Ciència
Localitzats entre la col·lecció d'una família dos fragments del meteorit de Barcelona que va caure el 1704
Els fragments estaven al gabinet de curiositat de la família Salvador i havien passat desapercebuts durant tres segles
El meteorit de Barcelona va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions. Els partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d'Àustria.
L’estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica que ha revelat que els fragments, constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques; corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit prové d’un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i Júpiter.
Es tracta del setè meteorit més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per al seu estudi amb detall s’han fet servir tècniques avançades d'anàlisi com tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica.
Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que es coneix que han caigut o s’han trobat a Catalunya (Caiguts: Nulles (Alt Camp) 1851 i Cañellas (Garraf) 1861; Trobats: Girona, 1899 i Garraf, 1905). L'estudi conclou que cap d’aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.
Els dos fragments, de 50 i 34 grams de pes, respectivament, s’han trobat en un pot de vidre mentre es catalogava la col·lecció Salvador. El sobre de dins del pot contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada on encara es podia llegir ( Pe [d] ra [que ca] ygué d’un [..] [..] u es [..]en [..]y 1704).
La família Salvador va ser una nissaga d’apotecaris i botànics que des de començaments del s. XVII fins a mitjans del s. XIX van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i van mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van jugar un paper fonamental en l’elaboració i transmissió de coneixement sobre la natura durant tres segles. L’espai del carrer Ample ja no existeix, però l’Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.500 volums, un herbari únic amb quasi 5.000 plecs, uns 14.000 espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència, tot plegat d’una extraordinària vàlua científica.