És impossible que algú implanti un xip en la vacuna contra el coronavirus

Les tecnologies actuals i els controls legals i sanitaris internacionals no permetrien introduir un xip en les futures vacunes contra la COVID-19, malgrat els missatges difosos en xarxes socials i altres mitjans que denuncien aquesta operació com un pla en marxa per al control de la població.

La cursa per desenvolupar una vacuna contra el coronavirus, que implica centres d'investigació, laboratoris, organitzacions i institucions de nombrosos països, ha donat peu a diversos missatges i declaracions públiques que adverteixen sobre el supòsit objectiu ocult d'implantar en les vacunes un microxip que manipuli a la població mundial amb finalitats polítiques ieconòmiques.

Així, missatges que s'han fet virals a Facebook i Twitter els últims dies alerten sobre la introducció en les futures vacunes d'un xip amb nanotecnologia d'ADN «que pot controlar l'activitat cerebral, el sistema nerviós i el sistema endocrí». Amb quin objectiu? En línies generals, garantir la submissió de tots els vacunats a un nou ordre polític i econòmic.

Entre els noms que els defensors d'aquesta teoria solen citar com a impulsors o còmplices de l'ambiciós pla de control de la població a través de les vacunes destaquen el multimilionari GeorgeSorosi, especialment, l'empresari ifilantropBill Gates, cofundador de Microsoft.

I les acusacions no es mouen exclusivament en l'àmbit de les xarxes socials. Fa uns dies, el president de la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia (UCAM), José Luis Mendoza, es preguntava en públic: «Per què Bill Gates,Soros, anuncien fa anys que s'aveïnava el coronavirus? Com ha vingut això? Amb quin motiu?».

En la seva intervenció després de la cerimònia religiosa celebrada el passat 13 de juny amb motiu de la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, que va ser retransmesa per la televisió regional Popular TV Múrcia, Mendoza afirmava: «Volen també controlar-nos quan es trobi la vacuna amb un xip en cadascun de nosaltres, per a controlar la nostra llibertat. Però què s'han cregut? Esclaus i servidors de Satanàs».

Les dades

En realitat, és impossible implantar un microxip en una vacuna. Tecnològicament seria inviable, però, encara que no ho fos, els controls legals i sanitaris nacionals i internacionals ho impedirien gairebé amb total seguretat, segons els experts consultats per EFE.

Des del punt de vista sanitari, introduir un xip en una vacuna és «pràcticament impossible» pels controls sanitaris i legals que ha de superar fins a ser administrada a la població, ha explicat a EFE el doctor Amós JoséGarcíaRojas, cap d'Epidemiologia i Prevenció de la Direcció General de Salut Pública del Govern canari i president de l'Associació Espanyola deVacunologia(AEV).

La preparació d'una vacuna és «un procés extremadament rigorós i complex», ja que, a diferència d'altres fàrmacs, el seu objectiu no és reparar danys, sinó prevenir-los, adverteixGarcíaRojas, i insisteix que seria pràcticament impossible introduir un dispositiu electrònic «perquè les vacunes són supervisades i controlades per organismes internacionals».

El president de l'AEVrecalca que actualment hi ha més d'un centenar d'estudis clínics amb possibles candidats a vacunes contra el SARS-CoV-2, el virus responsable de la COVID-19, i cadascun d'aquests projectes vacunals, abans de la seva comercialització, ha de ser avaluat en tres fases, la primera d'elles centrada en si pot tenir efectes adversos.

«No té sentit parlar de les vacunes com un instrument de control quan el que aconsegueixes amb elles és evitar que hi hagi més malalts» adverteix a més el doctorGarcíaRojas, qui lamenta que es difonguin aquest tipus de missatges «per l'impacte tan negatiu que generen en la societat».

Qualsevol efecte advers invalida la vacuna

I la primera fase d'avaluació què suposa? Perquè «si hi ha algun efecte secundari no admissible, fins i tot abans de posar-nos a pensar si la vacuna protegeix o si és eficient, ja no passa a la següent fase». Així ho explica a EFE la doctoraMaríaMontoya, cap del grup d'Immunologia Viral del Centre de Recerques BiològiquesMargaritaSalas(CIB-CSIC) i membre de la Junta Directiva de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI).

Que una vacuna superi aquesta «fase I» requereix una avaluació de l'autoritat estatal corresponent, a Espanya l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), ia escala comunitàrial'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), que són les que autoritzen els resultats i permeten superar aquest filtre.

«No es pot crear una vacuna sense la fiscalització d'una autoritat estatal que és vinculant i estàsecundadaper lleis estatals i europees; ésquelcomque està penat amb presó, no es pot fer», recalca la doctoraMontoya, abans d'afegir: «I tant institucions públiques com empreses privades necessiten aquesta autorització, en un procés en el qual es discuteix i s'examina cada coma».

