Estat d'alarma o normes imprecises: el dilema legal davant la COVID-19

Sense estat d'alarma, els Governs autonòmics de Galícia i Catalunya han acudit a les lleis de salut pública per a restringir drets fonamentals amb la finalitat de frenar els brots de coronavirus, un marc legal criticat per tots dos, ja que exigeix comptar amb autorització judicial, i que diversos juristes demanen concretar.

No comptar amb instruments jurídics per al confinament és «un error estratègic», ha advertit aquesta setmana el president de la Xunta, Alberto NúñezFeijóo. «Les eines que tenim són irrisòries per a la lluita contra la pandèmia», ha lamentat per la seva part el conseller català d'Interior, Miquel Buch.

En opinió del president de l'associació Juristes de la Salut, DavidLarios, l'alternativa és demanar al Govern l'aplicació de l'estat d'alarma en una zona concreta.

Per a aquesta associació que reuneix advocats, lletrats del sector públic, professors i catedràtics vinculats al món del dret i la salut, l'estat d'alarma és «l'instrument jurídic ideal per a restringir drets fonamentals per motius de salut pública». Evita disparitats entre territoris i és més transparent i més garantista en exigir debat i el vot del Congrés, sostéLarios.

Si les comunitats no ho reclamen, per raons polítiques o d'una altra índole, afegeix en declaracions a Efe, la segona opció és aplicar la Llei orgànica de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, una norma que data de 1986 i que exigeix sotmetre a control judicial les directrius que aprovin els governs autonòmics.

Aquest és el pas que no agrada ni a Catalunya ni a Galícia, que consideren que alenteix l'aplicació de les mesures i minvament la seva capacitat d'actuació.

Per a la portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), María Jesús del Vaixell, «el més garantista és que el jutge vegi cas per cas qualsevol limitació d'un dret fonamental»

Encara així, assumeix que les lleis de salut pública són millorables: «quan més delimitin tots els supòsits, més estan emparant els drets dels ciutadans».

Davant les crítiques de la Generalitat, Del Vaixell recorda que elpresident, Quimtorra, té a la seva mà demanar l'aplicació de l'estat d'alarma per a confinar a una població. Aquesta magistrada qüestiona a més que elGovernhagi publicat un decret llei que permet restringir drets fonamentals, com la llibertat de circulació, una cosa reservada a lleis orgàniques.

DavidLarioscoincideix en la importància del control judicial per a evitar decisions «desproporcionades o capritxoses» de l'administració, i també en la necessitat de «concretar» la Llei de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, que considera un «xec massa obert» i «una mica obsoleta».

En el seu article 3 habilita a les autoritats sanitàries a prendre mesures «per al control dels malalts, de les persones que estiguin o hagin estat en contacte amb els mateixos i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible».

Utilitzada en el passat per a casos individuals, com imposar la quarantena obligatòria a un malalt de tuberculosi, en aquesta pandèmia autoritats sanitàries de diferents comunitats han recorregut a ella per a decretar, amb autorització judicial, l'aïllament de persones amb la COVID-19 poc inclinades al confinament, obligar a determinats pacients a sotmetre's a la provaPCRo, fins i tot, aïllar a tots els veïns d'un bloc.

El debat sobre el marge que tenen les autonomies per a aprovar restriccions sobre la base d'aquesta llei va arribar amb Catalunya, quan la Generalitat va proposar aplicar importants restriccions al Segrià (Lleida) i una jutgessa va veure «desproporcionades» les mesures, va criticar la falta d'informació epidemiològica per a justificar-les i va plantejar que l'instrument seria l'estat d'alarma.

Després de dotar-se d'un nou marc legal aprovant un decret llei i reformular les seves propostes, la Generalitat va aconseguir l'aval judicial per a les mesures de Lleida.

Un altre jutge va autoritzar també restriccions per a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), encara que no la prohibició de reunions superiors a deu persones per considerar-la «desproporcionada».

La disparitat de criteris en els jutjats provoca «inseguretat jurídica», ha denunciat elGovern.

És «urgent» actualitzar les lleis de salut pública perquè les comunitats puguin actuar sense necessitat d'aplicar l'estat d'alarma, ha manifestat aquest setmana el secretari de Justícia i Llibertats Públiques del PP, Enrique López.