Espanya reobre aquest diumenge les fronteres amb la UE després de tres mesos de restriccions

El tancament d'Europa

El 16 de març Espanya va imposar controls fronterers terrestres temporalment per la crisi del coronavirus, de tal manera que fins ara només podien entrar ciutadans espanyols, residents a l'Estat espanyol, treballadors transfronterers o a aquelles persones que acreditessin documentalment raons de força major. També va suspendre les connexions aèries, ferroviàries i marítimes.

En aquell moment, almenys sis estats de la Unió Europea, com Dinamarca o Polònia, havien fet el mateix. Amb el pas dels dies, més països van anar tancant les seves fronteres fins que pràcticament tot el bloc havia suspès la lliure circulació a l'espai Schengen.

Aquest tancament generalitzat es va fer en contra del criteri de la Comissió Europea que des del principi va defensar que era una mesura innecessària i poc efectiva per contenir la propagació del coronavirus. Tanmateix, en veure que els ciutadans no es podien moure amb llibertat en territori europeu la CE va recomanar als estats que tanquessin les fronteres externes de la UE.

Així, des del 17 de març a tots els estats del club europeu, excepte a Irlanda, està prohibida l'entrada des de tercers països. Un tancament que va generar una allau de repatriacions de centenars de milers d'europeus atrapats a l'estranger. Durant setmanes Espanya va rebre queixes per les dificultats que tenien alguns ciutadans per tornar, sobretot aquells que es trobaven a Sud-amèrica.

Confusió sobre la reobertura

En plena desescada interna, el govern espanyol ha anat canviant els seus plans de reobertura de fronteres generant una certa confusió. Si bé fins a l'últim moment els plans de Moncloa eren mantenir el tancament fins a l'1 de juliol, hi va haver anuncis després rectificats sobre un avançament que, finalment, i després d'una forta pressió de Brussel·les, es va produir.

També ha estat confusa la coordinació amb els seus països veïns, Portugal i França. Per exemple, França volia obrir el 15 de juny però ho ha allargat fins aquest diumenge per coordinar-se amb Espanya.

Per la seva banda, el govern portuguès fins i tot es va queixar a l'executiu de Sánchez per no informar-li de l'anunci de la ministra Reyes Maroto sobre la reobertura de fronteres el 22 de juny. El govern espanyol va haver de rectificar a la ministra. Finalment quan va decidir definitivament aixecar controls el 21 de juny, Espanya va fer una excepció amb Portugal amb qui ha acordat fer-ho l'1 de juliol.

Dubtes sobre la quarantena

Entre les mesures restrictives per entrar a Espanya, la quarantena ha destacat com una de les més polèmiques. El govern espanyol va decidir imposar-la per a tots els viatgers que arribessin a l'Estat durant el període de desconfinament, generant queixes del sector turístic que temia que la mesura desincentivés la futura arribada de turistes.

Amb l'obertura de fronteres aquest diumenge, el govern espanyol també aixecarà la quarantena. Un autoaïllament que els passatgers que han anat arribant aquesta setmana no hauran de complir tampoc en la seva totalitat. El divendres els viatgers que arribaven a l'aeroport del Prat es van trobar que només era obligatori fer 3 dies de quarantena i no 14.

Per ara, Espanya només mantindrà la quarantena obligatòria per als viatgers provinents del Regne Unit on també s'aplica aquesta mesura.

El govern de Pedro Sánchez ha avisat que no té previst aixecar-la si no hi ha «reciprocitat». Les autoritats britàniques han assegurat que l'executiu espanyol els té en compte per aquesta desescalada fronterera, però segons la ministra espanyola d'Exteriors, Arancha Gonzalez Laya, encara estan negociant amb Londres com fer-ho.

«Mantindrem un diàleg amb el Regne Unit per determinar si hi hauria d'haver reciprocitat», va dir aquesta setmana a la BBC.

Gran part de la UE reoberta

La majoria de països de la UE ja tenen les seves fronteres internes obertes des del 15 de juny, mentre una minoria d'estats, com Espanya, ho han fet més tard. Alemanya, França, Bèlgica o Grècia van aixecar ja les seves restriccions per als viatgers de la UE a meitats de mes i Itàlia ho va fer a principis de juny.

Seguien així les directrius de Brussel·les que apostava per la reobertura interna a meitats de mes, ja que considera que tots els estats tenen una situació epidemiològica similar i que els controls no són necessaris.

A partir de juliol, l'executiu europeu vol que es comencin a aixecar de manera gradual les restriccions per entrar a la UE. Els estats hauran d'elaborar una llista de tercers països des d'on es podrà començar a volar al vell continent a partir de l'1 de juliol en funció de la seva situació epidemiològica i la resposta de les autoritats.

Brussel·les recomana d'entrada incloure Albània, Bòsnia, Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord i Sèrbia en aquest llistat perquè considera que la seva situació és similar «o millor». Ara bé, alguns països com Grècia i Xipre han avançat la reobertura de fronteres externes. Per exemple, Atenes ja accepta viatgers provinents d'Austràlia o Israel.

Dificultats per restablir la circulació aèria

La reobertura de fronteres permet al sector aeri restablir els seus vols però, després de tres mesos parats i amb una demanda incerta de passatges pels pròxims mesos, les aerolínies tenen dificultats per operar de manera normal.

L'Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Àrea (Eurocontrol) preveu que a principis de juliol només operin el 30% dels vols habituals per l'època de l'any a Europa. Tot i això, Eurocontrol assegura a l'ACN que les previsions de vols «canvien regularment».

«La situació és fluida», remarquen fonts de l'ens.

Ara mateix operen a Europa entorn uns 7.000 vols diaris, el que representa un 80% menys que en el mateix mes de l'any passat. Eurocontrol calcula que a finals de juny s'arribarà als 10.000 vols diaris i «gradualment» als 13.000 durant la primera meitat de juny. Això representa un 30% del tràfic habitual en el mateix període del 2019, segons indica un recent document de l'organització.

«La tornada a la normalitat en l'aviació està molt lluny tot i la reobertura de fronteres», afirma el director general de l''Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) Alexandre Juniac. Des del sector alerten que no hi ha «signes» d'un retorn a uns nivells de demanda i d'activitat «sostenibles» per a les aerolínies.