La ciència destaca la poca superviència del virus a l'aigua, però alerta sobre les aglomeracions
El SRAS-CoV-2, afirmen els experts, «no té cap opció ni a la platja ni a la piscina»
La ciència ha revelat l'escassa supervivència dels coronavirus en l'aigua -nul·la en la mar o en piscines clorades- però ha incidit en la importància d'evitar les aglomeracions en les zones de bany i de mantenir en aquestes àrees les mateixes mesures preventives, sobretot d'higiene i distància.
El SARS-CoV-2 responsable de la Covid-19 «no té cap opció» ni a la platja ni en la piscina, ha manifestat l'investigador Joan Grimalt, coautor de l'informe que el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha elaborat a petició de la Secretaria d'Estat de Turisme.
Espanya afronta la fi de curs i l'inici de les vacances d'estiu i avança en les seves diferents fases de desescalada i mobilitat i els seus gairebé 8.000 quilòmetres de costa constitueixen una de les bases més sòlides sobre les quals s'assenteixi el sector turístic, que representa un 15 per cent de la riquesa nacional.
«Paciència»; és el que no es cansa de demanar Joan Grimalt, i ha incidit en la importància d'evitar aglomeracions i que els estiuejants atenguin les recomanacions i les normes dels municipis als quals es desplacin perquè gaudir d'aquests espais sigui, a més de possible, una acció «solidària».
Espanya, ha incidit l'investigador, viu en bona part del turisme de platja i en els pròxims dies reobrirà les seves fronteres. «Seria una notícia nefasta per al sector que sorgís un brot en una platja», ha alertat.
L'informe que van lliurar a la Secretaria d'Estat de Turisme incideix en què és molt poc probable infectar-se amb aquest virus per estar en contacte amb l'aigua durant les activitats recreatives habituals, però també en què aquestes activitats impliquen una relaxació en les mesures recomanades de distanciament social. Sí que pot ser major la supervivència d'aquest coronavirus en altres mitjans aquàtics, com els rius, els llacs, les preses o els gorgs, segons el mateix estudi, els autors del qual han subratllat la importància d'extremar les mesures de precaució per a evitar les aglomeracions de persones en totes aquestes àrees de bany.
En la recerca van participar experts del Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura; del Instituto de Ciencias de Materiales de Madrid; del Instituto de Investigaciones Marinas; del Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua; de l'Área Global Materia; i del Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimento.
El científic del CSIC Joan Grimalt, de l'Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua (IDAEA-CSIC), ha recordat que el virus responsable d'aquesta pandèmia «es contagia per l'aire, de persona a persona», i ha precisat que els coronavirus són precisament els patògens que pitjor sobreviuen a l'aigua; «el risc està en el fet que hi hagi gent a prop i el transmeti».
Grimalt ha explicat que, a més de la Secretaria d'Estat de Turisme, han rebut consultes d'organitzacions professionals com les associacions que reuneixen els gestors de piscines- per a conèixer les seves recomanacions.
L'investigador ha insistit que el principal és limitar l'aforament per a evitar les aglomeracions i ha sumat la importància de vigilar i desinfectar les parts exteriors de la piscina -les vores o les gandules- i dutxar-se sempre abans del bany i fer-lo fins i tot amb sabó. Al seu parer, prohibir el bany en alguns llocs de l'interior peninsular -com a rius o pantans- seria una mesura «exagerada», però ha opinat que, quan existeixi la possibilitat i aquesta opció, «millor optar per la piscina», en les quals l'aigua haurà d'estar «convenientment clorada i controlada».
L'investigador ha rebutjat també les desinfeccions massives d'espais naturals com a platges o riberes amb procediments o productes similars als que s'estan emprant en zones urbanes i en què la supervivència del virus és de diversos dies en superfícies llises de plàstic o de metall. Però aquesta supervivència és molt baixa en una altra mena de superfícies o en la sorra de la platja, on, a més de la sal, hi ha una elevada radiació ultraviolada i altes temperatures que limiten la resistència dels virus, per la qual cosa la neteja s'ha de limitar a eliminar «les restes que mai haurien de ser allí» (papers, gots, palles o burilles).
La ciència ha corroborat les evidències que existeixen sobre la propagació del coronavirus en mitjans aquàtics, i la tecnologia ha desplegat un arsenal d'innovacions (aplicacions, drons, videosensors o cambres connectades a xarxes de 4G) per a evitar precisament el que els científics i les autoritats volen evitar: les aglomeracions.