Diari Més

Ciència

Troben evidències de la presència humana a Atapuerca fa uns 600.000 anys

Dues eines de quarsita trobades a Gran Dolina podrien demostrar ocupació humana ininterrompuda a Atapuerca al llarg d'1,4 milions d'anys

A l'esquerra, l'arqueòleg Eudald Carbonell (IPHES-URV), amb els altres dos codirectors del Proyecto Atapuerca, Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro y Javier Ortega, conseller de Cultura de la Junta de Castilla y León.

Troben evidències de la presència humana a Atapuerca fa uns 600.000 anysCedida

Publicat per
Redacció

Creat:

Actualitzat:

Dues eines de quarsita trobades a la Unitat TD8 del jaciment de Gran Dolina permeten documentar per primera vegada presència humana a la Sierra de Atapuerca (Burgos) fa sobre 600.000 anys, un període del qual no hi havia encara evidències en aquest sentit en cap de les cavitats d'aquest complex arqueopaleontològic. A més, es constata d'aquesta manera presència humana ininterrompuda a la Sierra de Atapuerca al llarg d'1,4 milions d'anys. Aquestes dues peces, a les quals cal sumar-hi un fragment d'una tercera de sílex neogen, han estat descobertes per membres de l'IPHES(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) durant la campanya de excavació d'aquest mes, molt determinada en temps i nombre de participants per les limitacions que imposa la Covid-19.

Amb aquesta troballa es pot afirmar que ha estat una campanya clau per a la comprensió de la seqüència d'ocupació humana del jaciment de Gran Dolina, ja que s'han aportat dades sobre una fase relativament desconeguda a tot Europa occidental: la situada entre les intenses ocupacions documentades en la unitat TD6 (900.000 anys d'antiguitat) i les que es corresponen amb el gran impacte registrat a la Sierra de Atapuerca en moments ja de l'Axelià (representat al jaciment per la unitat TD10, a partir de fa uns 450.000 anys).
Finalment, els treballs duts a terme per membres de la URV-IPHES en altres jaciments de la Sierra de Atapuerca inclou la troballa d'un fragment de crani humà procedent de la Sima de los Huesos (450.000 anys), on aquest any els treballs han estat puntuals. A més, s'està treballant en un nou jaciment, l'entrada a la cavitat Galería de las Estatuas, el sostre de la qual va col·lapsar fa 50.000 anys. Diversos instruments de quarsita, sílex i sorrenques mostren grans similituds amb el complex Musterià, de manufactura Neandertal, com són igualment les ocupacions que en els últims anys s'estan excavant en el mateix jaciment, però dins de la cavitat, a la qual actualment s'hi accedeix pel Portalón de Cueva Mayor.
tracking