Ingrés Mínim Vital: requisits per a accedir a aquesta nova prestació

Els usuaris ja poden sol·licitar l'Ingrés Mínim Vital aprovat divendres passat 29 de maig pel Govern per a garantir que les persones més vulnerables compten amb un nivell mínim de renda.

Aquesta nova prestació ve recollida en el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital, que s'ha publicat en el Boletín Oficial del Estado el passat 1 de juny.

En el seu article 4, aquesta normativa recull que podran ser beneficiàries de l'Ingrés Mínim Vital (IMV)les persones «integrants d'una unitat de convivència» o, aquelles d'entre 23 i 65 anys que visquin soles o que, compartint domicili amb una unitat de convivència no formen part d'aquesta. Per a aquest segon supòsit han de concórrer també les següents circumstàncies: «no estar unides a una altra per vincle matrimonial o com a parella de fet» i «no formar part d'una altra unitat de convivència».

Aquests requisits, així com el d'edat, no s'aplicaran en el cas de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d'éssers humans i explotació sexual.

A més, no podran ser beneficiàries aquelles persones «usuàries d'una prestació de servei residencial, de caràcter social, sanitari o sociosanitari, amb caràcter permanent i finançada amb fons públics, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d'éssers humans i explotació sexual, així com altres excepcions que s'estableixin reglamentàriament».

Per a poder accedir alIMVles persones que reuneixin les condicions per a ser beneficiàries deuen, a més, complir una sèrie de requisits. Així, l'article 7 estableix que hauran de «tenir residència legal i efectiva a Espanya i haver-la tingut de forma continuada i ininterrompuda durant almenys l'any immediatament anterior a la data de presentació de la sol·licitud». L'única excepció a això són els menors inclosos en una unitat de convivència, les persones víctimes d'explotació sexual o tràfic d'éssers humans i les dones víctimes de violència masclista.

D'igual forma, també hauran de «trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica per mancar de rendes, ingressos o patrimoni suficients», «haver sol·licitat les pensions i prestacions vigents a les quals poguessin tenir dret, en els termes que es fixin reglamentàriament» i «figurar inscrites com a demandants d'ocupació» si no estan treballant i són majors d'edat o menors emancipats.

Les persones d'entre 23 i 65 anys que visquin soles hauran d'haver-ho fet de manera independent durant almenys tres anys abans de la sol·licitud d'accés. En el cas d'unitats de convivència, han d'haver estat constituïdes amb almenys un any d'antelació, encara que el Reial decret llei recull una sèrie d'excepcions.

Segons indica aquesta normativa, una unitat de convivència és aquella «constituïda per totes les persones que resideixin en un mateix domicili i que estiguin unides entre si per vincle matrimonial o com a parella de fet en els termes de l'article 221.2 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, o per vincle fins al segon grau de consanguinitat, afinitat, adopció, i altres persones amb les quals convisqui en virtut de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment familiar permanent».

L'article 6 del Reial decret llei estableix una sèrie d'excepcions a la definició anterior. Entre elles, per exemple, que també es considera unitat de convivència la formada per una «persona víctima de violència de gènere que hagi abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyada dels seus fills o menors en règim de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat».

Vulnerabilitat econòmica

Per a poder accedir alIMV, la normativa planteja com un dels requisits que la persona es trobi en «situació de vulnerabilitat econòmica».

En aquest sentit, l'article 8 del Reial decret llei indica que es considerarà que es compleix aquest requisit quan «la mitjana mensual del conjunt d'ingressos i rendes anuals computables de la persona beneficiària individual o del conjunt de membres de la unitat de convivència, corresponents a l'exercici anterior [...] sigui inferior, almenys en 10 euros, a la quantia mensual de la renda garantida amb aquesta prestació que correspongui en funció de la modalitat i del nombre de membres de la unitat de convivència en els termes de l'article 10».

Per a aquest càlcul, no computen com a ingressos «els salaris socials, rendes mínimes d'inserció o ajudes anàlogues d'assistència social concedides per les comunitats autònomes».

Quantia

L'article 10 del Reial decret llei 20/2020 determina la quantia mensual que correspon a la persona o la unitat de convivència beneficiària delIMV. Ve determinada per la diferència entre «la quantia de la renda garantida» i el conjunt de totes les rendes i ingressos de la persona o membres de la unitat de convivència, sempre que la quantitat resultant sigui igual o superior a 10 euros mensuals.

Per a l'exercici 2020, la quantia anual de la renda garantida està establerta en 5.538 euros en el cas d'una persona beneficiària individual. Aquesta quantitat s'incrementa en una sèrie de punts per a les unitats de convivència, atès el nombre de membres: des de 1,52 en el cas d'un adult i un menor, fins a un màxim de 2,2 punts si es tracta quatre adults i un nen.

A més, a la renda garantida per a unitats de convivència se li sumarà un complement demonoparentalitat del 22% de la quantia inicial, això és, dels 5.538 euros per a l'any 2020. La normativa també preveu un increment d'aquestes quantitats si s'acrediten despeses de lloguer superiors al 10% de la renda garantida que correspongui a la persona o unitat de convivència en funció dels seus membres.