Els comptes clonats a Facebook, la nova amenaça sorgida a Filipines

Milers de comptes clonats de Facebook han proliferat en els últims dies a Filipines, falsejant perfils d'universitaris, activistes i periodistes, en un país que alguns analistes consideren el 'pacient zero' dels experiments amb granges de trolls que desvirtuen el discurs públic.

La majoria continuen actives com a comptes fantasma -sense amics, sense fotos, ni publicacions-, però després que l'escàndol sortís a la llum i milers d'afectats ho denunciessin públicament a les xarxes socials, alguns d'aquests perfils clonats van començar a enviar missatges amenaçadors o insultants als comptes que replicaven.

«Ets fill d'una puta terrorista», escrit en tagal, va ser el missatge més comú que van rebre desenes d'estudiants de la Universitat de Filipines, encara que també va haver-hi amenaces de mort o acusacions de pertànyer a la guerrilla comunista.

Un grup de Facebook creat específicament per a denunciar aquests perfils duplicats ha documentat més de 5.000 i alguns afectats tenen fins a una desena de perfils paral·lels amb el seu nom.

Granges de trolls

La proliferació d'aquests perfils clònics és vista àmpliament com el treball de les granges de trolls, que operen amb impunitat a Filipines, però suposa un pas més enllà en la seva activitat, ja que fins ara s'ocupaven fonamentalment de difondre 'fake news' al servei de la propaganda oficialista.

«És un fenomen nou. Però no ho veig com una clara intenció de manipulació política. Em preocupa més que sigui una violació de la seguretat per a accedir a informació privada», assenyala a EFE el filipí Jonathan Corpus Ong, professor de comunicació la Universitat Massachusetts Amherst.

Ong va publicar l'any passat una exhaustiva recerca sobre com les granges de trolls operen a Filipines i la seva influència en la decisió de vot en les últimes campanyes electorals del país, la presidencial de 2016 i la legislativa de 2019.

Segons Ong, darrere d'aquesta operació pot haver-hi alguna empresa de maneig de dades, una indústria a l'alça a Filipines, a l'estil de Cambridge Analytica, a la qual es va atribuir l'èxit del Brexit o el triomf presidencial de Donald Trump als EUA, però també un escàndol de robatori de dades i violació de la privacitat online.

Els executius de l'extinta companyia van usar Filipines com a camp de proves en 2015 i, segons presumien en la seva pàgina web ara tancada, van construir el perfil d'home dur i implacable contra el crim de l'ara president Rodrigo Duterte.

«Accedir a informació privada de possibles votants és important per a aconseguir contractes per a dirigir la campanya de possibles candidats. Les pròximes eleccions a Filipines són en menys de dos anys», va indicar Ong.

Moment polític crispat

No obstant això, aquests perfils anomenats 'clon' o 'ombra' han sorgit en un moment molt crispat del debat polític a Filipines a causa de l'una controvertida llei antiterrorista, impulsada per aliats de Duterte i molt criticada per experts legals, oposició i activistes.

La llei, aprovada pel Congrés i que només requereix la signatura de Duterte, amplia el rang de delictes considerats terrorisme, inclòs «incitació o amenaça de cometre actes terroristes», punibles amb 12 anys de presó, provisió que per a molts suposa un intent de castigar la dissenciós, ja que es podria catalogar com a terrorisme qualsevol protesta contra el govern.

De fet, aquests comptes clon van començar a aparèixer el passat cap de setmana, després que prop d'un centenar d'activistes i estudiants convoquessin protestes contra la llei en diferents campus de la Universitat de Filipines, que a la ciutat de Cebú es van saldar amb set detinguts.

Alguns activistes crítics amb l'administració Duterte han expressat el seu temor al fet que aquests comptes paral·lels, creats per trolls al servei del seu govern, puguin pretendre suplantar la identitat d'opositors i activistes per a imputar-los actes delictius en la xarxa, que serien sancionables sota aquesta llei antiterrorista.

No en va, una llei aprovada al març per a atorgar poders especials a Duterte durant la pandèmia incloïa una provisió que castigava la difusió de faules que entorpissin la resposta. Sota aquesta norma, desenes de persones han estat imputades i fins i tot arrestades per criticar en xarxes socials l'estratègia del govern davant de la COVID-19.

Presió al disident i la premsa lliure

Activistes i grups d'esquerra són els blancs habituals dels atacs dels trolls, encara que els periodistes crítics cada vegada pateixen més fustigació 'online' en un dels països asiàtics que més presumia de llibertat de premsa.

El Sindicat Nacional de Periodistes de Filipines (NUJP, en anglès) ha registrat uns mil casos de comptes clons entre reporters en aquesta estranya operació que excepcionalment també ha afectat corresponsables estrangers.

«M'aventuraria a dir que el govern està darrere dels perfils clon, que van començar amb els estudiants que van protestar als campus, després amb periodistes i van seguir amb tot el que d'alguna manera ha expressat la seva oposició a la llei antiterrorista», va apuntar a EFE el president del NUJP, Nonoy Espina.

El sindicat de periodistes i altres grups civils estan recopilant tota la informació per a denunciar col·lectivament davant Facebook la proliferació de clons, ja que la majoria de reports individuals han obtingut com a resposta que aquests perfils no violen les normes de la plataforma.

El paper de Facebook

«Les persones que s'involucren en aquesta mena de comportament són persistents, sovint són ben finançades i constantment desenvolupen tàctiques per a evadir els nostres sistemes», va indicar Facebook en un comunicat sobre els comptes clons, fenomen que es va comprometre a investigar.

El Departament de Justícia de Filipines també va prometre investigar l'assumpte, encara que va matisar que probablement es tracta d'una «fallada tècnica», una explicació que convenç a pocs.

Facebook ha estat acusat en nombroses ocasions per prestar poca atenció a la proliferació de comptes falsos i campanyes de desinformació en la seva xarxa, un buit que a Filipines -país que més temps consumeix en aquesta xarxa social- han aprofitat àmpliament aquestes granges de trolls, que el propi Duterte va admetre haver utilitzat, encara que «només durant la campanya presidencial».