Els experts veuen riscos que podrien aguditzar la caiguda econòmica en 2020

Les previsions d'organismes nacionals i internacionals preveuen que l'economia espanyola pugui caure entre un 8 i un 15% en 2020, una àmplia forquilla que té a veure amb les incerteses respecte a un rebrot de COVID-19, a l'efectivitat de les mesures econòmiques i al finançament d'aquestes mesures.

El passat 11 de febrer el Govern actualitzava el seu quadre macroeconòmic i baixava el creixement previst per a 2020 al 1,6%, sense albirar encara que només un mes després la irrupció del coronavirus anava a frenar en sec el cicle de creixement iniciat en 2014.

A la fi d'abril tornava a actualitzar el quadre per a anticipar una recessió del 9,2% enguany, amb una taxa d'atur del 19%, un dèficit públic del 10,3% del PIB i un deute del 115,5% del PIB, pronosticant una recuperació de l'economia del 6,8% en 2021, insuficient per a tornar al nivell del PIB de 2019.

«Hi ha acord en què la recuperació de 2021 no serà suficient per a recuperar el terreny perdut. Es posposa fins a 2022, però si ho considerem des de la perspectiva de l'última crisi no és tan greu perquè els valors del PIB de 2009 es van recuperar en 2017, nou anys després», explica a EFE la directora de Projectes Internacionals de l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), Matilde Mas.

Des d'abril hi ha entitats que han empitjorat les seves previsions, com el Banc d'Espanya, que inicialment pronosticava una caiguda per a 2020 d'entre el 6,6% i el 13,6%, que al juny ha elevat a entre el 9% i el 15,1%, avançant un enfonsament per al segon trimestre d'entre el 16% i el 21,8%.

També a l'abril el BBVAResearchaugurava una caiguda del 8% per a enguany i un mes després l'elevava al 10,5%, anticipant un descens per al segon trimestre d'entre el 15 i el 20%.

En declaracions a EFE, el director de Conjuntura i Anàlisi Internacional deFuncas, Raymond Torres, preveu una caiguda d'entorn del 15% en el segon trimestre a conseqüència de la parada gairebé total de moltes activitats i de la dràstica reducció del consum i la inversió del sector privat (llars i empreses).

«Aquesta reducció de la grandària de l'economia tan profunda durant els primers dos trimestres, encara que es vagi recuperant a poc a poc aquesta despesa el consum de les famílies i les empreses durant la segona part de l'any, això no esborrarà el terreny perdut, per la qual cosa anticipem una caiguda del PIB d'entorn del 9,5% per al conjunt de l'any», diu Torres.

És la previsió del consens que elaboraFuncasa partir del seu panell d'analistes privats, que pronostiquen que el repunt en 2021 serà del 6,1%.

Torres explica que aquest escenari depèn fonamentalment que no hi hagi un rebrot que obligui a mesures de confinament a Espanya o a Europa, la qual cosa podria conduir a caigudes del PIB majors a les previstes per al segon trimestre.

En opinió de Mas, en la reducció de les incerteses està la clau de la recuperació i, en aquest sentit, l'existència d'una vacuna contra la COVID-19 acceleraria el procés, encara que no sembla possible fins al segon semestre de 2021.

Així mateix considera rellevant que projectes pilot com l'obertura de Balears al turisme alemany siguin reeixits, perquè si fracassen afegirien més dubtes al procés.

Torres afegeix que la velocitat de la recuperació dependrà de l'efectivitat de la política econòmica, no sols de les mesures d'emergència per a esmorteir l'impacte inicial, sinó també de les dissenyades a futur per a sectors com el turisme i l'automoció, que sumen entorn del 30-35% del PIB.

«A part d'en les xifres de creixement, (l'efectivitat de la política econòmica) s'analitzarà en la mesura en què llars i empreses reprenguin el camí de despesa en consum i en inversió», diu Torres, que suma com a tercer factor clau el finançament de totes aquestes mesures.

Al seu judici, és important que el BCE mantingui el seu ambiciós programa de compra de deute l'any que ve perquè Espanya es pugui continuar beneficiant d'un finançament còmode, amb interessos reduïts, i que la UE acordi les condicions del fons de recuperació perquè aquests recursos estiguin disponibles com més aviat millor.

«Sent relativament optimista a partir de mediats de 2021 aquests dispositius europeus podrien activar-se per a Espanya i servir per a donar suport a les mesures de política industrial i de suport al turisme», assenyala Torres.

Mas (IVIE) coincideix en la rellevància que els fons europeus es concretin com més aviat millor i veu «crucial que les ajudes que han estat aprovades pel sector públic espanyol arribin aviat als seus destinataris», perquè com més triguin «major serà la probabilitat que les empreses facin fallida i que augmenti l'atur».