La desescalada entra a la recta final amb les millors dades en tres mesos

La desescalada entra a la recta final amb les millors dades en tres mesos, després que el Ministeri de Sanitat hagi notificat només 48 nous casos de coronavirus, mentre més de la meitat d'Espanya estrena l'última etapa de la desescalada, a la qual valora si demana el seu accés avançat Madrid, després d'arribar a la fase 2, al costat de Castella i Lleó i Barcelona, que ja ha anunciat que no sol·licitarà avançar de forma anticipada.

Amb aquest baix nombre de contagis, la preocupació continuen sent els rebrots, amb la vista posada de nou en algunes aglomeracions que es repeteixen cada dissabte i cada diumenge i en llocs com Portugal, on s'ha produït un significatiu augment de casos en els últims dies.

Els rebrots també cotitzen al mercat de les previsions econòmiques i el fan empenyent a major velocitat al Producte Interior Brut (PIB) pel braç descendent de la V que, en les seves diferents variants, marca el signe de la recessió i les expectatives de la recuperació. D'aquesta manera ho recull en les seves últimes projeccions el Banc d'Espanya, que preveu una caiguda de l'economia de fins al 15% si hi ha enguany un fort rebrot.

La crisi sanitària que, amb el confinament i l'aturada de totes les activitats, va derivar immediatament en una crisi econòmica va deixar en un segon pla, hibernats, molts dels assumptes habituals com l'activitat judicial, que aquest dilluns, a penes reactivada, ha situat en el primer pla al rei emèrit Juan Carlos amb la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem d'investigar-li pels pagaments de comissions en les obres de l'AVE a la Meca.

Els escenaris dela crisi

La crisieconòmica derivada de la crisi sanitària encara en plena efervescència serà més dura i més llarga en funció de com evolucioni l'epidèmia i, sobretot, si hi ha un fort rebrot o una segona onada a partir de la tardor. Amb aquestes premisses, el Banc d'Espanya ha presentat les seves noves previsions amb tres escenaris sobre la caiguda del PIB, del 9%,de l'11,6%i del 15%.

L'enfonsament sense precedents de l'economia, després de l'aturada del confinament, tindrà també en aquest marc hipotètic una recuperació rampant el 2022 del 9,1, el 7,7 o el 6,9 per cent que, en el millor dels casos, permetriatornar aaconseguir el nivell previ a la irrupció de laCOVID-19 l'any vinent, però que en els altres dos no s'aconseguiria fins a 2023.

Les projeccions macroeconòmiques del Banc d'Espanya, presentades avui, vaticinen, en conseqüència, una crisi en forma de «V molt asimètrica», amb elevats nivells de dèficit i deute públic, que es dispararà enguany al 114,5% del PIB en el millor escenari i al 119,3% en l'intermedi.

Aquesta crisi afectarà òbviament l'ocupació amb un augment de la taxa d'atur enguany, segons les prediccions de l'entitat supervisora, que es mourà en una forqueta d'entre el 18,1% i el 23,6% en funció dels diferents escenaris, i que podria fins i tot incrementar-se en 2021, una vegada que deixin d'estar en vigor les mesures mitigadores dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO).

Part d'aquesta desocupació estarà relacionat amb el possible tancament de fins a 100.000 establiments com calcula que podrien produir-se la Confederació Espanyola del Comerç, que ha informat de la reobertura fins al dia d'avui del 88% dels comerços d'Espanya i del 72% de l'hostaleria després de l'entrada en la fase 2 de Madrid i Barcelona i en la fase 3 de la resta de més de la meitat d'Espanya.