Buch diu que hi ha un «risc gran» d'incendis aquest estiu malgrat «la falsa sensació que ha plogut prou»

Els analistes dels Bombers preveuen que, a llarg termini la previsió meteorològica reafirma la tendència càlida del 2020. De fet, diversos models estan marcant la península com a «punt calent d'incendis per aquest estiu 2020», ha exposat Buch.

El conseller ha explicat que les hipòtesis per a Catalunya durant aquest estiu van entre dos límits. Per una banda hi ha la possibilitat d'un escenari altament complex, amb una campanya d’incendis de cereals al voltant de Sant Joan, i després incendis forestals amb un pic a finals de juliol, com va passar els anys 2003 i 2009. D'altra banda l'escenari també podria ser més favorable, si finalment es produeixen tempestes al juny que calmin aquesta campanya del cereal i Sant Joan, tot i que la campanya forestal continuaria a finals de juliol i principis d'agost.

Per afrontar la propera campanya d'incendis els Bombers han incorporat millores operatives, que tenen a veure amb el desplegament de nou bases per fer actuacions preventives, la revisió del procediment de relleus en actuacions de llarga durada, millores per l'avituallament en actuacions de llarga durada o la potenciació del software, entre d'altres.

El dispositiu operatiu s'ha reforçat amb 551 noves contractacions distribuïdes territorialment. També es disposaran de 36 mitjans aeris, 11 dels quals procedents del govern espanyol.

Buch ha explicat el «nou model» dels Bombers per afrontar la campanya forestal, que vol donar resposta a la «desestacionalització» provocada pel canvi climàtic, que fa que els incendis siguin més difícils de preveure.

Ha afegit que l'estudi dels incendis que l'any passat hi va haver a Bolívia i el Paraguai, que són «incendis de sisena generació» han de servir per millorar l'extinció dels futurs incendis que hi pugui haver a Catalunya. Aquests incendis «a conseqüència del canvi climàtic»estan «fora de la capacitat d'extinció dels cossos de bombers»i són «més intensos, ràpids i incontrolables».

Balanç de l'any passat

El 62% dels incendis de l'any passat van ser provocats per l'acció humana, el 22% van ser intencionats, el 21% causats per accidents i el 19% per negligències. La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha posat aquesta xifra en relació amb la d'anys anteriors, quan aquest percentatge havia arribat al 88% dels incendis i ha atribuït l'evolució de les dades a la «conscienciació».

L'any passat hi van haver 233 incendis que van cremar 6.459,10 hectàrees de vegetació, 4.462 de les quals eren de bosc. D'aquests focs, onze van cremar més de 10 hectàrees, 23 entre una i deu hectàrees i la resta, el 85%, menys d'una hectàrea, ha exposat Jordà. També ha elogiat la tasca preventiva en la sega de cereals, ja que s'ha passat de 34 incendis provocats per la sega el 2012 a només 6 el 2019, cosa que suposa una reducció del 80%.

La del 2019 va ser «una campanya global intensa» a Catalunya, si bé va començar al juny amb intensitat, al juliol es va començar a calmar, ha destacat Buch. Per explicar la «situació crítica» que ha dit que es va viure a Catalunya l'any passat ha destacat que l'incendi que va començar el 26 de juny a la Torre de l'Espanyol «va ser el vuitè incendi més ràpid de l’any passat a nivell mundial, respecte a altres indrets on van patir grans incendis forestals com Austràlia, Sibèria o Amazones». Ha destacat que l'incendi de la Ribera d'Ebre va cremar 5046 hectàrees i el segon, el de Capellades, en va cremar 58.

Jordà ha explicat que els Agents Rurals han fet aquest any 1.082 inspeccions en línies elèctriques aèries i han interposat 200 denúncies. També s'han inspeccionat 236 camins i 389 urbanitzacions, a les quals s'han interposat 47 denúncies per deficiències en les franges desbrossades. En tot cas, Jordà ha dit que la millor prevenció és tenir pagesos i ramaders al territori.

Guaites forestals

Els grups parlamentaris han donat bàsicament suport al Departament d'Agricultura i als Bombers en les feines de prevenció i extinció d'incendis, però algun grup ha demanat més pressupost per a la prevenció, uns 5,9 milions d'euros, que de mitjana suposa un 10% del total dels diners dedicats als incendis, mentre que el 90% va per a l'extinció. En tot cas, l'oposició ha demanat més rapidesa en l'increment de material i mitjans pels Bombers, cosa a la qual Buch ha respost que no podia incrementar els ritmes administratius.

Diversos grups han qüestionat la decisió d'Interior de prescindir de la trentena de guaites forestals i substituir-los per càmeres. Consideren que la feina que fan no és substituïble i que les càmeres haurien de ser complementàries. En canvi, Buch ha dit que el model de guaites és «del passat» i que només treballen tres mesos l'any. Ha assegurat que les càmeres abastaran un 43% més de territori, funcionaran les 24 hores al dia i els 365 dies a l'any, gravant imatges que es visualitzaran des de les sales de comandament i es podran analitzar a posteriori. A més, ha dit que només un 0,59% dels incendis dels últims deu anys han estat alertats per guaites forestals. En aquest sentit, ha recordat que la immensa majoria de la població té telèfons mòbils i pot avisar immediatament en cas de veure una columna de fum. A més, Buch ha dit que s'ha ofert als guaites contractar-los tot l'any en altres tasques auxiliars i de prevenció.

En aquest sentit, la comissió d'Interior ha aprovat per unanimitat la compareixença del director general de Prevenció i Extinció d'Incendis, Manel Pardo, i de representants del col·lectiu afectat, per parlar de la qüestió.

Els grups també han aprovat la compareixença de Buch per parlar del dret a manifestació en el context de la covid-19, però ha descartat la compareixença del conseller i del director general de la Policia, Pere Ferrer, per parlar de suposades filtracions dels Mossos a l'exconsellera de Cultura Laura Borràs per la investigació per corrupció o de les amenaces a advocats que defensen mossos investigats per la Divisió d'Afers Interns.