Confirmen la multa de 6 milions a DIA per 86 infraccions greus de la Llei de Cadena Alimentària

L'Audiència Nacional ha confirmat la multa de 6 milions d'euros que el Ministeri d'Agricultura va imposar a Supermercats DIA per 86 infraccions greus de la Llei de Cadena Alimentària.

En concret, el Ministeri va sancionar a l'empresa en 2017 després d'haver detectat que més de 40fabricanesvan rebre pressions per a realitzar «pagaments addicionals» a la cadena de supermercats i a Eroski, en el marc de l'aliança entre totes dues companyies per a crear una central de compres conjunta, actualment dissolta.

L'expedient d'Agricultura recollia 44 infraccions per revelar «informació comercial sensible», 34 per «exigir pagaments addicionals sobre el preu pactat», i 10 per «modificacions de les condicions contractuals sense estar expressament pactades per les parts». Dos d'aquestes 88 infraccions van ser retirades després d'un primer recurs de DIA.

Ara, la sentència de l'Audiència Nacional considera provat que Eroski i DIAintercambiariondades de les seves relacions amb fabricants i els demanaven «pagaments addicionals» senseníngúntipus de «contrapartida clara». En nou casos es va deixar de comprar productes a proveïdors com a forma de pressió, exigint-los que havien d'aconseguir un acord amb totes dues cadenes de supermercats.

Segons indica l'Audiència Nacional, «la suma dels pagaments addicionals no prevists en els contractes analitzats ascendia (...) a 28,9 milions d'euros, això sense considerar les quantitats exigides als fabricants».

La causa contra Eroski, en ser considerat una infracció lleu, va ser arxivada en 2019. En el cas de DIA, el procediment ha arribat a l'Audiència Nacional per considerar-se «greu», ja que l'empresa és reincident en la seva infracció de la Llei de Cadena Alimentària.

La recerca contra totes dues empreses va partir d'una denúncia de la patronal de la indústria alimentària (FIAB)i l'associació de marques de fabricantPromarcadavant l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA)del Ministeri d'Agricultura. En el document es fa referència a les converses mantingudes per DIA i Eroski amb companyies com Coca-Cola, Nestlé, Hero, Galetes Gullón,Bacardi,Schweppes,Pepsico, Ferrero,Campofrio,Panrico,PernodRicard,Diageo, García Carrión, Dr.Oetker, ConservesGaravilla, Bimbo,IdiliaFoods,LindtoArtiach, els directius de les quals van ser cridats a declarar.

La sentència indica que «la gran majoria dels fabricants qualifiquen les exigències com a desproporcionades i fora del normal en el mercat (...) En els seus testimoniatges van declarar 'sentir-se pressionats', sofrir 'mesures de bloqueig' i 'tensió en la negociació'» i que, amb la seva aliança, DIA i Eroski pretenien «aglutinar el màxim poder en el mercat» i «adquirir una posició de força o domini», exigint «pagaments sense contraprestació».

L'Audiència discuteix que DIA i Eroski «estiguessin de facto actuant com si es tractés d'una central de compres (...), ja que ambdues van informar que cadascuna de les empreses continuaria realitzant les compres per separat i duent a terme la seva pròpia política de compres, i que en cap moment farien comandes conjuntes ni tampoc compartirien magatzems».

Amb aquesta sentència, l'Audiència Nacional dóna la raó al Ministeri d'Agricultura en contraposició amb la decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que va arxivar l'expedient per considerar que no existia infracció.

DIA ha anunciat que té previst recórrer la fallada davant el Tribunal Suprem.