Una empresa de Vilanova i la Geltrú desenvolupa el làser d'un robot que analitzarà si hi ha vida a Mart

«Hem hagut de dissenyar un làser minituritzat, que pesi molt poc i sigui extraordinàriament robust», apunta, mentre destaca que l'aparell també ha de ser capaç de superar tant les vibracions del llançament, com la radiació de l'espai durant 18 mesos de viatge i també l'impacte de la caiguda a Mart. El dispositiu és tant «extraordinàriament compacte» que ocupa menys que una moneda de dos euros.

Oriach assegura que el làser és «molt senzill», mentre que la complexitat l'han viscut en tot el desenvolupament. Un procés que va arrencar el 2008, quan l'Institut espanyol de Tècnica Aeroespacial (INTA) va adjudicar a Monocrom el projecte per l'experiència que la firma té en tecnologia d'estat sòlid, assenyala Oriach.

Des de l'adjudicació, el desenvolupament ha suposat una despesa de prop d'un milió d'euros, el 80% dels quals han estat finançats per l'INTA. Bona part de la despesa, destaquen des de la companyia, ha estat per les estades a l'Institut Fraunhofer d'Òptica Aplicada i Enginyeria de Precisió de Jena, a Alemanya.

Mirada posada al 2022

El làser dissenyat expressament per Monocrom per a la missió a Mart s'integrarà a un espectròmetre Raman que, al seu torn, s'integrarà a una plataforma d'experiments que va dins el robot rover, el qual serà enviat al planeta vermell. Davant la delicadesa de tots aquests processos d'integració, Monocrom ha hagut de desenvolupar cinc mòduls de vol del seu làser.

Tots han estat validats per l'Agència Espacial Europea –que encapçala el projecte en col·laboració amb l'Agència Espacial Federal Russa-, però només un dels mòduls s'enviarà a Mart. Els quatre restants serviran de reserva per afrontar reparacions abans de l'enlairament, o bé per poder reaccionar des de la Terra si sorgeix alguna anomalia un cop l'aparell arribi a Mart. Oriach subratlla que «hi ha moltes fases que poden provocar un dany al làser».

Des de Monocrom estan ara expectants al resultat de la missió. «Ho hem provat amb èxit a la Terra, però al final és bàsic que funcioni quan arribi a Mart, i això et deixa amb un 'ai' al cor fins que s'obtinguin les primeres dades», apunten des de la companyia. Oriach assegura que han hagut de superar molts entrebancs tècnics degut a diversos elements que suposadament eren aptes per a l'espai però a l'hora de la veritat resultaven ser incompatibles amb la missió a Mart.

«Ens hem endut moltes patacades i sorpreses, però finalment vam lliurar el làser i ara només falta que surti la missió», afegeix, mentre lamenta que el llançament del rover acumula diversos endarreriments. L'última data estava prevista per aquest 2020, però s'ha posposat de nou i ara està programat pel 2022.

Mentre passen aquests dos anys fins el llançament, Monocrom treballa en un encàrrec de l'Agència Espacial Japonesa per fer una rèplica del làser de la missió a Mart, un fet «molt atípic», assegura Oriach, ja que aquest projecte compta amb unes especificitats molt concretes que caldrà adaptar si finalment les dues parts arriben a una entesa.

Sigui com sigui, Carles Oriach reconeix que aquests projectes són una excepció dins el dia a dia de Monocrom, que està especialitzada en projectes «molt més terrenals». La firma té una facturació anual de 6 milions d'euros i una estructura de 45 treballadors.