Les relacions interpersonals són el principal recurs emprat per afrontar el final de la vida, segons un estudi amb 832 pacients impulsat pel Programa d'Atenció Domiciliària i Equip de Suport de Granollers, el de Reus, l'Institut Català de la Salut i l'IDIAPJGol. Les relacions d'afecte amb els cuidadors són més importants que els recursos intrapersonals (el caràcter del malalt), transpersonals (com la religiositat) o pràctics (capacitat per organitzar-se). En aquest treball han participat 43 equips PADES de tot Catalunya. El 61% dels pacients tenia càncer i l'edat mitjana va ser de 78 anys. El paper del cuidador el van assumir les parelles en un 40,4% i els fills en un 41,9%.
Les dades recollides posen de manifest que el major nivell de complexitat es va trobar en els pacients oncològics, els pacients amb fallida d'òrgan i els neurològics, mentre que el menor es va registrar en els pacients amb demència avançada o els geriàtrics amb fragilitat avançada. Aquest estudi ofereix més coneixement sobre la feina dels equips de suport al final de la vida, sobre la importància del suport social, així com sobre la planificació del lloc de la mort en l’atenció domiciliària. A més, també descriu les diferències entre les necessitats de cada grup de pacients.
Un equip de professionals de la medicina, infermeria, psicologia i treball social de tots els nivells assistencials han creat i validat el HexCom-Red, un model d'atenció en malaltia avançada i al final de vida que es basa en les necessitats i les fortaleses del pacient i el seu entorn cuidador. Aquest model incorpora les necessitats físiques, psicoemocionals, espirituals, sociofamiliars, ètiques i amb relació a la mort en un breu instrument de sis àrees. Per a cada àrea de necessitats, el professional s’ha de plantejar si pot donar resposta a aquesta necessitat, i si no és així, a qui li ha de demanar ajuda.
