Investigació
Desxifren les causes moleculars que determinen com evolucionen els limfomes
La proliferació de les cèl·lules tumorals deixa una petjada en l'epigenoma, que es pot detectar a través d'un assaig químic
leucemia, càncer, laboratori
Investigadors de l'IDIBAPS-HospitalClínici delCIBERONChan aconseguit desxifrar les causes moleculars que determinen l'evolució clínica del limfoma després d'analitzar el seu genoma i epigenoma, amb el que han pogut definir les alteracions que condicionen l'evolució clínica tan heterogènia d'aquest tumor.
L'estudi, que publica la revistaBlood, ha estat coordinat per SilviaBeài EliasCampo, investigadors del grup de Patologia molecular en neoplàsies limfoides de l'IDIBAPS, amb la col·laboració d'Iñaki Martín-Subero(IDIBAPS), deXoseA. Puente (Universidad de Oviedo), del BarcelonaSupercomputingCenteri de diverses institucions internacionals.
El limfoma de cèl·lules del mantell és un càncer dels glòbuls blancs de la sang amb una conducta clínica molt paradoxal, ja que mentre que un subgrup de pacients té una malaltia agressiva, difícil de tractar, uns altres segueixen un curs clínic indolent, fins i tot sense necessitat de tractament.
En aquest treball, els investigadors han estudiat les dadesgenòmiquesi epigenòmiques amb la finalitat d'elucidar les peculiaritats que determinen aquesta conducta clínica tan diversa.
«Gràcies a haver seqüenciat el genoma complet de 61 pacients juntament amb el seuepigenomaitranscriptoma(és a dir, la forma en què es regulen i s'expressen els gens) hem pogut entendre millor l'origen d'aquest limfoma i identificar nous mecanismes que permeten que el tumor es desenvolupi més ràpidament», ha explicat ElíasCampo.
L'estudi ha demostrat que, malgrat la diferent evolució clínica de les formes agressives i indolents dels tumors, l'alteracióoncogénicainicial dels dos subtipus és la mateixa i es produeix per un error en la maduració de les cèl·lules limfoides en la medul·la òssia.
Aquest error activa eloncogen«CiclinaD1», que fa proliferar incontroladament les cèl·lules tumorals.
FerranNadeui David Martín-Garcia, primers signants de l'estudi, han destacat que «va ser sorprenent veure que aquesta alteració era la mateixa en els dos subtipus i que s'havia originat, en tots dos casos, en el mateix moment i en la mateixa cèl·lula precursora».
Posteriorment, les formes agressives inactiven el genATM, un gen clau que ajuda a mantenir l'estabilitat del genoma, i desenvolupen un marcat desordre de nombrosos cromosomes,oncogenesi genssupresores.
Per contra, les formes indolents no tenen aquesta alteració i mantenen un genoma amb molt poques alteracions.
La ràpida i diferent proliferació de les cèl·lules tumorals en les dues formes de la malaltia deixa una petjada permanent en l'epigenoma, que es pot detectar fàcilment mitjançant un assaig químic i que, en combinació amb alguna de les alteracions genètiques, permet predir la diferent evolució dels pacients.
«A més d'identificar nous mecanismes rellevants per a entendre la biologia d'aquest limfoma, hem pogut definir criteris genètics i epigenètics que podrem utilitzar en la clínica per predir de forma més precisa el risc evolutiu dels pacients i, per tant, ajustar el tractament de forma més personalitzada», ha assenyalatBeà.
La gran quantitat de dadesgenòmiquesi epigenòmiques generats en aquest estudi s'han dipositat en repositoris internacionals perquè altres investigadors puguin accedir a ells per accelerar la investigació i el coneixement sobre aquest limfoma.
El treball s'ha dut a terme gràcies al finançament de diversos projectes del Fons de Recerques Sanitàries, Institut de Salut Carles III, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats,NationalInstitutesofHealthdels Estats Units i la Generalitat de Catalunya.