Judicial
Confirmada la condemna a dos membres de La Manada per gravar la violació de Sanfermines
Van gravar set vídeos de la violació grupal a una jove madrilenya i van fer dues fotografies de l'agressió sexual
Demanen que la Manada torni a presó per risc de fuga i reiteració delictiva
El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha confirmat la sentència de la Secció Segona de l'Audiència Provincial que va condemnar a 3 anys i 3 mesos de presó i 5.670 euros de multa a dos membres de La Manada per gravar en vídeo i fer fotografies de la violació comesa durant els Sanfermines de 2016.
Els dos membres de La Manada, acusats d'un delicte contra la intimitat, van gravar set vídeos de la violació grupal a una jove madrilenya i van fer dues fotografies de l'agressió sexual perpetrada per ells i pels altres tres processaments el 7 de juliol de 2016 a Pamplona.
En la sentència, que pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, la Sala civil i Penal del TSJN ratifica les penes establertes per a Antonio Manuel Guerrero i Angel Jesús Cabezuelo, així com l'absolució dels altres tres encausats -José Angel Prenda, Angel Boza i Jesús Escudero-, del delicte contra la intimitat imputat per la fiscalia i les acusacions.
El juliol de 2019, el Tribunal Suprem va condemnar als cinc acusats com a autors d'un delicte continuat de violació a 15 anys de presó. A Guerrer, li va imposar 2 anys més per un delicte de robatori amb intimidació.
En la sentència notificada aquest dijous, els magistrats rebutgen les al·legacions de la defensa de Cabezuelo, qui va argumentar que aquest va gravar les imatges però sense intenció d'atemptar contra la intimitat de la denunciant perquè, segons va exposar, les va esborrar quan va comprovar que la perjudicaven.
Els jutges asseguren que aquesta afirmació contradiu «frontalment» el relat de fets provats, ja que «la intencionalitat dolosa de l'enregistrament del vídeo es dedueix del context de l'agressió i humiliació de la víctima que es produeix». És més, afegeixen que el vídeo va recollir amb «claredat» imatges de la denunciant, «amb perfecta consciència del que gravava».
La pertinença del condemnat al xat de La Manada, al qual pertanyen tots els processaments excepte Boza, on intercanvien imatges de contingut sexual, «permet legítimament concloure que la intenció de l'esborrat va ser únicament destruir la prova que li incriminava i que es produeix entre el moment que li identifica la Policia Foral en el carreró de la plaça de toros i el posterior en què li deté la Policia Municipal», expliquen els magistrats.
Per a la Sala, a més, «el delicte contra la intimitat es consumeixi per l'enregistrament mateix, amb independència que es revelés a tercers i fins i tot es pretengués destruir pel propi recurrent. El bé jurídic tutelat és la intimitat de la recurrent que s'ha violat encara que l'enregistrament no es difongui».
Respecte a la desproporció de la pena imposada invocada pels recurrents, el Tribunal subratlla que la sentència de l'Audiència està en els límits de la seva discrecionalitat, sense cap mena d'arbitrarietat, i recorda en aquest sentit «la particular humiliació» soferta per la víctima de la violació grupal «a l'interior del cubiculum».
D'altra banda, la Sala també rebutja els recursos de la fiscalia i l'acusació particular, que van reclamar la condemna dels altres tres absolts, ja que, segons van plantejar, la interpretació de les imatges mostra amb tota evidència que tots van ser partícips responsables de l'enregistrament.
El Tribunal argumenta que es tracta d'una qüestió «molt dubtosa», de límits dogmàtics molt imprecisos, per la qual cosa, justament pels dubtes plantejats, després d'una llarga deliberació, s'inclina a favor dels acusats.