Tornada al treball presencial: «Què fem amb els nens?»

Amb l'avanç en la desescalada, alguns pares i mares han de tornar als seus llocs de treball de manera presencial mentre els seus fills segueixen sense poder acudir a les aules, una situació complicada per a moltes famílies que no poden permetre's pagar a un cuidador i es veuen obligades a recórrer als avis, amb el risc que suposa per la pandèmia del coronavirus.

Silvia (nom fictici), casada i amb un nen de quatre anys, denúncia a Efe les pressions a la qual s'està sent sotmesa la seva parella per a tornar a l'oficina. Ell ha estat realitzant, sense problemes, el seu treball a casa durant l'estat d'alarma però ara ha estat «cridat a files» sense donar-li cap alternativa.

«Li han dit que han de tornar sí o sí. Jo puc continuar treballant a casa però, si ja era complicat estant els dos, ara no podré atendre jo sola al meu fill», compte.

Es pregunta a més «amb qui es quedaran els nens?» si tots els pares tornen al treball presencial mentre les aules romanen tancades en la majoria dels casos.

A la Comunitat de Madrid, per exemple, a partir del pròxim dilluns coincidint amb el pas a la fase 2 de la desescalada podran tornar a classe els alumnes d'Educació Primària que necessitin reforç.

No obstant això, la reincorporació a les classes presencials a les escoles infantils tindrà lloc quan la Comunitat entri en la fase 3.

Serà «de manera voluntària i sempre que es compleixin totes les garanties sanitàries» en aquells casos en els quals els progenitors hagin de treballar fora de casa, segons ha explicat el Govern regional.

ERTE, acomiadament, l'obligació de sol·licitar l'excedència sense salari o les vacances són algunes de les pressions que denuncien a Efe treballadors per part de les seves empreses quan han exposat les dificultats per a conciliar la vida familiar i laboral en la volta a les oficines.

En alguns casos, els superiors han arribat a dir frases com «que s'encarregui la teva dona» quan els homes han plantejat les dificultats per a cuidar dels seus fills.

El marit de Paloma és treballador essencial i no ha deixat el seu lloc durant el confinament.

Ha estat ella qui ha estat compaginant el seu treball amb la cura dels nens i, dins de les dificultats, espera «seguir així» perquè si no, assegura que no sabrà què fer.

Els avis han tingut un paper fonamental en la cura dels nens, des de portar-los i recollir-los del col·legi, a quedar-se les tardes amb ells.

Però ara Paloma, si ha de tornar al seu lloc, no els deixarà al seu càrrec per por del contagi degut als riscos que encara existeixen en la pandèmia del coronavirus.

«Si els passa alguna cosa, no m'ho podria perdonar», diu.

En molts casos, a més, les famílies no poden permetre's pagar a un cuidador, per la qual cosa confien a continuar tenint l'opció deteletreballarrfins que sigui possible la tornada a les aules.

Tot això malgrat els «malabars» que alguns pares i mares estan fent per a poder compaginar el seu treball a casa amb l'atenció als nens, sobretot els més petits, segons comptePaqui, que té dues filles de dos i quatre anys.

«Estic en una videoconferència mentre haig d'estar atenta a les manualitats o explicar-los com es fan les coses. No es concentren, no és el seu espai, i jo no tinc nocions sobre com cal ensenyar unes certes coses», reconeix.

En alguns casos hi ha por sobre la tornada dels nens als col·legis perquè els menors «no entenen de distàncies de seguretat», assenyala Iván, professor a l'Escola Infantil La Bola de Cristal, en el districte madrileny de Moncloa-Aravaca.

«Amb nens de tan poca edat no es pot garantir la distància de seguretat. A més, es pot veure danyada la part emocional dels nens ja que la seva volta a la normalitat es farà amb mampares, màscara i tota classe de regles que seran complicades d'explicar i d'entendre», afegeix.

Carolina, amb unERTEigual que el seu marit i un nen de dos anys, assegura que no té por que el seu fill torni a les aules i advoca perquè tingui contacte amb un altre nens de la seva edat i continuï desenvolupant-se dins de la «estranya nova normalitat».

Paqui, en canvi, sí que té reticències: «Ja no és la por al coronavirus, és com s'adaptaran els nens a una realitat tan estranya que, sí per a nosaltres és en molts casos incomprensible, per a ells molt més».