Fi d'estat d'alarma: 1.228 detinguts i 150.000 denúncies a Catalunya

L'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus arriba a la seva fi amb un total de 1.228 detinguts i més de 150.000 denúncies a Catalunya, una inflada xifra per a una administració que haurà de maldar-se per la seva tramitació si no vol que, almenys les de caràcter lleu, prescriguin.

Durant aquests mesos, saltar-se el confinament ha comportat propostes de sanció que pot comportar multes des dels 600 euros per desplaçaments no autoritzats fins als 10.400 per organitzar o participar en activitats de grups que suposen risc de contagi, segons una guia distribuïda per Interior al mes de l'estat d'alarma.

Per comunitats autònomes, i amb dades de mitjan juny, és Andalusia la que acapara el major nombre de sancions, amb una mica més de 194.000, per davant de Madrid, amb unes 183.000, i la Comunitat Valenciana (entorn de les 167.000). Les tres representen el 48 per cent del total.

Respecte a les detencions, són també aquestes tres comunitats les que absorbeixen la majoria, amb més de 1.400 en cada cas.

A penes començat l'estat d'alarma, les xarxes es van omplir de vídeos amb originals maneres de saltar-se el confinament. Sonat va ser el cas del veí de Múrcia que va treure les escombraries disfressat de dinosaure; o d'aquests altres de Palència i Monforte (Lugo) que, mancant gos, van treure a passejar al peluix, el primer, i a dues cabres subjectes amb una corretja, el segon.

Ja en plena desescalada, la celebració de botellons, com el famós de Tomelloso (Ciudad Real), i festes en els domicilis han obligat els agents a aixecar actes de sanció.

La Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, ha estat en la qual s'han recolzat els agents per a denunciar a l'infractor, atès que no es va crear cap norma «ad hoc», si bé alguns experts dubten que aquest règim sancionador hagi donat una «resposta adequada» a les infraccions i es pregunten si no hagués estat millor crear un específic.

En opinió del catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de València Gabriel Doménech, la regulació ha estat «insuficient» i el Govern ha tractat d'utilitzar aquest règim sancionador «amb interpretacions discutibles».

Silvia DelSaz, catedràtica en el mateix camp de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), destaca els problemes en la tipificació de la infracció, generalment per desobediència, que exigeix un requeriment previ, i veu camí en els recursos que es plantegin.

En declaracions a Efe, tots dos posen en relleu les diferents interpretacions entorn d'algun aspecte de la llei de l'estat d'alarma, com el que indica que una vegada finalitzi, «decauran en la seva eficàcia quantes competències en matèria sancionadora i amb vista a actuacions preventives corresponguin a les autoritats competents» i les mesures adoptades sobre la base d'aquestes, «excepte les quals consistissin en sancions fermes».

Encara que admeten que no hi ha jurisprudència sobre aquest tema, més enllà que les sancions decaiguin, tots dos opinen que es refereix a la devolució de les competències que el comandament únic hagi adquirit de manera extraordinària amb l'estat d'alarma.

En aquest cas han estat les Delegacions del Govern les encarregades de tramitar les propostes de sanció, si bé al País Basc i Catalunya, una vegada el Ministeri de l'Interior va deixar d'ostentar el comandament únic el 24 de maig, les forces de seguretat autonòmiques van començar a reportar les multes davant les seves respectives conselleries.

Mentrestant, en una resposta parlamentària, el Govern defensa que les propostes de sanció han estat «plenament fonamentades jurídicament» en la llei de Seguretat Ciutadana, que no exigeix requeriment «més que per a la sanció de conducta consistent en la negativa a identificar-se».

I recorda que «existeix suficient informació pública perquè els ciutadans» sàpiguen quines són les circumstàncies que han motivat l'estat d'alarma i «com adaptar els seus comportaments» a aquest.

Però la vulneració de les normes no sols ha esdevingut en sancions administratives, sinó que els tribunals també han actuat aquests mesos per a tractar d'atallar la reincidència amb condemnes, generalment a penes lleus o multes, però que també han portat a incomplidors a presó.

El següent text recull, per comunitats autònomes, les propostes de sanció i el nombre de detinguts des de l'inici de l'estat d'alarma i fins a mitjan aquest mes, segons dades de les delegacions del Govern recollits per Efe:

Detinguts / Sancionats per CCAA: Andalusia (1.417 /194.055),

Aragó(194 / 32.008), Astúries (100 / 19.792),Balears (334 7 23.838), Canàries (578 62.812),Cantàbria (201 13.640), Castella-la Manxa (362 48.057), Castella i Lleó (302 55.183)

Catalunya 1.(228 150.615), Comunitat Valenciana (1.404 166.571), Extremadura (150 27.991), Galícia (252 44.951), Madrid (1.466 182.886), Múrcia (244 41.023),País Basc (483 29.688), Rioja, La (136 10.290),Ceuta (63 9.227) i Melilla (86 4.167).

Total:9.085 detinguts i 1.130.441 sancions