La incertesa sobre les beques Erasmus

La crisi per la COVID-19 planteja una gran incertesa en els programes de mobilitat d'estudiants i docents universitaris a l'estranger per al pròxim curs, igual que ha ocorregut a finals d'aquest curs, que en alguns casos ha portat a un 15% d'alumnes Erasmus a renunciar a la beca.

La directriu de la Comissió Europea és no anul·lar les beques i optar per un model mixt de classes (presencials i virtuals), però segueix sense definir-se quina serà la seva repercussió en la quantia econòmica de les ajudes, ja que suposarà una reducció de les estades i, per tant, menys despeses de manutenció.

En el programa Erasmus+, la majoria d'universitats havia publicat els llistats de les adjudicacions i destinacions mesos abans de la declaració de l'estat d'alarma per la pandèmia.

Davant aquest nou escenari, la Universitat de València (UV), per exemple, ha donat de termini als seus estudiants fins al 30 de juny perquè confirmin si continuen o renuncien a la beca, i un 15% ja ha optat per cancel·lar-la, segonsinforma aEfe el vicerector d'Internacionalització d'aquesta universitat, CarlesPadilla.

En el cas d'estudiants estrangers de la UE que havien sol·licitat cursar la beca Erasmus en aquesta universitat, la segona en l'àmbit europeu en recepció d'alumnes, entre un 15% i un 20% ha comunicat també la seva intenció de renunciar-hi, assenyalaPadilla.

El vicerector assegura que encara és aviat per tenir dades fiables sobre la repercussió de la crisi sanitària, però les previsions són molt negatives en els màsters que cursen alumnes procedents dels Estats Units i Sud-amèrica, encara que assegura que es mantindrà l'oferta prevista de títols.

Suport de l'àmbit acadèmic

Des de la xarxa europea d'associacions Erasmus StudentNetwork(ESN), que desconeix avui dia xifres exactes sobre els Erasmus que han cancel·lat la seva beca, recorden que, segons una enquesta realitzada el maig passat, de la mostra d'Espanya, prop del 64% d'estudiants deia que les seves mobilitats seguirien aquest curs, el 88% d'ells de forma total o parcial en línia.

Però el 23% de participants va contestar que la seva mobilitat havia estat cancel·lada, mentre que el 13% encara no coneixien amb seguretat què passaria.

De les 22.000 enquestes, 4.242 respostes provenien d'universitats espanyoles realitzant mobilitats a l'estranger i 3.928 respostes d'estudiants d'altres països realitzant mobilitats a Espanya.

Entre les conclusions del sondeig destaquen les següents: un 64% d'estudiants va respondre que, en el moment de contestar al qüestionari, la mobilitat continuava (dada en línia amb la mitjana europea).

Els problemes relacionats amb el transport van ser els més recurrents entre els estudiants, mentre que el principal suport percebut pels estudiants es va donar en l'àmbit acadèmic.

Pel que fa a la percepció relativa al destí de la beca, un 65% d'espanyols a l'estranger van expressar la seva incertesa respecte a la situació de les seves beques, en línia amb la mitjana europea, però un 17% dels espanyols creia que hauria de retornar la beca, deu punts per sobre de la mitjana europea.

Clàusula de força major

Des del Servei Espanyol per a la Internacionalització de l'Educació (Sepie), Agència Nacional del programa Erasmus+ a Espanya, el març passat es va informar que la Comissió Europea fixava que es podia aplicar la clàusula de força major en les situacions en les quals no es pogués complir l'estipulat en el conveni de subvenció.

Amb això els Erasmus podien adscriure's a una clàusula de rescissió del contracte de mobilitat de manera voluntària si així ho volguessin i es proposava als beneficiaris que facilitessin una declaració signada per aquells costos que no hagin estat recuperats per altres mitjans.

Sobre la durada dels projectes, elSepieproposava l'ampliació dels terminis donada la situació extraordinària en la qual ens trobem; en tot cas, no estava previst un augment del finançament relatiu als projectes en curs i en cap cas els projectes podrien excedir els36mesos de durada.

Model presencial i virtual

La Comissió Europea planteja un model mixt per als programes de mobilitat europeus, amb una part de la docència virtual i una altra presencial si les condicions sanitàries ho permeten, però segons explicaPadillafalta per concretar com afectarà la dotació econòmica de la beca.

«En general, hi ha encara molta indefinició», assenyalaJavierCalvo, membre de l'oficina de Programes Internacionals d'Intercanvi (OPII) de la Universitat Politècnica de València (UPV), qui assegura que de moment no s'han registrat anul·lacions en bloc en aquesta universitat.

Per a les beques fora d'Europa, precisa, i per precaució, s'ha recomanat als alumnes que intentin passar-les al segon semestre (febrer-juliol 2021) si els seus estudis o circumstàncies ho permeten.

Calvoindica a més que alguns països com Noruega i universitats holandeses i franceses han demanat que no se'ls enviï alumnes en el primer semestre.

«Unes altres no han estat tan radicals però avisen que, com al nostre país, hi ha moltes possibilitats que la docència sigui una mescla de classes presencials i virtuals», afegeix.

Programes per a docents

Un altre dels grups afectats per la pandèmia ha estat el dels docents adscrits a programes a l'estranger, tant de docència com de formació. Els mesos de març a juny, explicaJavierCalvo, són els de més mobilitat en concentrar períodes no lectius i festius. Amb la declaració de l'estat d'alarma, aquestes estades van quedar paralitzades.

La UPV ha suspès la segona convocatòria de beques d'intercanvi amb països no europeus, pagada amb fons propis de la universitat, i s'intentarà «salvar» les que ja s'havien assignat en la primera convocatòria, que es va resoldre al gener.

CarlesPadillaconclou que la situació que ha provocat laCOVID-19 portarà a un replantejament de les beques de mobilitat a l'estranger, com és el programa Erasmus+, i a la implantació d'un nou model mixt, amb una part de la docència a l'estranger i la resta per internet des del país d'origen.