44.500 docents més per fer front a la reducció de ràtios a infantil, primària i secundària

El sindicat assegura que la crisi de la covid-19 pot mirar-se com «una oportunitat» per situar l'educació pública als «llindars de la la mitjana europea pel que fa a pressupost, ràtios, calendari escolar i horari educatiu». Per al sindicat majoritari, «ara és el moment de revisar profundament el sistema educatiu català».

Amb tot, el portaveu del sindicat ha afirmat que té la «sensació» que el Departament està «esperant» que l'emergència sanitària del coronavirus desaparegui per «no gastar-se ni un duro»a adaptar-s'hi: «Algun dia els sorprendrem fent una dansa de la pluja».

Per a USTEC-STEs, no es pot deixar «marge a la improvisació» davant els diversos escenaris que es preveuen el curs vinent i la pandèmia del coronavirus. «Si no preveiem un sistema més saludable en cas d'alerta sanitària, ens estarem equivocant molt. No tindrem més remei que fer el que hem fet ara», ha advertit Font.

El portaveu del sindicat ha afegit que la «improvisació» dels darrers mesos ha necessitat «molt voluntarisme, del professorat, de les famílies i dels infants» i que molts alumnes no han pogut seguir el curs sobretot per la bretxa digital.

Ara bé, ha volgut donar un «missatge de tranquil·litat» en destacar que l'educació és una «cursa de fons» i que el que ha passat en tres mesos es pot «arreglar». Ara bé, calen «recursos», ha deixat clar.

Grups desdoblats i més docents, sense el màster o estudiants de magisteri

USTEC-STEs és partidari de grups desdoblats i per això, subratllen, cal fer un inventari d'espais als centres educatius i contractar docents i personal de suport. El sindicat majoritari calcula que per reduir les ràtios a 15 i 10 alumnes segons el cicle educatiu, com proposen, caldria contractar 44.500 docents.

També exigeixen que no es tanqui a l'educació pública cap grup classe pel proper curs perquè «suposaria carregar un altre centre amb més alumnes».

Per dificultats previsibles de contractar personal, el sindicat proposa que de forma excepcional es puguin contractar docents sense el màster de professors i alumnes de darrer curs de magisteri que puguin complementar les necessitats a primària.

Els docents que es consideren població de risc -majors de 60 anys, dones embarassades, persones amb malalties cròniques- haurien de treballar des de casa mentre duri la pandèmia fent tasques de suport telemàtic. Segons el sindicat a partir de dades del Departament, es calcula que són un 11% de la plantilla.

A més de mantenir les distàncies dins l'aula amb una reducció de ràtios, el sindicat demana equips equips de protecció adequats per als docents. En el cas que no es puguin mantenir uns dos metres de distància, cal que les mestres portin mascareta i pantalla protectora, com podria ser en l'educació infantil.

El sindicat insta l'administració a adaptar els permisos i llicències al nou escenari laboral, com un nou permís retribuït per cura de persones a càrrec per a les treballadores i treballadors que, per les circumstàncies derivades de l'excepcionalitat del moment, no puguin treballar de forma presencial.

El sindicat proposa crear la figura d'un coordinador sanitari per centre que treballi en col·laboració amb el coordinador de riscos i, d'altra banda, demana la figura d'un especialista sanitari a cada escola. La infermera escolar és una figura llargament reivindicada per les infermeres i el sector educatiu.

Presencialitat i jornada compactada

El sindicat demana educació presencial per a tots els centres educatius -escoles, instituts i instituts-escola- i rebutja el model «híbrid» amb la telemàtica. També reclama un retorn a l'horari lectiu de 23 hores a primària -i 30 hores de permanència- i 18 a secundària -i 24 hores de permanència-.

USTEC-STEs considera que la jornada compactada permetria menys presència dels alumnes a l'escola i menys desplaçaments i demana que l'horari d'entrada i de sortida sigui esglaonat per evitar aglomeracions.

Pel que fa al menjador, el sindicat assenyala que se n'ha de continuar prestant el servei, amb una gestió pública, i que sigui esglaonat, proposta que requereix una ampliació també del nombre de monitors, assenyalen.

En el cas d'un escenari telemàtic per un eventual nou confinament, el sindicat exigeix que la dedicació d'hores -amb tutories, atenció personalitzada, preparació, correccions, coordinació, formació…- no podria superar les estipulades per llei.

En aquest escenari, USTEC demanaria «una reglamentació clara per garantir el dret a la conciliació, flexibilitzant horaris si cal». El sindicat subratlla que el Departament hauria de garantir que tant els professors com els alumnes tinguessin els recursos tècnics per poder seguir el curs.

Derogació del Decret d'Autonomia

El sindicat fa temps que demana derogar el Decret d'Autonomia i les parts de la Resolució d'adjudicacions provisionals que contemplen la intervenció de les direccions de cada centre per ocupar llocs de treball, especialment les entrevistes.

USTEC-STEs redobla ara aquesta demanda, ja que, entre altres motius, considera que les entrevistes poden ser una font de discriminació segons la situació personal en el context actual del coronavirus.

El sindicat ha fet arribar una proposta al Departament perquè el principi general de cara al curs vinent pel que fa a adjudicacions sigui el de l'autoconfirmació i el número d'ordre.

Per al sindicat, el Decret d’Autonomia ha estat «un instrument d'eixamplament de desigualtats, de certa falta de control, i de cert caos organitzatiu».

Nomenaments

D'altra banda, USTEC-STEs ha acusat el Departament d'Educació de «mala fe» en la gestió dels nomenaments des de l'inici del confinament. La coordinadora d'acció sindical, Eli Pericas, ha constatat que els nomenaments «han caigut» i, segons els seus càlculs, mentre el curs passat sobrepassaven els 5.000 per aquestes dates, aquest curs n'hi ha hagut «500 i escaig». «El Departament ha estat un mur», ha lamentat.

Ha criticat que això farà que hi hagi docents que van deixar de cobrar al març i no ho tornin a fer fins al setembre. En aquest sentit, també ha criticat els criteris de cara als nomenaments del juliol perquè «serà molt difícil» haver pogut tenir un nomenament durant el darrer trimestre del curs i acreditar els sis mesos de treball necessaris.

El sindicat també ha criticat el calendari de les oposicions, previstes entre setembre i desembre, i demanen substituir-les per un concurs de mèrits.