La defensa de Trapero responsabilitza De los Cobos del fracàs policial l'1-O

La lletrada ha explicat que quan Trapero va mostrar discrepàncies amb De los Cobos la cúpula dels Mossos va decidir que a les següents reunions hi assistís el seu número 2, Ferran López, que no va rebre cap queixa i que ja era conegut pels altres responsables policials i de fiscalia. «Es pot sostenir que López va enganyar i trair i va ser nomenat com a responsable dels Mossos?», s'ha preguntat.

També ha recordat que quan la Conselleria d'Interior va denunciar públicament que els Mossos havien quedat intervinguts pel govern espanyol amb el nomenament de De los Cobos, la prefectura del cos va fer una nota pública inèdita on es desmarcava d'aquestes afirmacions, assegurant que la policia catalana mantenia les seves competències, tot i mostrar el desacord amb el nomenament del coordinador. Això va suposar que la immensa majoria dels mitjans de comunicació, fossin de la ideologia que fossin, evidenciessin les discrepàncies entre el cos i la cúpula política d'Interior. Per això, considera que ningú mínimament ben informat podia afirmar que els Mossos estaven al costat del Govern per permetre el referèndum.

De la reunió dels tres caps policials al despatx de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, Tubau ha recordat que Trapero va demanar un matís en la interlocutòria del 27 de setembre i Armas li va fer cas per tal d'aclarir les funcions de cada cos.

En aquest sentit, ha dit que la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar els cossos policials a intentar mantenir tancats els més de 2.000 col·legis electorals. Segons Tubau, tenia sentit que els primers en intentar-ho fossin patrulles de seguretat ciutadana dels Mossos, que estan més a prop del territori i que podien generar menys reticències que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Aquest pla, explicat pels Mossos a De los Cobos, no va ser rebatut per cap dels altres cossos policials, ha recordat.

Per això, Tubau ha dit que si De los Cobos no coneixia els plans concrets dels Mossos, aleshores no podia coordinar els tres cossos. De fet, també ha recordat que el comissari Ferran López va oferir a De los Cobos i als altres comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estar presents al Cecor central dels Mossos durant la jornada de l'1-O, cosa que els comandaments estatals van rebutjar.

Tubau ha defensat que les pautes d'actuació dels Mossos eren correctes, acordades per la cúpula policial, no només Trapero, i no es van donar ordres secretes contràries a les pautes i favorables al referèndum, ja que hagués estat impossible d'ocultar en un col·lectiu de 17.000 persones. Tampoc veu provat que les pautes es fessin públiques perquè la ciutadania s'organitzés en contra de l'actuació policial. De fet, les pautes preveien resistència passiva, no pas activa de la ciutadania. De fet, el manament judicial havia de combinar el tancament dels centres amb l'ús de la força policial de forma congruent, oportuna i proporcional, sense prioritzar l'objectiu sobre les formes ni al revés, segons l'advocada.

Sobre la iniciativa 'Escoles obertes', ha dit que tots tres cossos van vigilar els centres, i ni Guàrdia Civil ni Policia Nacional van tancar cap centre o van denunciar que els Mossos no ho fessin.

A més, durant el mateix 1-O, De los Cobos, tot i el suposat «engany» de Trapero amb el dispositiu dels Mossos, no va demanar tenir el comandament únic dels tres cossos, inclosa la policia catalana. Això, per a Tubau, demostra que els plans dels Mossos no eren fraudulents.

L'advocada també ha parlat de la reunió de Trapero i De los Cobos el mateix 1-O amb la magistrada Armas. En aquest sentit, s'ha preguntat si és creïble que Trapero demanés la reunió si sabia que estava desobeint les ordres de la magistrada. A més, en aquella reunió, De los Cobos no va queixar-se de l'actuació dels Mossos a la magistrada, i durant tot el dia la comunicació entre el comissari Ferran López i els cossos estatals va ser fluida i sense retrets. A més, ha dit que la magistrada Mercedes Armas, que té un «tarannà rigorós» no va activar cap mecanisme en el seu moment per «revertir la voluntat de no complir, com invoca el ministeri fiscal».

Actuacions policials l'1-O

Quan es va veure que la coordinació estava trencada, els Mossos «no es trobaven en una situació precària, sinó lamentable», ja que era impossible exercir la força policial a tots els centres de votació.

Tot i així, mentre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, amb prop de 6.000 antiavalots, tanquen 101 centres durant el matí de l'1-O, sense garantir que no es reobrissin a la tarda, els 900 antiavalots i els altres 6.000 agents dels Mossos van aconseguir tancar uns 370 centres. Tot i així, ha assegurat que cap dels tres cossos va poder tancar i desallotjar definitivament cap centre. «És lamentable, però no va ser possible tancar-ne més», ha admès, però ha afegit que això no pot fer recaure tota la responsabilitat només en els Mossos.

En tot cas, ha tornat a admetre que potser alguna actitud individual d'algun mosso podia no ser correcta aquell dia, però considera que no es pot condemnar Trapero per aquest fet, perquè no hi va haver cap ordre d'ell per a tenir aquelles actuacions sospitoses o per inacció. A més, ha recordat que cap d'aquests agents ha estat citat a declarar durant el judici ni ha estat denunciat per la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, i molts han estat expedientats per la Divisió d'Afers Interns. En un sentit similar ha opinat que algunes comunicacions per ràdio, correus electrònics o consultes de matrícules no van tenir cap voluntat de fer seguiments als cossos estatals.

Al tram final del seu informe, Tubau ha demanat formalment l’absolució de Trapero i Laplana. Sobre la segona ha dit que no existia cap requeriment previ «directe o indirecte» i que jurídicament l’acusació de desobediència no se sosté. El mateix ha dit de Trapero. La lletrada ha assegurat que «tot el que s’ha dit impedeix arribar a la conclusió que hi ha hagut una desatenció dolosa».

Sobre el 20-S, l'advocada ha recordat que el jutge d'instrucció 13 de Barcelona va demanar a la Guàrdia Civil que li portés davant seu qualsevol mosso que obstaculitzés l'escorcoll de la seu d'Economia, i l'institut armat no ho va fer.

Tubau ha acabat la seva intervenció afirmant, visiblement emocionada, que «un ciutadà del poble lliure no ha d'expiar les faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència ni egoisme de l'Estat». «Això és quelcom que els tribunals poden evitar i els demano que ho evitin amb una sentència absolutòria», ha afegit.

La sessió d'aquest dimecres continua a la tarda amb els informes finals de les defenses de Cèsar Puig i Pere Soler i l'últim torn de paraula, que previsiblement no farà servir cap dels acusats.