Estampes d'una pandèmia: del paper higiènic, als aplaudiments a les vuit

La pròxima mitjanit finalitzaran 98 dies d'estat d'alarma a Espanya per una pandèmia que ja ha causat més de 28.000 morts i 250.000 contagiats, tres mesos en què s'han donat multitud d'estampes inoblidables, des de l'apilament d'aliments i paper higiènic, als aplaudiments als sanitaris cada dia a les vuit.

L'epidèmia ens deixarà per al record moltes imatges tràgiques, calamitoses i funestes, però també altres tendres, solidàries o anecdòtiques. Aquestes són dotze de les estampes de la COVID-19:

L'APILAMENT DE PAPER HIGIÈNIC

La reacció de la ciutadania va ser immediata a l'anunci del decret d'estat d'alarma: les prestatgeries dels grans supermercats es van quedar sense alguns productes bàsics, però sobretot sense paper higiènic, que va ser acaparat de manera excepcional, encara que en aquells dies encara es desconeixia que la descomposició intestinal seria un dels símptomes atribuïts també a la Covid-19. Va ser la primera fotografia més difosa de la pandèmia.

ELS TUTORIALS PER A FER MÀSCARES

Encara que inicialment les autoritats sanitàries no van fer obligatori l'ús de màscares -després es va saber que va ser perquè escassejaven- de seguida es van fer virals els vídeos per a fabricar tot tipus d'antifaços itapabocas, màscares fetes amb paper de forn i gomes de pollastre, unes altres amb una visera i un plàstic i les que més, cosides amb trossos de tela.

RESPIRADORS

Quan l'epidèmia va avançar, les UCI dels hospitals es van veure sobrepassades, les morts creixien a centenars diaris i els metges van alertar que els faltaven màquines per a auxiliar la respiració dels afectats per pneumònies greus. Van sorgir desenes d'iniciatives d'enginyers i empreses per a dissenyar i fabricar respiradors de campanya els models de la qual es van publicar a onsevulla, com el projecte participat per Seat, que va utilitzar un motor d'eixugaparabrisa per a bombar l'aire.

HOSPITALS DE CAMPANYA

L'extensió i gravetat de l'epidèmia va fer que també faltessin llits, la qual cosa va obligar a improvisar hospitals de campanya amb milers de llits en pavellons esportius, recintes firals i hotels, sobretot en les grans capitals, annexos hospitalaris que van ser portada en tots els diaris.

BALCONS I TERRASSES

Moltes persones han fet «vida» en balcons i terrasses, espais que convertits en vàlvules de fuita dels confinats, almenys dels afortunats que disposaven d'aquest lloc en els seus habitatges. Terrats que van servir per a fer esport, balcons per a oferir espectacles als veïns o aplaudir cada dia a les 8 de la tarda l'esforç titànic del personal sanitari, en una iniciativa acompanyada per la melodia de la cançó 'Resistiré', vida veïnal que va omplir molts minuts deteleinformativos.

DESINFECCIONS

Una altra estampa que reflecteix la gravetat de l'epidèmia és la de la Unitat Militar d'Emergència desinfectant aeroports, estacions ferroviàries o residències de majors. També els Bombers van fer desinfeccions i voluntaris de Metges sense Fronteres van auxiliar a 500 geriàtrics en tota Espanya.

CIUTATS BUIDES D'HUMANS I PLENES D'ANIMALS

Insòlites imatges també van ser les d'animals salvatges campant pels carrers buits d'humans en nombrosos pobles i ciutats de tota Espanya. Senglars, cérvols, guineus, ànecs... es van deixar veure més que mai davant l'absència de les persones tancades a les seves cases.

MORGUESIMPROVISADES

El Palau de Gel de Madrid, que ha vetllat a gairebé 1.800 cadàvers, o l'aparcament subterrani del cementiri de Collserola a Barcelona, que van haver de refrigerar per a guardar més de 3.200 fèretres, han estat dos de les fotografies més impactants de lesmorguesque es van haver d'habilitar contrarellotge davant la saturació dels serveis funeraris.

PRIMERES ALTES

D'alegria escruixidora són els records dels primers malalts donats d'alta de les UCI que sortienencamadosi abrigallats pels aplaudiments de tots els sanitaris i sanitàries que havien estat lluitant durant dies per salvar-los la vida. Potser de les imatges més emotives que ens ha deixat aquesta pandèmia.

DISPUTES POLÍTIQUES

Ni tan sols amb 27.000 morts i desenes de milers de malalts es van aparcar les disputes partidistes, que també han deixat per a l'hemeroteca moments tibants, agres i d'una confrontació política inusitada, aspra i incomprensible per a molta ciutadania.

RESIDÈNCIES DE MAJORS

De les dramàtiques situacions en les residències de majors, delmades per la pandèmia, queden estampes dantesques, però també les tendres imatges de retrobaments amb familiars, com l''arc de les abraçades' habilitat per un geriàtric de València o les carícies als residents de cuidadors vestits d'astronautes.

EL DOCTOR FERNANDO SIMÓN

L'epidemiòleg Fernando Simón, director del Centre de Coordinació deAlertasi Emergències Sanitàries, s'ha convertit en una icona de la pandèmia.Memes, pins, samarretes, tasses, tatuatges...el seu rostre s'ha fet popular entre els espanyols. La seva veu afònica, la seva naturalitat en explicar la tragèdia, en donar dades que no sempre eren comprensibles, en respondre als periodistes diàriament tot tipus de preguntes, fins i tot personals, sense perdre un àpex d'aplom, li ha convertit no sols en el portaveu oficial sinó en el 'metge de capçalera' de l'epidèmia per a molts. A més de bregar cada dia amb els periodistes, ha hagut de superar també una infecció de coronavirus, que li va mantenir uns dies en quarantena, i contra les denúncies presentades contra ell, totes arxivades, per no haver impedit les manifestacions prèvies a la declaració de l'estat d'alarma. Aquest mèdic saragossà, de poblades celles, educació exquisida i amant de les ametlles, passarà a la història com el rostre que va informar els espanyols cada dia d'una epidèmia que quedarà per als anals.