries.

Quant a la gran incidència de la pandèmia a Espanya, especula sobre tres hipòtesis que caldrà «estudiar amb deteniment i dades exhaustives».

És un dels països europeus amb major mobilitat internacional, els diagnòstics es van centrar en els casos que acudien a l'hospital i no en atenció precoç per la poca capacitat de fer proves i Espanya té una població envellida, la qual cosa pot haver tingut un impacte diferencial en la mortalitat.