El Regne Unit, la Xina i els EUA lideren la cursa per trobar la vacuna contra la COVID-19

Quatre de les prop de 200 candidates a convertir-se en l'anhelada vacuna contra la COVID-19 (dues a la Xina, una als EUA i una altra a Regne Unit) estan prop d'entrar en la tercera fase d'assajos, l'última abans de la seva possible producció massiva, ha destacat avui l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

L'experta índia Soumya Swaminathan, cap de recerca científica de l'organisme amb seu a Ginebra, ha expressat la seva confiança que «en aproximadament dues setmanes» aquestes quatre candidates, d'entre una desena que estan ja al final de la segona fase, passin a l'esmentada fase tres de proves clíniques.

Es tractaria de la vacuna investigada per la farmacèutica AstraZeneca en col·laboració amb la britànica Universitat d'Oxford, la Messenger RNA desenvolupada pel Centre de Recerca de Vacunes dels EUA i la companyia Moderna, i dues candidates de sengles institucions mèdiques de la Xina.

La fase dos de la recerca d'una vacuna implica proves en un centenar de voluntaris, mentre que la tercera estén les proves a milers de persones, en un procés que normalment dura almenys un any o any i mig però que centenars d'institucions estan intentant accelerar a causa de la gravetat de la pandèmia.

«Amb sort, podríem tenir una o dues candidates fermes abans de final d'aquest any, però hem d'observar els resultats dels actuals tests clínics», ha assenyalat Swaminathan en roda de premsa.

D'aconseguir-se que diverses de les candidates provin la seva efectivitat i puguin començar la seva producció massiva, l'experta de l'OMS ha vaticinat que es podria comptar «amb uns 2.000 milions de dosis al 2021», moment en el quals' haurà de tenir en compte quins col·lectius o llocs han de rebre abans aquesta immunització.

Swaminathan ha explicat en aquest sentit que l'OMS treballa amb els països membres de l'organització per a preparar anticipadament uns protocols en els quals s'indiqui com compartir la vacuna en els primers moments en què el subministrament sigui limitat.

«Nosaltres proposem donar prioritat a treballadors en primera línia, com metges o infermeres, però també conductors d'ambulàncies, policies, botiguers, personal de neteja, persones més exposades...», ha subratllat.

Altres grups prioritaris haurien de ser les persones grans, o aquelles amb historial previ que pot exposar-los a símptomes més greus de la malaltia: pacients amb diabetis, obesitat, malalties respiratòries cròniques, etc.

«També hauria de donar-se prioritat a persones en determinats llocs de risc, com a fàbriques, presons, residències d'ancians, barris pobres... Cada país té diferents situacions en les quals hi ha major risc», ha afegit la cap de recerca de l'OMS.

Swaminathan ha indicat que aconseguir una vacuna podria permetre relaxar les actuals mesures de xoc que a tot el món s'han posat en marxa contra la pandèmia, des del distanciament social a les mesures de testatge, seguiment i aïllament dels casos sospitosos.

Ha afegit que no creu que la major rapidesa en l'actual recerca comprometi la seguretat de les hipotètiques vacunes que puguin produir-se, ja que «els test clínics a milers de persones solen ser suficients per a garantir que no hi ha efectes secundaris», encara que ha admés que el risc zero és impossible.