Condemnen a dos anys i quatre mesos de presó un cap dels Mossos pel desallotjament de plaça Catalunya del 2011

L'Audiència de Barcelona condemna a dos anys i quatre mesos de presó l'actual cap de l'ARRO a Barcelona, Jordi Arasa, pel desallotjament de l'acampada de plaça Catalunya el maig del 2011. El condemna per dos delictes de lesions perquè no veu justificat que colpegés els acampats. «En cap dels casos estava justificat que l'acusat fes ús de la seva defensa i no es pot parlar d'error perquè no va actuar davant d'una situació de risc per protegir cap bé jurídic», diuen les magistrades, que apunten que no es van produir enfrontaments ni cap situació de tensió perquè la gent estava asseguda de forma pacífica. Arasa estarà suspès de càrrec públic durant el temps de condemna.

Arasa estava acusat de colpejar cinc activistes del 15-M durant el desallotjament. Mentre esperava sentència va ser ascendit i es va convertir en el nou cap de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) a Barcelona.

L'ara inspector haurà de pagar una indemnització de 1.500 euros per les lesions causades. Estarà suspès de càrrec públic durant el temps de condemna. La sala sí que l'absol de dues faltes de lesions i del delictes contra la integritat moral del qual també se l'acusava.

«A l'acusat se li presuposa que sap controlar la situació i no deixar-se portar per una tensió que en aquest cas tampoc apreciem», apunta la sentència.

Les magistrades subratllen que no es van produir enfrontaments amb la policia, i que les línies policials no es van fer per contenir la gent, «sinó per controlar que ningú sortís de la plaça o entrés». «Però en cap moment va haver cap intent de superar aquestes línies i abordar la plaça, no va haver cap incident que justifiqués càrregues policials amb les defenses contra persones assegudes, no hi havia situació de tensió perquè la gent estava asseguda de forma pacífica», insisteix.

Les magistrades recorden que l'actuació dels Mossos tenia com a objectiu possibilitar l'entrada i sortida dels camions de la neteja, «i per això en cap cas estava justificat colpejar cap persona, excepte que aquesta última posi en perill algun bé jurídic que justifiqui d'alguna manera la conducta de l'agent». «No va passar res d'això en els casos jutjats», insisteix.