Ciència
La resistència als antibiòtics s'expandeix 10.000 vegades més ràpid del que es creia
La pèrdua d'eficàcia els antibiòtics es considera com «el major problema sanitari de la humanitat»
La resistència als antibiòtics s'expandeix 10.000 vegades més ràpid del que es creia
Investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i de la Universitat de Barcelona (UB) han revelat que «els bacteris poden disseminar a distància gens de resistència a antibiòtics amb una eficiència fins a 10.000 vegades major del que es coneixia fins ara».
En plena pandèmia de covid-19, la resistència als antibiòtics continua sent «el major problema sanitari de la humanitat. De fet, el problema s'està agreujant amb el SARS-CoV-2, a causa de l'ús massiu d'antibiòtics», indica la UCM en un comunicat.
Un dels majors reptes contra la disseminació mundial de bacteris resistents als antibiòtics en tots els ecosistemes, en l'home, els animals i el medi ambient, és «saber com es disseminen aquests gens que li confereixen als bacteris resistència als antibiòtics».
La recerca, publicada en la revista científica 'Journal of Antimicrobial Chemotherapy', revela un «sofisticat mecanisme que permet l'empaquetament de gens de resistència a antibiòtics en virus bacterians, els fags, per al seu transport a distància» amb la finalitat de convertir bacteris sensibles en resistents.
La clau està en «la cooperació dels virus de bacteris, els fags i els gens de resistència als antibiòtics. Quan aquests es troben en uns fragments d'ADN anomenats plasmidis multicòpia, els fagos capturen de forma hipereficient aquests gens de resistència, i són capaços de transportar-los a distància fins a altres bacteris, injectar-los-hi i convertir-les en resistents».
El catedràtic i director de la Unitat de Resistència a Antibiòtics de la UCM, Bruno González Zorn, i un grup d'investigadors de la UB, han detectat que aquests «plasmidis multicòpia són portadors dels gens de resistència a antibiòtics més perillosos fins al moment, com la resistència a carbapenemes o colistina», entre altres.
Aquesta investigació permetrà comprendre per què les resistències es disseminen tan eficientment, amb la finalitat de desenvolupar estratègies més eficaces per a lluitar contra elles, conclou la Complutense.