La Covid-19 ha frenat la immigració llatinoamericana a Espanya, però tornarà

La immigració llatinoamericana a Espanya, sobretot procedent de Colòmbia i Veneçuela, ha caigut fins a gairebé zero en els últims mesos pel coronavirus, encara que tot indica que es reactivarà quan s'aixequin les restriccions contra la pandèmia.

Així ho assegura MichaelSpindelegger, el director general del Centre Internacional per al Desenvolupament de Política Migratòria (ICMPD), en una entrevista concedida aquest dilluns a Efe a Viena.

Espanya va registrar el març passat un 23,4% de totes les sol·licituds d'asil a la Unió Europea, i a l'abril aquesta dada es va reduir al 0,6%, «la qual cosa es deu a la interrupció del trànsit aeri internacional», destaca l'exministre d'Exteriors austríac.

Un augment del 220%

Entre els anys 2017 i 2019, el nombre de sol·licituds d'asil a Espanya ha pujat un 220%, fins a 117.800, destacaSpindelegger, un creixement que es deu sobretot a l'arribada de colombians i veneçolans.

Només l'any passat, de Colòmbia i Veneçuela es van registrar a Espanya més de 77.000 sol·licituds d'asil, 70 vegades més que el 2015.

Els ciutadans d'aquests dos països llatinoamericans no necessiten visat per a viatjar a la UE, arriben amb avió i demanen asil una vegada a Espanya, recordaSpindelegger.

«Però amb el final de les restriccions (contra el virus) també s'eliminaran les restriccions de viatge i tornaran els vols de llarga distància», assegura.

«Amb això, els números (de sol·licituds) tornaran a pujar, és una evolució clara per a nosaltres, que no sols afectarà Espanya», agregaSpindelegger, responsable d'aquest organisme internacional, format per 18 països europeus.

«Creiem que en el futur això canviarà, simplement perquè Espanya no tindrà més capacitats d'acolliment, ni en el mercat laboral. Per això, els refugiats es repartiran més per tota Europa», vaticina.

Nou pacte migratori

Segons avançaSpindelegger, la proposta sembla incloure la creació de centres d'anàlisi ràpida per a determinar «prop de les fronteres» exteriors de la UE si un immigrant té o no possibilitats de rebre asil en un país europeu. «I prop de les fronteres significa a Itàlia, Grècia o Espanya», assenyala l'exministre d'Exteriors.

«Tots (els països de la UE) estan insatisfets amb la situació actual. Això és la base per a canviar alguna cosa», assegura en referència als Estats que més immigrants reben i a uns altres que són molt poc inclinats a rebre'ls, com els de l'Est d'Europa.

48 hores

Amb aquests nous centres d'anàlisi ràpida, seguint un model aplicat per Suïssa que analitza en 48 hores les possibilitats d'asil per als migrants, la UE pretén reduir el nombre d'arribades, explica el cap d'ICMPD.

En cas d'aconseguir un acord a escala política d'aquí a cap d'any -sota la presidència alemanya de la UE- es podria crear les bases legals l'any següent i llançar després un projecte pilot per a veure si el nombre d'arribades migratòries baixa realment.

Al mateix temps,Spindeleggerreconeix que les ONG humanitàries són escèptiques davant aquesta proposta, ja que temen que s'acabi soscavant la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats.No obstant això, recorda, més de la meitat de les persones que demanen asil a Europa en aquests moments acaben sent rebutjades, sense dret a demanar protecció.

El problema del repartiment

Un altre problema, vaticinal'exministre austríac, és que la proposta comunitària podria tornar a incloure algun tipus de repartiment de migrants, quelcom que no ha funcionat en el passat.Arribar a un acord en aquest àmbit, per exemple a través d'una nova definició de solidaritat, serà clau per a aconseguir un consensen l'àmbit europeu.

«Alguns acolliran a refugiats i altres faran aportacions financeres, per exemple en països de trànsit com el Marroc i Tunísia, o en països d'origen. Això podria ser una proposta que es podria recordar», conclou MichaelSpindelegger.