L'Agència Europea de Condicions Laborals diu que amb el teletreball més empreses podrien canviar empleats per autònoms

Al mateix temps, la frontera entre l'empleat tradicional i l'autònom s'ha anat difuminant no només pels canvis tecnològics, sinó també per una major externalització de certes activitats, unes cadenes de producció més complexes i pels interessos propis dels treballadors, recorda Menéndez-Valdés.

«Això no és un problema en si mateix si no està vinculat a estalvis fraudulents de contribució social o d'una menor protecció social», apunta.

Arran de l'experiència del teletreball on les empreses han experimentat una autonomia més gran dels seus treballadors, Menéndez-Valdés anticipa que cada cop més es plantejaran externalitzar determinades feines que requereixen menys supervisió directa.

«Moltes empreses es podrien plantejar contractar autònoms en comptes de mantenir gent en plantilla si la feina es pot fer a distància per diversos professionals», assegura.

Cañigueral afegeix que la incertesa per una segona onada de la pandèmia a la tardor també portarà a les companyies a buscar una «força laboral més flexible que els hi permeti adaptar-se a una baixada de la demanda». Als Estats Units ja hi ha hagut un increment de la demanda d'informàtics freelance, segons un estudi de la Universitat d'Oxford.

Problemes amb la covid-19

Des d'Eurofund alerten que amb la pandèmia s'ha vist més «gràficament» els problemes de protecció d'alguns treballadors com els freelance. Tanmateix, Cañigueral assegura que els autònoms a Espanya són dels que més paguen a la UE però també «dels que estan més ben protegits» i creu que això ha facilitat les coses durant el confinament.

«Ens queixem molt però estem millor protegits que a altres països», afirma, recordant que a França o Holanda estan pitjor.

Malgrat aquest bon nivell de protecció en comparació a altres freelance europeus que comenta, l'Albert lamenta la desigualtat que hi ha a Espanya entre autònoms i empleats.

«Hi ha un favoritisme cap al treball tradicional», es queixa.

Desigual protecció

L'Eurofound assegura que l'augment de feines atípiques (temporals, mitja jornada, autònoms) està comportant una major divisió en els mercats europeus de treball entre treballadors ben protegits i aquells amb un accés més limitat a la protecció social i laboral. Això està afectant especialment al cada cop més nombrós grup de persones que combinen diverses formes de treball. Per exemple, amb contractes a mitja jornada però que també treballen com a freelance.

«Els autònoms a Espanya i a la majoria de països europeus no tenen un nivell de protecció social equivalent als empleats», constata Menéndez-Valdés, remarcant que aquests últims tenen més avantatges en prestacions com l'atur, les pensions o les baixes per malaltia.

«Cal prendre mesures més estructurals respecte a aquests col·lectius», defensa. En aquest sentit, Cañigueral exigeix una «protecció laboral universal» i un «reequilibri» de les contribucions i drets de tots els treballadors.

Brussel·les reclama més drets

Menéndez-Valdés recorda que des de Brussel·les fa temps que s'intenta impulsar sistemes de protecció social que garanteixin els mateixos drets independentment de l'estatus del treballador. Tanmateix, és una tasca difícil perquè la UE no té pràcticament competències en aquest àmbit.

Durant el mandat de Jean-Claude Juncker la Comissió Europea va recomanar als estats que ampliessin l'accés als sistemes de protecció social i laboral davant la proliferació de noves formes de treball. Segons Menéndez-Valdés, ara l'executiu europeu està estudiant si incloure aquesta qüestió en el semestre europeu.

Precisament, l'accés d'estats com l'espanyol al fons europeu de recuperació es vincularà a les reformes que s'exigeixin sota aquest programa de supervisió europeu.