Produir una vacuna és per tant un procés «llarg i complex», que pot arribar a durar fins a una dècada, si bé la investigadora del CSIC puntualitza que, en el cas de la COVID-19, s'està intentant «escurçar terminis» gràcies a la cooperació internacional entre científics.

Escurçar terminis no relaxa el controlsanitari

I pot perjudicar la seguretat aquesta urgència per trobar una vacuna? Aquesta experta aclareix que en alguns casos pot haver-hi unencavalcamentde les fases II (que avalua la seva eficàcia i la dosi adequada) i III (centrada en l'eficàcia i seguretat per a les condicions d'ús habituals), però prèviament les vacunes han hagut de provar la seva seguretat en la fase I.

El que passa és que en algunes vacunes que es consideren prometedores s'està optant per realitzar en paral·lel les fases II i III amb l'objectiu de començar la fabricació quan s'aprovi la vacuna per complet, encara que sigui a costa d'assumir el risc de perdre la inversió si la vacuna no supera finalment les dues fases.

Per tant, «el procés global s'ha escurçat, però les fases no, es fan en paral·lel per guanyar temps», precisa aquesta investigadora, qui insisteixadeixar clar que «cal complir la llei, que té molts requeriments de seguretat».

I reflexiona així mateix sobre la teoria conspirativa dels xips: «Continguts com aquest ens fan pensar que hem de divulgar més la ciència, donar a entendre a la gent com són els processos científics i quins requeriments necessiten».

Tecnològicament inviable

Finalment, seria possible idear un dispositiu tan petit que pogués inocular-se dins d'una vacuna? Avui dia, és impossible, segons l'especialista en tecnologia sanitàriaJuanjoTara, cofundador de l'empresaDSruptive, que ha creat un implant subcutani amb tecnologiaNFCper a pagar determinats serveis i controlar algunes constants sanitàries.

«La unitat mínima de computació, que és un transistor, té una grandària de 7 nanòmetres, però per a fer alguna cosa que pugui rastrejar-te necessitem milers de transistors junts; ja seria massa gran i necessitaria una antena, seriaquelcomque podries tocar» explica a EFE aquest expert. Amb aquesta grandària, no podria ser inoculat dins d'una vacuna.

A més, en el cas que s'hagués pogut crear un dispositiu d'aquestes característiques, Tara adverteix que serien necessaris altres elements, com que fora «escalable»; és a dir, que la inversió necessària per a produir-lo en massa fos rendible, la qual cosa ho fa «gairebé impossible». I, al mateix temps, que superés les certificacions sanitàries, que almenys a Europa són «molt cares».

«És inviable tècnicament», conclou el fundador deDSruptive, que fabrica implants amb unes dimensionsd'1,5mil·límetres per 2.

I, «mirant les publicacions científiques, estem a anys llum que es puguin crear antenes d'aquesta grandària per a les xarxes 5G», agregaJuanjoTara, en referència a la nova generació de telecomunicacions que sol aparèixer esmentada en aquesta mena de missatges virals.

Gates: Tan estúpid que desmentir-ho sembla donar-li credibilitat

Pel que fa a Bill Gates, ell mateix va negar expressament aquesta acusació sobre el «xip obligatori» el passat 4 de juny, en una teleconferència amb diversos mitjans estatunidencs amb motiu d'una donació de la seva fundació a l'Aliança Mundial per les Vacunes (GAVI).

«Mai he estat involucrat amb cap mena de microxip. És fins i tot difícil desmentir aquestes coses, perquè és tan estúpid i estrany que repetir-ho sembla que li doni credibilitat», va argumentar Gates en declaracions recollides per diversos mitjans estatunidencs.

No és la primera vegada que el filantrop i empresari cofundador de Microsoft apareix assenyalat per teoriesconspirativescom a responsable, inductor, còmplice o beneficiari d'operacions ocultes en relació amb el coronavirus.

Així va passar ja al gener, quan es va començar a propagar l'epidèmia del brot identificat a la ciutat xinesa de Wuhan. I entre les acusacions més recents figura la del cantantMiguelBosé, qui assegurava que la fundació de Gates éspropietàriad'una farmacèutica especialitzada en vacunes fallides amb víctimes al voltant del món que hauria estat denunciada a l'Índia i Kenya.

La realitat és molt diferent:Bosées refereix aGAVI, que no és una empresa farmacèutica, sinó una aliançapublicoprivadaper a promoure la vacunació de la qual formen part dues organitzacions de Nacions Unides, que no és propietat de la Fundació Bill & Melinda Gates i amb la qual a més col·laboren tant l'Índia com Kenya.