Qui són i com treballen els rastrejadors del covid-19?

La figura del rastrejador s'ha convertit en una de les claus per al control de l'epidèmia de coronavirus a Espanya. A través de trucades telefòniques són els encarregats de dissenyar el mapa dels contactes de la COVID-19.

Qui són?

Encara que la majoria dels rastrejadors són professionals de l'Infermeria, hi ha també un altre tipus de sanitaris, auxiliars i fins i tot personal d'Administració que es dediquen a aquesta funció.

La majoria dels rastrejadors treballa des dels centres de salut d'Atenció Primària, encara que també s'ha habilitat llocs per a ells en alguns hospitals.

Marino Barona, portaveu del sindicat d'InfermeriaSatse, insisteix en la necessitat que la figura de rastrejador sigui exercida per personal sanitari, ja que durant les trucades és necessari realitzar una valoració dels símptomes que puguin presentar els contactes i indicar o no una prova diagnòstica.

Quin és el seu treball?

En jornades de 8 hores, aquests responsables de la detecció, vigilància i control de la COVID-19, el seu nom tècnic, realitzen centenars de trucades per tractar de completar el trencaclosques de tots els contactes que ha tingut una persona recentment diagnosticada des de les 48 hores anteriors a l'aparició dels primers símptomes de la malaltia.

Alicia Márquez, infermera a Lleida, ha explicat a Efe que al seu centre s'han realitzat, només durant el matí d'aquest dilluns, unes 150 trucades telefòniques de control a pacients amb coronavirus i detecció dels contactes.

En aquestes trucades, els sanitaris ofereixen recomanacions i realitzen un control dels símptomes de la malaltia. A més, tracten de detectar els contactes que les persones infectades han pogut tenir abans de ser diagnosticades.

Segons explica Barona normalment són necessàries diverses trucades (una mitjana de tres) fins aconseguir que l'afectat recordi a totes les persones amb les quals ha estat durant aquest temps.

Conèixer la seva identitanto és suficient, els rastrejadors han d'identificar si el tipus de contacte ha estat o no estret o de risc, si han existit mesures de seguretat com la distància social o la mascareta, etc.

D'aquests contactes queden normalment exclosos aquells que s'hagin pogut produir en una botiga o supermercat perquè l'ús de la mascareta és obligatòria en aquests casos.

Per contra, es consideren de risc o estrets els contactes generats durant un viatge amb tren, avió o qualsevol altre mitjà de transport en el qual s'hagi estat durant un temps prolongat. També les persones amb les quals el malalt conviu i els sanitaris que li han atès són considerats inicialment com a contactes estrets.

Márquez indica que es consideren contactes estrets tots aquells amb els quals el pacient ha estat durant més de 15 minuts i sense mascareta.

La cosa es complica quan, com en els casos coneguts en els últims dies, els contactes s'han pogut produir en discoteques o llocs d'oci, en els quals el contagiat no coneix a totes les persones amb les quals s'ha pogut relacionar.

«En aquests casos, el que s'intenta és veure si al local hi ha un control d'aforament, alguna cosa que no sol ocórrer, per intentar esbrinar quines persones han estat en aquest lloc», detalla Barona.

Seguiment

Totes les preguntes que es fan als pacients estan en una Enquesta Epidemiològica i, en funció de les respostes, es determina si el contacte ha de guardar o no una quarantena preventiva a l'espera de veure si desenvolupa símptomes de la malaltia.

Durant tot aquest temps, els infermers truquen diàriament a aquestes persones per controlar l'aparició de símptomes i, si és així, se'ls sotmet a unaPCR.