Gonzalo Boye: «Estrasburg restituirà a Torra i hi haurà dos presidents»
L'advocat acaba de publicar 'Así están las cosas' on explica detalls relacionats amb el 'procés'
Gonzalo Boye, advocat del president Quim Torra, considera que el Tribunal Europeu de Drets Humans «restituirà» en el càrrec a Torra en el cas que el Suprem ratifiqui la seva inhabilitació, per la qual cosa augura que en un futur coexistiran dos presidents de la Generalitat amb iguals drets.
En una entrevista amb Efe, Boye s'ha referit a la sentència que inhabilita a Torra pel cas de les pancartes i ha assegurat que «nosaltres estem convençuts -ha dit- que si el Suprem no corregeix el desastre fet pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), qui ho farà serà el Tribunal Constitucional, cosa que dubto, o el Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquesta sentència no resisteix el pas per Estrasburg».
L'advocat ha explicat que si el cas arriba a les instàncies europees i aquestes donen la raó a Torra, la sentència condemnatòria serà «anul·lada» i això portarà al fet que se li «restitueixi en el càrrec i al fet que coexisteixin dos presidents de la Generalitat amb els mateixos drets. Això generarà un conflicte, i el Tribunal Suprem hauria de saber-ho».
Després de confessar-se artífex jurídic de la fugida de l'expresident Carles Puigdemont a Brussel·les en «Ahí lo dejo», l'advocat Gonzalo Boye ha revelat ara els detalls de l'ofensiva legal desplegada davant els tribunals europeus en defensa dels líders del «procés» en el seu nou llibre, «Así están las cosas» (Roca Editorial).
Boye, que al llarg de les 285 pàgines del seu nou llibre explica els secrets de la batalla judicial que lliura en els tribunals europeus com a representant legal de Puigdemont i de la resta de ex consellers que viuen a Bèlgica, ha explicat a EFE que moltes de les coses que aplica en l'exercici de l'advocacia les va aprendre del seu esport favorit: el rugbi.
«Gràcies al rugbi sé jugar en equip, cosa que la majoria dels advocats no saben fer. L'exercici del dret és un treball que moltes vegades es fa de manera individualista, i jo crec que una bona feina jurídica, un producte de qualitat, s'ha de fer en equip», ha assenyalat.
El jurista xilè ha explicat també a«Así están las cosas» que va ser «un error» que ell no fos present en alguna de les defenses del judici en el Suprem als presos independentistes.
«Crec que l'enfocament del judici no era l'adequat: calia interactuar molt amb la normativa europea, plantejar qüestions prejudicials davant el TJUE, posar sobre la taula la sentència de Schleswig-Holstein ... crec que si s'hagués fet, les coses haurien anat d'una altra forma», ha explicat.
En el llibre, que surt a la venda avui, explica el sistema de previsió de fets que va posar a la disposició de Puigdemont i altres polítics a l'octubre de 2017, després del referèndum, perquè prenguessin la decisió d'anar-se d'Espanya o quedar-se.
«Són uns documents que anomenem Efecte Dominó, en els quals preveiem tots els escenaris que poden passar. En el llibre publiquem l'Efecte Dominó 0 i l'Efecte Dominó 1, però nosaltres anem ja pel 20», ha assenyalat.
Al fil de la decisió que va prendre la plana major del Govern a l'octubre de 2017, Boye escriu en el llibre que alguns ho van fer «seguint consell legal, uns altres per decisions familiars i altres guiats per aquest fals sol que cada dia surt per un lloc diferent» i ha matisat a EFE que quan parla d'aquest «sol» es refereix al fet que «hi ha gent que s'enlluerna de consells que no tenen cap fonament, que són des del punt de vista jurídic bastant esotèrics».
Respecte als èxits aconseguits en les instàncies judicials europees, com aconseguir que el TJUE reconegués la condició d'eurodiputats de Puigdemont i de l'exconseller Toni Comín, ha destacat que, al seu judici, «s'està demostrant que l'exili no ha estat un refugi de covards, sinó una trinxera de valents».
A aquest propòsit, ha afegit: «de fet, avui dia, Puigdemont i Comín són immunes i no poden tornar a Espanya perquè el Suprem ha establert que les prerrogatives i immunitats dels europarlamentaris no s'apliquen dins d'Espanya, la qual cosa és molt greu perquè estan deixant en suspens una norma europea. I això a Espanya li passarà factura en algun moment, perquè les institucions europees aquestes conyes les aguanten el just i necessari».
I quant a l'horitzó esdevenidor, l'advocat ha assenyalat que les pròximes cites importants del calendari són la vista sobre l'euroordre de detenció de l'exconseller Lluís Puig, el pròxim dia 23 de juny, i el conegut suplicatori: la votació del Parlament Europeu per a decidir si decau la immunitat de Puigdemont i Comín, que podria ser final d'aquest any.